La meva sala de lactància: el món

Donar el pit en públic o no. És un dilema amb el que s'enfronten milers de dones cada dia. El simple fet que existeixi aquest debat i que hi hagi gent que es pregunti què és correcte i què no, demostra que hi ha quelcom que no funciona en aquesta societat.

Som una societat malalta. Aquesta és l'única explicació que trobo, perquè creieu-me, he de fer grans esforços per a comprendre què és el que porta a una persona a pensar que donar teta a una criatura és una obscenitat. 

Potser a més d'un no li van acabar de quedar clares les lliçons de biologia a l'escola, quan ens van explicar que l'ésser humà és un mamífer. Exacte, l'ésser humà mama per naturalesa, no per vici. Sabeu quin és el primer instint d'un nadó quan neix? Buscar l'escalfor i protecció de la seva mare i mamar. Mamar! I si això és el que la natura espera de nosaltres, com podem banalitzar-ho fins el punt de dir que està malament fer-ho en públic? Però com pot ser que hi hagi gent a qui li molesti veure un bebè menjant? Ens hem tornat bojos?

Vivim en un món amb una doble moralitat, on s'han sexualitzat els pits de la dona fins el punt de fer-nos creure que tot el que tingui a veure amb ells és obscè. Els pits no s'han fet per donar plaer als homes, s'han fet per alimentar els nens, i qui no ho vegi d'aquesta manera té una ment malalta. De fet el problema més gran és que qui es troba arraconat i amb un dilema és la dona que ha de donar de mamar al seu fill, no la societat malalta. 

No em molestaré ni a dir que això és de ser primitiu o antiquat perquè això, senyors, no passava antigament. A l'edat mitjana les dones es treien el pit on calgués i ningú es plantejava que estigués malament. El problema és de la imatge sexual que s'ha format al voltant dels pits i d'una doble moral absurda que ens fa creure que una model mig despullada en un lloc públic és acceptable però una mare alletant el seu nadó és, literalment fastigós. Heu vist el video?

https://www.youtube.com/watch?v=sOEHRsRIodI

Ara us posaré un altre exemple de la hipocresia que ens rodeja. Feu una ullada aquesta entrevista de la revista People a Kim Kardashian. Entre d'altres coses, diu que mai se sentiria còmoda donant el pit al seu fill en un restaurant o en llocs públics. Sí, ho diu ella, una persona que es va fer famosa amb un video sexual, una dona a qui mig planeta ha vist despullada en múltiples ocasions. Heu de saber que no jutjo a ningú per ensenyar el seu cos despullat, cadascú és lliure de fer el que vulgui amb ell, sigui la senyora Kardashian, la model del video o qualsevol dona del món. El que m'empipa és que una persona que no té cap problema en mostrar els seus atributs en públic  se senti incòmoda alimentant un bebè. Dona, no veus la contradicció?

Breastfeeding is time-consuming: “I’m about two months into breastfeeding and I’m not gonna lie — it can be time-consuming. For some reason, North hates when I feed the baby, and she lays on my lap so Saint can’t be right in front of me to eat, LOL! I’ve started to include her: Sometimes I will pump and have her feed him the bottle. That totally worked! She loved helping me, as opposed to my attention being off of her, and now she is my little helper.”

She’s full of milk: “I feel super lucky that breastfeeding is easy for me and I produce a lot of milk — so much that I’ve taken over my mom’s freezer with tons of milk!”

Nipple shields: “I use a nipple shield most of the time when I feed. I find the baby feeds better, and it allows me to never get irritated nipples or anything because they’re protected by the shield. The hospital suggested shields to me, since at the beginning I found nursing super painful and difficult, so I took some home and never looked back.”

Public versus private breastfeeding: “I know some people find breastfeeding such a private, personal experience, while other people are very open and even breastfeed in public. Now that I’m a mom, I say whatever makes you comfortable goes. I still personally wouldn’t breastfeed at a restaurant with a bunch of people I didn’t know staring at me. I’ve seen this before and remember tweeting how shocked I was. Now that I’m a mom, I’m not that shocked, especially if you have a few kids and can’t leave to breastfeed one kid in the bathroom while leaving the others at the table. But I still personally wouldn’t do it, unless it was an emergency situation and I was fully covered. I would however breastfeed in front of my girlfriends. I think it’s such a natural experience and I’m not shy about that. I know so many people get backlash for posting breastfeeding pics, but I don’t mind them! I know people have their opinions on how others should live their lives and I try not to be judgmental anymore — this is simply just my opinion.”

[From People]

Per sort, també hi ha dones "valentes" a Hollywood que defensen el seu dret a l'alletament en públic, com és el cas de Mayim Bialik i Alissa Milano. Aquesta última va sortir fa poc en un video que es va fer viral on, en una entrevista a la televisió, la presentadora la increpava per donar el pit obertament en llocs públics. 

https://www.youtube.com/watch?v=WuSyBxzEjA0

No fem més que atacar les dones i fer-les sentir culpables. I el més divertit del cas és que qui en realitat acaba tenint un problema és aquesta mare avergonyida, que haurà de córrer a tapar-se amb un foulard o a amagar-se com una rata a una sala de lactància ideada especialment per a mares que, com ella, senten por o vergonya d'alimentar els seus fills en públic. No em malinterpreteu, les sales de lactància són exemple que la societat s'està adaptant de mica mica a aquesta necessitat que tenen aquestes dones que no se senten còmodes alletant en públic, però tot i que respecto la decisió de qualsevol mare d'alimentar la seva criatura com li doni la santa gana, no puc evitar sentir llàstima. Hem arribat al punt de fer sentir a les dones culpables i avergonyides d'alletar en públic. En la meva humil opinió, hi ha molt bona intenció en la creació d'una sala de lactància, però així no solucionem el problema, només l'agreugem. Per això jo dic: la meva sala de lactància és el món! Els meus fills tenen dret a fer teta en un centre comercial, al carrer o a casa, igual que qualsevol altre bebè que prengui biberó. No és la mare qui s'ha d'amagar, és la societat qui ha de canviar.

I quina és la teva excusa?

Moltes vegades la gent em pregunta si crec que el ioga és per ells i l'haurien de provar. Altres vegades, quan dic que faig ioga em diuen "uff, jo no podria, quines ganes". Avui us donaré uns quants motius per a practicar-lo basant-me en les excuses que poseu. Som-hi!

"Això és una secta i jo passo. No vull que em rentin el cervell."

D'acord, ho admeto, aquesta excusa cutre basada en prejudicis també la vaig fer servir jo en el seu moment. De fet, si t'ho pares a pensar, és bastant trist que de bones a primeres rebutgem fer una cosa només perquè creiem que és així o aixà, sense ni tan sols molestar-nos en investigar de què tracta. Suposo que la gent creu que els que practiquen ioga es passen el dia fent càntics estranys i misteriosos en una llengua exòtica i esotèrica (Sànskrit per als amics) i adorant a tota una sèrie de déus pagans de colors estrambòtics, amb més extremitats del compte o (horror!) caps d'elefant o coses per l'estil. Però tu saps realment què és el ioga?

Fem un cop d'ull a la Wikipedia, a veure què en diu d'aquesta "secta religiosa pagana":

El ioga (en sànscrit i pali: योग, yóga, "jou" o "unió") és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àstika que ja es practicava a l'Índia cap al III mil·lenni aC.

Proposa com a objectiu la major felicitat per mitjà de la unió de l'atman (ànima individual) amb el Braman (l'ànima universal). Desenvolupa com assolir els nivells més elevats de consciència i integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de la meditació, l'ascesi moral i els exercicis corporals. Per aconseguir-ho, prèviament cal passar per l'autoconeixement i l'autoanàlisi, el desaprenentatge d'idees preconcebudes inconscients, el creixement personal i altres fases. Inclou la cura del cos físic, perquè és qui conté la persona i perquè considera que fent-ho hom pren cura de l'inconscient. Dóna importància a la respiració perquè és controlable conscientment i d'aquesta manera també es pot controlar i tenir cura del cor, la circulació sanguínia i altres aspectes físics i psíquics.

Curiós. Només parlen de filosofia, autoconeixement i cura del cos. És cert que el ioga està, per tradició cultural, estretament vinculat al hinduisme, però creieu-me, ningú et farà resar res. I tampoc cal que hi creguis en tots aquest déus pagans. Dono fe.

"Però és que aquí parlen d'integrar l'aspecte espiritual a través de la meditació i no sé què més i jo no sóc gens espiritual."

Segur que no? Saps què vol dir ser espiritual? Tornem a la Wikipedia:

Característiques de la espiritualitat:

• Transcendència: l'individu vol anar més enllà dels seus límits, unir-se amb l'entorn o els altres o ser conscient de la realitat no perceptible pels sentits
• Sentit: la persona busca un sentit a la seva vida, reflexiona sobre la seva existència (pot incloure meditació formal) i incorpora uns valors que l'ajudi en aquesta recerca de significat.
• No empirisme: l'espiritualitat no es pot mesurar ni localitzar, per a alguns és un sentiment, per a altres un tipus de pensament o l'inconscient i per a uns altres una dimensió de l'ésser (ànima).
• Està lligada al coneixement veritable

Si em dius que mai, absolutament mai has reflexionat sobre el sentit de la teva existència, llavors et diré que efectivament, no ets gens espiritual. Però  en el cas que no ho fossis, tampoc crec que et fes cap mal fer una mica de ioga. Què és el pitjor que et pot passar, que aprenguis a respirar bé i a relaxar-te? Quin horror!

"D'acord, però és que jo no sóc gens místic. I si em parlen d'energia vital, chakres i l'ànima i no sé què a mi em sona a "cuento chino".

Mira, aquesta me l'aplico a mi mateixa. Tot passa per acceptar que hi ha gent molt mística i gent més pragmàtica. Et proposo una cosa: intenta practicar ioga i meditació i no jutgis, no pensis, no et predisposis a opinar res. Simplement practica i observa el que passa al teu cos. Llavors hi creuràs o no, però alguna cosa es mourà. Llavors, i només llavors, opina.

"És que és molt avorrit i jo necessito moviment i acció."

Primer de tot, et diré que un no fa ioga per divertir-se sinó per connectar amb un mateix i cuidar-se. Si el que vols és només exercici físic llavors el que necessites és anar al gym o apuntar-te a fer pilates. El ioga és connectar moviment amb respiració i posar-hi tot la consciència i concentració per arribar a fins més elevats. Com diria la meva mestra Swamini Danda, no és cap mena de gimnàstica oriental.

En segon lloc et diré que existeix una enorme varietat de modalitats de Hatha Yoga: n'hi ha des de molt estàtiques fins a molt dinàmiques. És més, n'hi ha de tant dinàmiques que quan surts d'una d'aquestes sessions et sents com si acabessis de fer una classe d'spinning. Hi ha Hatha Yoga clàssic, Kundalini, Ashtanga Vinyasa, Vinyasa Flow, Jiva Mukti, Power Yoga, Iyengar, Bikram i una infinitat més, però la finalitat de TOTES aquestes modalitats és el Raja Yoga, el treball de la ment i l'elevació espiritual. Si t'interessa trobar la modalitat adequada per a tu, et recomano aquest test: 

http://yoga.about.com/library/yogapersonalityquiz/bl_YOGAPERSONALITYQUIZ2.htm 

"És que sóc massa nerviós i això de quedar-me quiet i meditar m'hi posa encara més."

Però tu m'has vist a mi? Sóc probablement una de les persones més nervioses que puguis arribar a conèixer i aquí estic. No creus que és una mica derrotista i pessimista dir-te a tu mateix que no seràs capaç de posar en pràctica una tècnica de relaxació perquè ets massa nerviós? A veure, si ja estàs nerviós i no fas res, et quedaràs com estàs i allargaràs l'ansietat. Almenys si intentes posar-hi remei tens més possibilitats de solucionar-ho, no? Com diria la meva mestra, a meditar s'hi aprèn meditant. O és que algú pensa que quan un yogui es posa a meditar és capaç de deixar la ment en blanc i no pensar en absolutament res durant 15, 30 o 60 minuts? Això no s'ho creu ningú. Es tracta d'aprendre a transcendir tots els pensaments que ens venen a la ment mentre estem quiets i en silenci; a observar què passa sense jutjar i a deixar que tot se'n vagi per on ha vingut. I això, senyors, s'aprèn amb pràctica. No conec a cap il·luminat que hagi nascut sabent meditar.

"És que no sóc gens flexible."

Amb el vostre permís us diré que aquesta és l'excusa més pobre de totes. És com dir "No vull anar a classes de natació perquè no sé nedar" o "no vull aprendre a cuinar perquè no sé cuinar". El ioga no és per a gent flexible, el ioga et fa flexible.

"És que tinc una lesió i tinc por de fer-me mal."

Bé, aquesta excusa és molt més raonable. Si tens qualsevol problema de salut o impediment físic el ioga és la teràpia ideal. El ioga és per a nens, grans, grassos, prims, alts, baixos, embarassades, puerperes i gent de totes les condicions. Busca una bona escola o un mestre que estigui ben preparat i ells s'encarregaran de guiar-te per tal d'evitar lesions i adaptar les classes a la teva condició. Recorda que el ioga cura i és la millor medecina!

"És que no tinc temps" i altres drames del segle XXI.

Moltes vegades creiem que no tenim temps i el realitat el problema no és més que una mala organització. De veritat no tens ni una estoneta, res, ni mitja hora per dedicar-te-la a tu mateix? Llavors hauries de plantejar-te seriosament si aquest és l'estil de vida que vols portar. Com he dit de vegades només és qüestió de prioritzar i saber fer un bon ús del poc temps del que disposem. Per exemple, jo sóc mare de dos fills i treballadora, però avui després d'haver cuidat del Pau, el meu fill de 8 mesos, haver endreçat la casa i fet el dinar, he trobat 30 minutets aprofitant que s'ha quedat adormit. He meditat i he fet unes 10 salutacions al sol, que no és gaire, però jo ja sóc feliç perquè és més que res. Sí, segur que havia de fer moltes més coses i netejar i fregar i comprar i plegar roba, però tot és qüestió de prioritats i jo necessito tenir una mica de temps per a mi. Ara mateix estic escribint aquestes línies a la feina abans de començar a treballar mentre em trec la llet que demà li donaran al meu fill. Reorganitza't! Demana ajuda per a que tu et puguis prendre un temps per a tu. No seràs una mala mare per agafar-te un descans.

"És que no tinc diners."

Si bé és cert que les quotes d'algunes escoles poden ser un xic elevades, el ioga en si només demana que tinguis roba còmoda i una estoreta que pots aconseguir per 10€ al Decathlon, per posar un exemple. Un dels grans avantatges que té és que el pots practicar a qualsevol lloc i no necessites ni comprar-te unes sabatilles especials perquè és fa descalç. Veus? Si és que tot són avantatges...

"És que no m'agrada."

No podem dir que no ens agrada una cosa que no hem provat mai, però tot així podria ser que no t'agradés. Si és el cas, perfecte, no passa res. Una decisió molt respectable.

Així doncs, prou d'excuses! Si teniu algun altre motiu per no fer ioga que se m'hagi passat, us el refutaré amb molt de gust. Una abraçada.

Om Shanti.

Comença un nou viatge.

Avui per fi, i després de molt de temps rumiant-m'ho, he decidit embarcar-me en aquesta aventura cibernètica. He decidit començar aquest bloc per parlar de les dues coses que més em fascinen en aquesta vida: la maternitat i el ioga. 

Tot i que a simple vista pugui semblar que fer vida de yogui i la maternitat no siguin gaire compatibles degut a que tant una cosa com l'altra demanen molt de temps i dedicació, en realitat es complementen. El ioga m'ajuda a comprendre i acceptar situacions del dia a dia com a mare i a millorar com a persona. Per la seva banda, la maternitat m'ajuda a no portar la pràctica del ioga als extrems (sóc una mica bèstia, de vegades), és a dir: m'ensenya el concepte de desafecció, o el que en castellà anomenariem "desapego"; m'ensenya a saber parar quan toca i a establir prioritats. La maternitat m'ensenya a posar amor en tot allò que faig de forma desinteressada i a veure bellesa en totes les petites coses que em rodegen, que al cap i a la fi, és el que el ioga ens ensenya.

El meu viatge amb el ioga comença juntament amb la maternitat, però no en el moment que va néixer la Laia, la meva filla gran, sinó una mica abans, quan el meu company i jo vam decidir formar una família. Perquè la veritat és aquesta: la maternitat comença en el moment en que decideixes fer aquest pas i et prepares física i mentalment per a l'embaràs. Vaig deixar de fumar i beure i vaig considerar el ioga com una forma de mantenir el meu cos sa i aprendre a calmar la ment. Poc sabia que el que va començar com una afició es convertiria en un estil de vida.

He tingut la gran sort de passar dos embarassos amb l'ajuda del Hatha ioga, el pranayama (tècniques de control de la respiració) i el Kriya Yoga, la tècnica de meditació del llinatge de la meva mestra, Swamini Danda. Tot i que per circumstàncies diverses els meus dos parts van ser per cesària, puc dir que el ioga és el que més em va ajudar durant tots aquells mesos. Em va ajudar a escoltar el meu cos, a entendre i a acceptar els canvis que s'hi produïen i a connectar d'una forma més íntima amb les dues vides que s'hi van gestar. I sé que si els meus fills haguessis vingut a aquest món amb un part natural, també m'hauria ajudat .

Així doncs, voldria dedicar aquest primer post a totes aquelles mares, tant les que ja han donat la benvinguda als seus nadons, com les que encara els esperen o inclús els imaginen al seu cor, i les vull animar a donar una oportunitat a aquesta ciència ancestral, que lluny de ser "un rentat de cervell" com alguns podrien pensar, no és més que una filosofía clara, humil i simple que ens ajuda a trobar-nos amb nosaltres mateixes i a reconnectar amb la nostra essència. Ens ajuda a ser millors persones, millor mares i a viure felices i en armonia en el món que en rodeja.

Om Shanti. Pau Infinita. 

ॐ