Les 10 postures que més "odio"

Tots els que practiquem ioga, sigui a un nivell de principiant o sigui a un nivell avançat, tenim tendència a fer aquelles postures que més ens agraden i evitar a tota costa aquelles que ens desagraden. No és cap coincidència que les nostres postures preferides siguin les que millor ens surten, ja que el nostre cos és mandrós i conformista per naturalesa. Avui us explico perquè les asanes que més odiem són precisament les que més hem de practicar i us mostraré quines són les que més em frustren a mi.

Avui us tornaré a parlar de Patanjali i les seves sàvies paraules. Els seus Yoga Sutres comencen així:

Aquí comença l'enseyament del Ioga. El Ioga és la detenció de tota activitat mental. Quan l'activitat mental s'atura, l'esperit s'estableix en la seva naturalesa essencial.

Molt bé, doncs, la finalitat del ioga és aturar les fluctuacions mentals per a poder portar pau a l'esperit. Fantàstic. Entre d'altres coses, una de les formes d'arribar a aturar les fluctuacions mentals, és la pràctica de les asanes, que defineix de la següent manera:

La postura adequada porta a un estat de fermesa i estabilitat.

O en altres paraules, l'asana és còmoda i ferma.

Això es realitza mitjançant la relaxació de tot esforç i portant la ment a l'infinit. I a partir d'aquí un ja no és acosat pels dilemes i els conflictes dels aspectes oposats.

Vaja, que ens hem de sentir còmodes i estables durant les asanes per a poder calmar la ment. Però no crec que Patanjali es referís a fes només aquelles postures en les que et sentis còmode i evita fer aquelles que no et surtin i et facin mal. Es tracta precisament d'aconseguir trobar la comoditat en totes les postures, per així poder trascendir les limitacions.

La teoria està molt clara, però el que costa més és la pràctica. Tots en hi trobem de vegades, que estem intentant fer una asana i ens sentim de tot menys còmodes i ferms. Més aviat ens sentim incòmodes, adolorits, frustrats i rígids. Tot aquest trasbals d'emocions i sensacions ens porta a rebutjar aquesta postura i buscar aquella altra que sabem que ens farà sentir bé. Però avui et demanaré que no evitis aquestes postures, perquè són aquestes precisament les que més necessites.

La postura comença quan vols desfer-la.

Les limitacions en una asana ens posen de cara a la realitat, és com posar-te davant d'un mirall que et mostra totes les teves imperfeccions, frustracions i pors. La bellesa del ioga està en precisament observar i escoltar aquestes sensacions i intentar aprendre d'elles. De fet, una asana no és la postureta perfecta digna de postal, sinó tot el procés que hi ha per arribar allà. L'asana de veritat comença quan vols desfer la postura perquè et fa mal o perquè t'incomoda. Potser el que ens fa més mal no és el dolor físic sinó l'ego? Ens sentim incòmodes, atrapats, no podem respirar bé, sentim ràbia... però no fugis! Simplement respira, afluixa i observa. Potser el fet que no et surti aquesta asana significa rigidesa, no només física, sinó potser també mental. No vols aquesta asana perquè et fa sentir coses que no vols. Potser el problema no és sentir això. Potser el problema és que no t'hi vols enfrontar.

Practicar asanes que "no ens surten" ens ajuda a ser més humils, a escoltar-nos, a estimar-nos amb les nostres limitacions i ens porta a desitjar millora. Guanyem flexibilitat física i mental i ens obrim a acceptar. I no és aquesta la finalitat del ioga?

Normalment, si mireu les xarxes socials o pàgines web, veureu que la majoria de yoguis pengen fotos seves fent postures precioses i que adoren, postures que els fan sentir bé i que queden fantàstiques de cara al pati. Això fa que la resta de practicants ho vegin i pensin "pfff, aquesta sensació de dolor, rigidesa i incomoditat només la dec tenir jo, que no sóc gens flexible". És més, la majoria de gent a qui li he intentat ensenyar una miqueta de hatha em diu, és que per a tu això és molt fàcil i a mi no em surt, se'm dóna fatal". Doncs bé el meu objectiu d'avui és mostrar-vos que, estiguem al nivell que estiguem, tots tenim limitacions i ens sentim frustrats davant de certes asanes. Avui faré el que poca gent fa a les xarxes, us ensenyaré les postures que més ràbia em fan i més em frustren, les que treuen el pitjor de mi i que, per tant, més necessito practicar. Les anomenaré "les 10 postures que més odio", tot i que en realitat no les odio, perquè em serveixen de mestre. Són aquelles que quan estic a classe i l'Ajna, la meva mestra, les menciona, ja se'm remouen les entranyes. Veureu que moltes d'elles ni tan sols són avançades. De vegades les postures més frustrants no són les més difícils i que no et surten, de vegades són molt simples però et fan sentir coses desagradables. Som-hi doncs!

El cargol. Es tracta de plegar-te endavant amb l'esquena rodoneta, com quan enrotlles un pòster. Aquesta asana de bon matí, amb l'esquena encara freda i rígida, em mata, per no mencionar la sensació d'asfixia que em provoca. Serveix precisament per donar flexibilitat a la musculatura dorsal i treure rigideses i és més potent del que sembla. Com totes les postures de flexió de columna, ajuda a calmar la ment i porta a la introspecció. Què deu ser això que tinc a dins que tant m'incomoda? Interessant... la seguiré practicant.

Anujasana. Sembla fàcil oi? Doncs per això em frustra. Aquesta consisteix en rodolar d'un costat a l'altre fets una boleta però sense fer trampes ajudant-nos amb els peus o els colzes, treient la força de les entranyes. Jo dec tenir les entranyes ben fluixes perquè una vegada m'he girat cap a un costat ja no hi ha manera de tornar al mig. Em sento com una tortuga panxa enlaire que no sap donar-se la volta. Llavors és quan  veig a la gent del meu voltant balancejant-se gràcilment d'un costat a l'altre. O la gent fa trampa o jo tinc poca traça. O les dues  coses. En fi, seguirem treballant les entranyes, que sembla que les tinc fofes.

Utkatasana.  Aquesta té dues versions, la vertical i la diagonal. La vertical és la que més em costa: els ossos dels turmells se'm claven i em fan mal, noto com si els tendons d'Aquil.les m'anessin a petar i em noto els genolls bloquejats. Es tracta de flexionar al màxim els genolls sense treure el cul. Jo intento flexionar però no aconsegueixo gran cosa a part d'incomoditat i certa frustració. Serà que estic mal feta? Tothom sembla baixar més i no tenir gaires problemes amb aquesta asana. O són imaginacions meves? És probable... Llavors està la versió diagonal, molt més còmoda que la vertical, tot i que més cansada. Aquí em costa trobar la inclinació adequada i sempre em pregunto si tindré els braços ben posats. Em sembla que aquesta l'hauré de practicar més davant d'un mirall.

Paschimottanasana. Probablement la part més rígida del meu cos són els isquiotibials, aquests meravellosos músculs de la part de darrera de les cuixes, per a que ens entenguem, i és per això que, per normal general, totes les postures de flexió de columna en provoquen dolor i incomoditat. Quan faig Paschimottanasana sóc molt més conscient de les meves limitacions i rigideses. Sento mal als isquiotibials i una sensació estranya que comença a l'estómac i m'incita a desfer la postura inmediatament. És curiós perquè es diu que aquesta postura millora les digestions, estimula els òrgans interns i calma la ment. Serà que a mi se'm remenen moltes coses aquí i per això m'incomoda?

Purvottanasana. Aquesta asana és curiosament la contrapostura de l'anterior, la Paschimottanasana. Doncs aquesta és una altra d'aquestes postures que em fan plantejar-me si estic mal feta. Aquí la majoria de gent arriba a tocar amb les plantes dels peus a terra. Jo no. Sempre em trobo posant tot el pes del cos sobre els talons i com que no puc repartir bé tot el pes per tot el peu, acabo posant massa pressió als genolls i forçant la hiperextensió. És per això que intento flexionar una mica els genolls, a veure si millora un mica. Potser és precisament la hiperextensió dels genolls el que fa que no arribi a tocar amb tot el peu a terra? O és que els meus peus són estranys? Seguiré investigant.

Garbha Pindasana. Hi ha una paraula que descriu el que aquesta asana significa per a mi: dolor. Hi ha dies que em surt i dies que no hi ha manera. El dia de la foto no vaig tenir sort (quina sorpresa). Per a que m'entengueu, en postura de lotus has de fer passar els braços més enllà dels colzes pels foradets que queden entre les cuixes i els panxells (bessons) i després rodolar per terra. Quin forat? Exacte. Ah, i els dies que em surt em quedo atrapada, tombada a terra amb el braços allà dins i sense poder-me moure. Tot un show. Després em queden uns bonics blaus de record. Us juro que no descansaré fins que no em senti ferma i còmoda en aquesta postura!

Triang mukha eka pada paschimottanasana. Aquesta asana suposa un gran repte per als meus pobres genolls, especialment l'esquerre, ja que hi vaig tenir una lesió quan era adolescent. Quan el genoll que tinc plegat és el dret puc més o menys aguantar una mica, però quan és l'esquerre... Necessito una manteta o un bloc a sota del cul perquè ni hi arribo ni aguanto la pressió. Aquesta em frustra per la descompensació de flexibilitat entre els meus dos genolls, però me la prenc amb calma perquè no em vull fer mal. Ahimsa, no violència.

Bakasana. D'acord, aquesta es veu molt espectacular i digna de postaleta, però no us imagineu el mal que em faig als braços. L'aguanto uns instants i poca cosa més perquè em clavo els genolls a sota de les aixelles. Em frustra perquè m'adono que em falta força al tronc, que en realitat no he de posar cap pes als braços, sinó que hauria de poder aixecar les cames amb la força dels meus abdominals i les entranyes. Aixxx, aquestes punyeteres entranyes!! Doncs apa, a seguir practicant-la!

Tatrak. Aquesta no és una asana en si, és un exercici per als ulls. Has de mirar fixament el teu dit gros sense parpallejar ni moure el cap. Mous el braç endavant i després als costats, sempre seguint el dit amb la vista. Aquest exercici em mareja, em fa mal als ulls i no us imagineu com pica no poder parpallejar. Va bé fer-la per a millorar la vista cansada i la concentració. Jo que em passo el dia entre llibres hauria de fer-la més sovint.

Parsvottanasana. D'aquesta el que em mata és la posició de les mans. La mà esquerra bé, però la dreta... buff, noto com si se m'hagués de partir el canell. Tinc el canell dret molt rígid, així que m'hi he de posar de valent. Aquí la hiperextensió dels meus genolls també pot ser un problema. Ara que veig la foto me n'adono. Doncs res, a treballar!

Kurmasana. I aquí tenim la reina de les asanes que "odio". La kurmasana, la tortuga! I com no podia ser d'una altra manera, com que m'he de plegar endavant, em fa sentir fatal. Isquiotibials rígids i dolor als colzes. He d'intentar portar els genolls més a sobre de les espatlles, així evitaria posar pressió als meus colzes i provocar hiperextensió. Això de ser hiperlaxa és un rotllo perquè et pots fer mal més fàcilment, però també et fa ser més concient de les teves articulacions i les aliniacions. Aquí em sento atrapada, ofegada i angoixada i a més a més hi afegim el dolor als isquiotibials. Una meravella de postura. Si tant em molesta és perquè la necessito i punt.

I fins aquí el top 10 d'asanes que em frustren! Espero que hagueu disfrutat veient-me "patir" i desitjo haver-vos motivat a fer les postures que no us agraden, en comptes de fugir i evitar-les. Practicant arribarem a trascendir les nostres limitacions.

Bona pràctica i Om Shanti!

Ahimsa: no violència

L'entrada d'avui sorgeix a arrel d'una conversa que vaig tenir al cotxe amb el meu company mentre escoltàvem les notícies a la ràdio. Últimament només es parla de mort, atemptats i guerres. De vegades no comprenc què és el que porta a les persones a creure que les seves opinions són les úniques vàlides i portar-ho tot fins a l'extrem de treure la vida a altres éssers humans. Aquest no és el món que vull per als meus fills.

Tot seria més fàcil si la gent aprengués a escoltar i respectar. No serveix de res que li ensenyis als teus fills a ser amable si després tu li aixeques la veu o li faltes al respecte a la caixera del super. Ens passem la vida intentant convèncer els més petits que han de ser bons i després l'unic que veiem a la tele són guerres, gana i destrucció. I creiem que els petits seran persones bones i pacífiques tenint l'exemple que tenen? Comencem per nosaltres mateixos.

Avui us vull parlar de Patanjali, el savi del ioga. Es parla d'ell com el pare del ioga que coneixem, ja que va ser ell qui va compilar tots els coneixements relacionats amb aquesta disciplina aproximadament cap al segle IV de la nostra era en forma d'aforismes anomenats Yoga Sutres, tot i que se sap que el ioga existia ja des de molt abans que ell escrigués res. Doncs bé, Patanjali va ordenar i representar el camí del ioga en el que es coneix com l'Ashtanga Yoga, els vuit membres del ioga o l'escala de Patanjali.

A través d'aquesta escala, Patanjali proposava una sèrie d'aspectes a tenir en compte per a poder arribar a la plenitud espiritual o Samadhi, ordenats des de més externs i de relació amb el món exterior fins als més interns i d'introspecció.  És important entendre que aquests aspectes són suggerències i consells derivats de la lògica i de la nostra pròpia naturalesa humana, no són dogmes o normes moralistes que si no són obeïdes condueixen a la perdició de la persona o al càstig diví. Cadascú és lliure de triar si vol seguir aquestes recomanacions o no. Recordem que el ioga és una filosofia i una forma de vida, no una religió.

Segons Patanjali, el primer per a arribar a la plenitud són els Yames, el control, com ens relacionem amb el món que ens envolta. I el primer Yama de tots, el primer concepte que s'ha de posar en pràctica per arribar a la plenitud de la persona és AHIMSA, la NO VIOLÈNCIA. No violència cap a absolutament cap criatura viva, sigui persona o animal. La violència i l'agressió sempre es tornaran en la nostra contra i ens acabaran fent mal. La no violència i la bondat sempre ens faran estar en armonia amb el món i viure en pau.

La no violència implica no ferir física ni emocionalment a cap persona o criatura que habiti el planeta. No facis servir mai la violència física: no agredeixis, no ataquis. No facis servir mai la violència verbal: no insultis, no aixequis la veu, no faltis al respecte, no critiquis i no jutgis. Tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu, respecta i estima, però inclou-te tu també a dins del "pack". Fixa't que la persona que pitjor et tracta i més et desprecia ets tu mateix/a. Si no deixes que els altres et maltractin, perquè et maltractes tu? La no violència cap als altres i cap a un mateix ens fan ser més feliços i viure en pau.

Efectivament, aquesta no violència era la que Ghandi practicava i que tant molestava els seus opositors i aquesta és la no violència que intenten practicar tots els yoguis i que està molt ben resumida en el següent mantra sànskrit:

Lokah samastah sukhino bhavantu. Que tots els éssers de tot el món siguin feliços i lliures i que els meus pensaments, palaules i accions contribueixin d'alguna manera a la seva felicitat i llibertat.

Si hem de contribuir a la felicitat de tots els éssers, significa això que ens hem de fer tots vegetarians? Ghandi era vegetarià! Ahimsa significa fer allò que és bo per a tots sense violentar ningú. Si deixar de menjar carn et suposa una "tortura" psicològica i creus que patiries o et posaries malalt, llavors t'estàs violentant a tu mateix/a i aniria en contra de la teva naturalesa. Idealment sí, hauries de ser vegetarià, però si decideixes fer una cosa, sempre ha de ser perquè és el que desitges i perquè és el que creus que pot beneficiar més persones/ criatures. 

Avui us proposo uns exercicis per a conscienciar-nos en l'aspecte d'Ahimsa.

Comencem amb el Shanti Pranayama, el pranayama de la pau.

Yoni Mudra (moontimerising.com)

retreat-yoga.dk

Seurem en postura de meditació i posarem les mans en Yoni Mudra davant del nostre pubis. Amb la inspiració, anirem pujant les mans lentament per davant del cos (sense arribar a tocar-lo) i de la cara, resseguint tots els nostres chakres i finalment obrirem els braços per damunt del nostre cap. Treient l'aire, anirem baixant a poc a poc fins a tornar a la posició inicial. Ho repetirem set vegades, una per cada chakra i intentarem allargar la respiració tant com puguem. Noteu que pel camí de pujada els dits polzes se separen i davant del cor els dits que es toquen són els del mig. 

Quan acabis, ajunta les mans davant del cor en Atmanjali Mudra (el gest de l'oració) i queda't uns instants observant la teva respiració, suau i lliure. Començarem ara una petita meditació amb el mantra Lokah samastah sukhino bhavantu:

Mantenint la postura meditativa i les mans juntes, farem un parell de respiracions profundes i començarem a pensar el mantra. Intentarem que la ment no se'n vagi a cap altre lloc i cada vegada que notem que pensem coses que no venen al cas, tornarem al mantra. Segueix repetint el mantra i pensant en el seu significat. Porta el missatge al teu cor i a la teva ànima i proposa't posar-ho en pràctica. Queda't aquí durant almenys 10 minuts. Si vols, pots fer el mateix exercici escoltant el mantra cantat amb la preciosa veu de Deva Premal, sempre mantenint la postura i la ment i respiració serenes:

Després d'això us proposo que proveu alguna de les asanas que poso a continuació per a obrir el cor i portar pau a la nostra ànima:

yoga-vidya.org

Surya Namaskar, unes set vegades, posant tota la consciència al cor.

Ustrasana Llibre "De Aprendiz a Maestro" de Sw. Danda

Virabhadrasana I

Virabhadrasana II

Matsyasana (www.yogajournal.com)

Bona pràctica i Om Shanti (Pau Infinita)

Sóc mama (o papa) però sóc humana

Comences el dia de bon matí despertant nens, vestint-los preparant esmorzars, motxilles, fent llits, portant nens a escola, treballant, fent la compra, netejant i endreçant, banyant nens, renyant, negociant, posant rentadores, planxant i un munt de coses més. Ets una super mama (o un super papa), tu pots amb tot i més. Mmmm segur?

imatge de www.sheknows.com

D'entre el milió i mig de feines que has fet, on és el temps per a tu? Quan va ser l'últim cop que et vas donar un bon bany d'escuma? L'últim cop que vas seure al sofà a veure una pel·lícula i no fer res en tot el dia? O sense anar més lluny, quan va ser l'última vegada que vas anar a fer pipí tu sola i no hi havia cap criatura seguint-te i demanant-te coses? Sempre hi ha coses per fer i sempre poses aquestes feines i les necessitats del altres per davant. Tu no te n'adones però la teva persona, la teva essència, es va esborrant fins que ja només queda un record del que era i en el seu lloc només hi queden muntanyes de roba per plegar, nens cridant i plorant tot el dia i piles de paper que s'acumulen al despatx. "Sóc feliç", et dius. I no ho dubto pas, tu has triat ser mare/ mare treballadora. La teva família és el millor que t'ha passat mai i ho la canviaries per res del món, però t'estàs oblidant que també ets un ésser humà, un individu, i com a tal, necessites temps i espai per a tu.

De vegades creiem que si ens agafem un parell d'horetes per a nosaltres de tant en tant estem sent egoïstes, que hauriem d'estar dedicant aquest preciat temps a fer coses "més importants". Perdona'm un moment... Més importants? Més importants que la teva salut mental? Atura't un moment i pensa: de veritat que de vegades no et sents desbordada o que perds els nervis amb facilitat? Sempre ets la mare més bona, adorable i pacient del planeta? Oi que no? I què et fa pensar que obsessionant-te amb fer coses més importants que dedicar-te una estoneta a tu mateixa ajudarà la teva família? Fes-te un favor i descansa de tant en tant. Demana ajuda. Fes una estoneta de ioga, ves al gimnàs, a caminar, medita, ves a fer un cafè amb algú (sense nens). Dedica't un temps a estimar-te de tant en tant i recorda qui eres abans de ser mare. Aquesta persona encara hi és allà, no deixis mai que es perdi.

Si et dediques estones a tu mateixa, no estàs perdent el temps, l'estàs guanyant. Et sentiràs bé amb tu mateixa, estaràs de bon humor, recarregaràs les piles i això farà que vegis totes les tasques que hagis de fer d'una altra manera. Seràs més eficient i podràs aprofitar millor el temps que passis amb la teva família. En definitiva, seràs més feliç i això farà més feliços tots els qui et rodegen.

De veritat, no seràs una mala mare o un mal pare per deixar els nens amb els avis una estoneta, deixa ja d'autotorturar-te.

Per mi, una estoneta de pau és meditació, una sessió de Hatha Yoga o una migdiada. Per tu pot ser qualsevol cosa que et faci feliç i t'ajudi a desconnectar, però organitza't. Busca algú que es quedi amb els nens un parell d'horetes: els avis, els tiets, uns amics, un cangur...

Jo tinc la grandíssima sort de tenir uns sogres fantàstics que em cuiden del bebè una estoneta dos matins a la setmana per a que jo pugui anar a classe de ioga. I els caps de setmana el meu company i jo intentem organitzar-nos per a que tant un com l'altre tinguem la nostra estona de descans. Per exemple, aquest últim cap de setmana jo vaig fer la migdiada el dissabte i ell el diumenge. Tot és qüestió d'organitzar i prioritzar, òbviament sempre depenent de les necessitats i possibilitats de cadascú.

Avui us proposo una petita meditació amb mudra per aprendre a aturar-nos, buscar el nostre espai i disfrutar-lo, especialment en aquells moments en que ens trobem desbordades i creiem que acabarem mossegant algú. Per a aquest exercici m'he inspirat en una petita meditació que proposa Gertrud Hirschi al seu llibre "Mudras. El poder del yoga en tus manos".

Com he dit, farem servir un mudra, que és un gest que es fa amb les mans i que envia un missatge a la resta del cos, la ment i l'esperit. El mudra d'avui es diu Dharmachakra Mudra, que vol dir "gest del gir de la roda".

Seurem en postura meditativa, si ho necessitem, arrepenjant l'esquena contra una paret o assegudes en una cadira. Posarem les dues mans a l'alçada del pit, la dreta una mica més amunt que l'esquerra. En les dues mans el dit índex i el polze es toquen. La mà esquerra té el palmell girat cap al cor i la dreta cap a fora. El dit mig de la mà esquerra toca el punt on el polze i l'índex de la mà dreta s'uneixen, tancant el cercle.

Dharmachakra Mudra

Tanca els ulls, fes una respiració profunda i intenta percebre les puntes dels tres dits units. Com et sents? Notes algun canvi? 

Segons l'autora del llibre, Gertrud Hirschi, la mà esquerra simbolitza el món interior i la mà dreta el teu entorn. Per a que la teva vida estigui en equilibri i puguis ser feliç, aquests dos móns han d'estar en armonia. Has de treballar, cumplir amb tots els teus deures i només llavors anar a descansar, però també has de saber reservar-te un temps per al recolliment i així aconseguir energies renovades i saviesa per a poder continuar amb les teves obligacions. 

Mentre mantens aquest mudra, centra la teva atenció a les puntes dels tres dits units i repeteix la següent afirmació (interiorment o en veu alta): "Amb el cor agraït, vull confiar en el meu Jo Superior, que sap el que és millor per a mi."

Després d'uns minuts, escolta el silenci, mantenint encara el mudra i l'atenció a la punteta dels dits. Obre el cor, no pensis, simplement obre't a les respostes o missatges que et puguin venir durant aquests instants d'interiorització. Potser ho veus tot més clar quan acabis de meditar.

Aquest exercici el pots fer en 10 minutets, però si tens temps, estigues-hi tanta estona com vulguis/puguis. És una meditació que t'aportarà una claredat metal i una serenor que d'una altra forma, i amb el ritme de vida que portes, no aconseguiries.

Veuràs que si et dediques una estona de tant en tant aconseguiràs veure les coses d'una altra manera i que tot sigui més fàcil. No te'n penediràs!

Tantra Yoga: ioga en parella i per a la parella

No sóc gens romàntica. De fet, sóc d'aquelles persones que s'incomoden davant de mostres d'amor massa efusives en públic o quan la gent es declara amor etern a través d'escrits i dedicatòries a les xarxes socials. No m'agrada Sant Valentí, em sembla un dia ensucrat, comercial i artificial i precisament per això és probable que molts es preguntin què faig escrivint un especial de Sant Valentí.

Diguem que he triat fer-ho avui perquè, encara que jo no sigui massa de celebrar Sant Valentí, en general aquest dia es considera el dia internacional de l'amor. Hem d'entendre que el concepte "amor" no només engloba l'amor romàntic o enamorament, ja que existeix l'amor als teus fills, familiars, amics, les teves mascotes, l'amor compassiu i l'amor cap a tu mateix. Quan es diu que l'amor mou el món i és la força més poderosa que existeix, probablement pensarem que és una exageració i una cursileria però hem d'intentar veure el concepte d'amor molt més enllà que regalar un detallet, proclamar als quatre vents que estimem algú o escriure un poema excessivament edulcorat. Amor és respectar, escoltar, entendre, unir, compartir, compadir-se, ajudar i buscar la felicitat dels altres sense esperar res a canvi.  Pots estimar algú o simplement pots estimar la vida, el món i sentir-te agraït per tenir tot el que tens.

Així que no, no sóc una persona romàntica en el sentit estricte de la paraula i no m'agraden les cursileries, però sí sé apreciar la bellesa de les coses i això també és amor. Però per tots aquells que sí sou romàntics i us agraden els detallets, avui us dedico aquesta entrada per a que pogueu practicar en parella: el Tantra Yoga.

Imatge de yogacrecimiento.blogspot.com

No, no parlarem de sexe, tot i que el sexe és una part del tantra. No parlarem de posturetes del Kama Sutra, com molts esperarien. El Tantra engloba moltes més coses a part de la sexualitat. El Tantra Yoga és l'estudi de l'univers a partir de l'individu i dóna eines per a arribar a l'elevació espiritual a través de les accions quotidianes. En altres paraules: ens dóna mitjans pràctics per a arribar a fins més elevats.

En la tradició Hinduista, que nosaltres aquí només considerarem una simbologia, es parla de l'univers com a producte de la unió de dues forces oposades: el principi estàtic i el principi dinàmic, representats pels déus Shiva i Shakti respectivament.

Permeteu-me que utilitzi un fragment del llibre "El Aprendiz de Yoga" de la meva mestra Swamini Danda:

"Shiva es la fuerza masculina y Shakti la femenina. Hacen falta dos polos opuestos para que salte la chispa de la creación. Shiva es el impertubado Ser Interior, testigo que nunca se implica ni se afecta. Shakti es la energía, el deseo, el ansia, el goce y la pasión. Los textos e imágenes del Tantra Yoga deben interpretarse a modo de metáfora, como la fuerza creadora que se expresa en el ser humano a través de la sexualidad y la integración de las actitudes masculinas y femeninas en cada persona. (...) El Tantra Yoga es una ofrenda u homenaje al Amor y a la Vida."

Així doncs, l'amor i el sexe són la unió de Shiva i Shakti. L'amor és la unió amb l'altre però alhora la llibertat d'ésser. És una unió de dos individus a través de la llibertat i el respecte mutu. El sexe és una eina d'unió entre dues persones, molt més enllà del simple contacte físic. Es converteix en una eina d'unió espiritual molt forta entre dos individus, ja que cadascú comparteix una part d'ell mateix amb l'altre.

Avui us proposo una sessió de Tantra Yoga amb la vostra parella. Podeu començar amb una petita meditació i després passar a les asanes.

Imatge de www.meetup.com

Seieu en postura meditativa, un davant de l'altre i suficientment a prop com perquè els vostres genolls es toquin. Poseu la mà esquerra sobre el vostre cor i la mà dreta sobre el cor del vostre company, tanqueu els ulls i feu una respiració profunda. Amb els ulls tancats, poseu atenció en les vostres respiracions i els batecs dels vostres cors i noteu com, de mica en mica, es van compassant. Fixeu-vos en tots els petits canvis subtils que tinguin lloc i seguiu respirant, suaument, fins que els vostres cors, les vostres mans i les vostres respiracions es fonguin en un sol cos. Estigueu aquí tanta estona com necessiteu, sentint el vostre contacte i escalfor, donant pau al cor del vostre company. 

Quan estigueu preparats, obriu els ulls i mireu al vostre company. Mireu-vos fixa però dolçament, dibuixant un somriure als vostres llavis. Intenteu penetrar més enllà dels ulls, com si miréssiu la seva ànima, com si les vostres mirades fossin una carícia. Digueu-vos amb els ulls allò que no poden dir les paraules. Seguiu respirant tranquils, estimant-vos i donant-vos escalfor al cor. Estigueu així tanta estona com us vingui de gust i quan estigueu, abraceu-vos i agraiu. 

Podeu deixar-ho aquí o també podeu provar aquestes postures, sempre buscant la unió de les vostres respiracions i sentint a l'altre:

Imatge de www.californianhotyoga.com

Imatge de www.enkivillage.com

 Imatge de www.wholeliving.com

Vinaya Nataraja i Irya Devi a Yoga Ashram

Imatge de yogastudio.blogspot.com.es

Vinaya Nataraja i Irya Devi a Yoga Ashram

Imatge de yogaconnectionnc.com

També us recomano el video que us poso a continuació, on mostren una seqüència preciosa, simple i que podeu fer de bon matí. De veritat que aquest video és fantàstic, així que jo mateixa intentaré animar el meu company ;-).

Així doncs, us convido a que aquest Sant Valentí el celebreu intentant connectar d'una forma més espiritual amb la vostra parella. Practiqueu Tantra Yoga!

Om Shanti.

Yoga, la teràpia perfecta

Un dels principis bàsics del yoga descrits per Patanjali als Yoga sutres és la pràctica constant o "Abhyasa". "Abhyasa" consisteix en tenir una actitud constant i persistent i practicar amb la finalitat d'aturar les fluctuacions mentals i arribar a un estat d'equilibri i calma.

Abhyasa s'ha convertit en la meva medecina i no és broma. Tots tenim dies d'aquells que diem: "bufff, avui estic de mal humor", "avui no em concentro, estic massa nerviosa", "tota aquesta feina m'està matant", "estic massa deprimida" o de vegades els problemes i preocupacions ens amarguen l'existència. Sabeu quina és la solució? Abhyasa! La pràctica.

En el moment en que treus l'estoreta, prepares el teu espai de pràctica i comences a meditar, fer pranayama o asanes deixes de ser aquesta persona estressada, preocupada, deprimida o apàtica. Només estàs tu i la teva respiració, tu i la teva consciència plena en el que estàs fent. La pràctica continuada del ioga et fa un massatge al cos, a la ment i a l'ànima.

Encara que et faci molta mandra i no et vingui gens de gust, encara que tinguis mal de cap o mal aquí o mal allà. Encara que tinguis ganes de plorar o ja estiguis plorant. Pràctica, pràctica, pràctica! T'asseguro que després d'una estona de ioga tot és veu més clar. Sense haver pensat en els teus problemes de cop i volta veus les solucions. De vegades en necessari aturar-se per a poder continuar caminant.

Així que avui el missatge és curt però clar. Si no et trobes bé anímicament o sents que el cos no t'acompanya, la teva solució és el ioga. I no li donis més voltes.

Sessió de Hatha i Raja Ioga per a mames enfeinades

Aquí us proposo una sessió curteta pensada especialment per a totes aquelles mames que no paren ni un moment i no tenen temps ni de cordar-se les sabates. Òbviament, aquesta sessió és apta per a tothom: papes, mames, gent soltera sense fills, embarassades i qualsevol que es vulgui dedicar uns minutets de pau al dia.

Tinc molt poc temps. Si us plau, permeteu-me l'expressió: vaig de cul. Lleva els nens, prepara esmorzars, vesteix-los, fes la compra, endreça la casa, posa rentadores, plega roba, prepara el dinar, agafa el Pau, canvia bolquers, dorm el Pau, dóna de menjar als nens, corregeix redaccions, prepara classes, ves a treballar, treballa, torna.... Uff, feina, feina i més feina! Idealment, i com a bona yoguini, hauria de practicar almenys una hora de Hatha al dia, fer la meva "sadhana". Però resulta que a part de yoguini sóc mare treballadora, així que això de l'hora diària es queda en "faig el que puc". 

Primer de tot (i em faré una nota mental per a mi mateixa): no et torturis, accepta que ara ets on ets. Prioritza. Què és més important? El nens? Perfecte, ocupa't primer dels nens. Si ja estan vestits, esmorzats, cuidats i fantàstics, què has de fer ara? Doncs per anar bé, deixa el dinar fet. Ja està. Abans de seguir fent feines, mira a veure si pots dedicar-te mitja horeta. Potser no podràs fer-ho cada dia perquè sempre sorgiran imprevistos, però almenys mentalitza't i proposa't practicar cada dia, almenys 30 minuts. Si et  dóna temps, genial! Si no et dóna temps, no passa res, ets mare, aquestes coses passen. Demà tornaràs a intentar-ho. Però sobretot, t'has de convèncer a tu mateixa que ho faràs. Jo em dic a mi mateixa que quan el Pau sigui més gran tornaré a trobar estones més llargues, però ara disfrutaré de la seva companyia tant com em sigui possible. Només serà un bebè una vegada!

Molt bé, doncs. Si ja tens una estoneta i t'has posat roba còmoda, ara és hora de posar-s'hi. Et proposo una sessió suau per a tonificar la columna i recuperar l'energia que les mamis anem perdent al llarg del dia. L'esquena treballarà fent tots els seus moviments possibles: estirament axial, flexió, extensió, flexió lateral i torsió i tu notaràs un gran alleujament al cos i a l'ànima.

Comencem.

www.yogajournal.com

Seu a terra amb les cames creuades i l'esquena ben recta. Deixa les mans a sobre dels genolls, tanca els ulls i comença a moure el cap suaument d'un costat a l'altre i de dalt a baix. Després fés cercles, primer en un sentit i després en el contrari. Comença ara a practicar la Respiració Completa Yogui que vaig explicar l'altre dia (veure explicació i video a http://mamairya.blogspot.com.es/2016/02/connecta-amb-el-teu-bebe-meditacio.html) i fes-la almenys 20 vegades. A més a més, hi afegiràs el mantra HAM SO. Pensa HAM cada vegada que inspiris i pensa SO cada vegada que expiris. HAM SO significa "jo sóc". Respira tranquil·lament i concentra't en el significat d'aquest mantra. Jo sóc... Jo no sóc mare, filla, germana, amiga, esposa... Jo no sóc mestra, carnissera, perruquera o secretària. Jo sóc jo. La meva essència és molt més que aquestes etiquetes. Jo sóc la meva ànima neta i pura i torno a la meva naturalesa original. HAM SO. Quan acabis, porta els braços enrere i deixa caure el cos i el cap cap endavant, intentant anar a tocar el terra amb el front. Descansa aquí uns instants i quan acabis, puja amb l'esquena rodoneta, vèrtebra per vèrtebra. Fes una inspiració profunda. Et convido, si vols, a seguir repetint aquest meravellós mantra durant tota la sessió, pensant HAM durant la inspiració i SO durant l'expiració.

www.yogajournal.com

Començarem mobilitzant la columna vertebral amb el gat i el gos. Posa't a quatre grapes. Les mans aliniades amb les espatlles i separades a la mateixa distància que aquestes. Els genolls separats a la distància dels malucs i també aliniats. Inspira, mira amunt, obre el pit i porta el còccix també amunt, fent amb la teva columna la forma d'una "U". Expira i fes el moviment contrari: mira abaix i encorba l'esquena, com si fossis un gat enfadat. Repeteix el cicle unes 10 vegades. Descansa seient sobre els talons en Vajrasana uns instants, amb la ment serena i observant cada petit canvi. Fes una respiració profunda.

Ens posem dretes i passarem a activar tot el cos amb la salutació al sol (Surya Namaskar). 
Existeixen moltes variants del Surya Namaskar i totes tenen la seva bellesa. Et proposo que facis la que coneguis o la que t'agradi més. Si no estàs familiaritzada amb cap salutació al sol, fes la que et mostro a continuació. Es tracta del Surya Namaskar a l'estil Sivananda, una de les variants més conegudes i esteses. És un exercici molt complet i fantàstic per a preparar el cos i la ment, ja que ens ajuda a centrar-nos i fem treballar tots els grups importants de músculs i movilitzem columna i extremitats. Aquí pots veure un desglossament de les postures i on s'ha d'inhalar i exhalar:

Imatge extreta de https://aarohatiyoga.wordpress.com

Per a que et facis una idea, pots mirar aquest video. Aquí jo estava embarassada de 23 setmanes, però deixa'm que et faci unes recomanacions. Si ja estàs familiaritzada amb el Hatha ioga, intenta fer la seqüència almenys 7 vegades a un ritme dinàmic, de forma similar a la del video. Si no l'has fet mai, estàs embarassada o lesionada, prova de fer-la a un ritme més lent i menys vegades. Pots començar avui fent el Surya Namaskar 3 vegades i, a mida que t'hi vagis acostumant, anar augmentant el nombre de repeticions. Si us plau, si estàs embarassada i ets nova en això del Hatha, pren-t'ho amb calma. Quan vaig gravar aquest video jo ja tenia uns quants anys d'experiència i sabia el que feia. Tu ves al teu ritme.

Quan acabis deixa la respiració lliure, deixa caure els braços als costats del cos i obre les mans amb els palmells mirant endavant. Posa atenció als canvis que s'han produït al teu cos i nota com tot va tornant al seu lloc. Fes una respiració profunda.

www.yogajournal.com

Ara passarem a treballar l'equilibri fent l'arbre (Vrksasana). Ajunta els peus i mira un punt fix a la paret. Reparteix bé el pes entre els dos peus i quan hagis trobat l'equilibri arrepenja la planta d'un peu a la cuixa de la cama contrària, portant el taló el més a prop possible del pubis. Si no hi arribes, arrepenja el peu al panxell (els bessons), però mai al genoll, ja que et podries fer mal. Estira els braços amunt i busca l'equilibri. Fes 5 respiracions i canvia de costat. Repeteix 3 vegades a cada costat i quan acabis, tanca els ulls, relaxa't i observa. Una respiració profunda i anem a terra.

www.yogajournal.com

Ara farem Parighasana, la porta. Posa't de genolls a terra com el noi de la foto (amb bloc o sense bloc al peu). Inspira i estira un braç amunt, espira i rellisca per la cama estirada, però assegura't que l'estirament és totalment lateral i no estàs fent trampa inclinant-te cap endavant. Fes 3 respiracions llargues i profundes aquí portant l'aire a l'abdomen. Desfés i canvi de cama. Repeteix un parell de vegades. Per descansar, fes-te una boleta deixant el cap a terra i els braços enrera en postura fetal o Balasana. 

www.yogajournal.com

Estira't de panxa a terra. Posa els palmells de les mans a terra a l'alçada del teu pit, assegurant-te que mantens els colzes ben enganxats al cos. Amb una inspiració i ajudant-te amb els braços, fes tracció de la columna endavant i amunt, obrint el pit i elevant lleugerament la barbeta. Separa les espatlles de les orelles i assegura't que el pubis toca a terra en tot moment. Aquesta postura no és tan còmoda com sembla, de fet hauries de notar un fort treball de braços. Mantingues sempre la intenció de créixer cap endavant per tal d'evitar pinçaments a la zona lumbar. Fes unes 3 respiracions i desfés a poc a poc. Fes una respiració de descans a baix i repeteix dues vegades més. Per a descansar, torna a la postura de Balasana, el fetus. Respira aquí tranquil·lament i relaxa't.

www.clickhealthtips.com

Estira't ara amb l'esquena al terra, mirant al sostre. Farem Halasana. Estira els braços als costats del cos amb els palmells mirant el terra. Porta els genolls cap el pit. Inspira i estira les cames cap amunt. Espira i porta-les cap enrere per damunt del teu cap. Respira 3 vegades i desfés baixant vèrtebra per vèrtebra passant les cames per davant de la cara. Repeteix 2 vegades més. Si per algun motiu trobes aquesta postura molt difícil, pots provar de fer-la a la paret i ajudar-te amb els peus per pujar. Quan acabis, abraça't el genolls i balanceja't d'un costat a l'altre.

www.stylesatlife.com

Ara farem Jathara Parivartanasana. Estira els braços en creu i, amb els genolls encara contra el pit, deixa'ls caure cap a un costat. Per a fer la torsió més intesa, pots girar el cap cap al costat contrari. Assegura't que les espatlles no s'aixequin de terra, encara que això suposi no girar tant. Fes el mateix cap a l'altre costat i repeteix un parell de vegades. Quan acabis, estira't bé al terra amb els braços i les cames lleugerament separats del cos i fes Shavasana (el mort), la relaxació.



Doncs ja ho tenim, noies! Aquesta seqüència, feta tranquil·lament pot durar uns 45 minuts, Si preveus que no tindràs tant de temps, pots fer menys repeticions de cada asana i amb mitja horeta n'hauries de tenir prou. 30 minuts d'amor i temps per a tu mateixa i després aniràs la resta del dia amb un somriure a la cara. Val la pena, no?