martes, 24 de mayo de 2016

Yoga for "every body". Aprèn a estimar el teu cos a través del ioga.

Ja feia uns dies que em rondava pel cap escriure sobre el ioga i el cos. Últimament s'han posat molt de moda els videos d'una yoguini que es diu Dana Falsetti. Per què ha cridat tant l'atenció aquesta noia? Doncs perquè és grassa. No una mica ampla o un pèl més grossa que la resta, no. És ben grassa, però la pots veure pràcticament flotant i movent-se de forma gràcil entre postures. Tant de bo jo algun dia arribi a ser tant flexible i àgil com ella. 

La Dana ens ha trencat tots els esquemes, ja que tendim a pensar que una yoguini experimentada és sempre una noia amb un físic espectacular i esculpit amb músculs i corves perfectes gràcies a hores i hores de pràctica. Però la Dana no és així ni cal que ho sigui. No us creieu que ella és especial, no. Com ella hi ha milers de noies arreu del món, però ella està donant veu a la part més realista i humana del ioga a les xarxes socials. La Dana va patir un transtorn de la conducta alimentària durant molts anys i s'afartava de menjar, la qual cosa feia que guanyés pes de forma exagerada i encara li destruís més l'autoestima. La seva vida va ser un infern fins que va conèixer el ioga i va començar a practicar. En poc temps va guanyar confiança en ella mateixa i va començar a sentir-se millor física i psicològicament. Màgia? No. Va trobar sentit a la seva vida a través de la sadhana (el seu camí de ioga).

Per què us parlo d'una persona a qui no conec de res? Doncs perquè ella és l'exemple més clar de la transformació que una persona pot experimentar si li dóna una oportunitat al ioga. Jo sóc dona, i com a tal, estic carregada de punyetes i complexes estúpids del tipus: "estic  gorda" (cosa que en el meu cas no és veritat, però de tant en tant m'ho dic igual), "se m'estan caient els pits", "no m'agraden les meves cames", etc, etc. M'he passat tota la vida acomplexada per coses que ni existien ni tenien solució, en comptes d'emprar el temps en aprendre a estimar-me. En 30 anys no em vaig posar mai una faldilla curta i vaig deixar de fer servir pantalons curts quan tenia 14 anys perquè odiava les meves cames. Sempre he tingut unes cuixes relativament grosses en comparació amb la resta del cos i una mica de cartutxeres i, en general, unes cames amb una forma molt estranya. Ajjj,sempre les he odiat! Tota una vida tapant les meves "horribles" cames per a evitar horroritzar el personal fins que em vaig convertir en mare per primera vegada i se me'n van anar totes les ximpleries de cop. 

Durant el meu primer embaràs vaig guanyar 20 kilos. Sí senyors, 20! Em vaig posar tan grossa que no em reconeixia a mi mateixa quan en mirava al mirall. Em fa llàstima dir-ho però del primer embaràs pràcticament no tinc fotos perquè fugia de les càmeres, no fos cas que algú aconseguís inmortalitzar la meva "monstruositat". Em sentia gorda, inflada i desmoralitzada. Llavors va néixer la meva filla i tot va canviar. Les meves prioritats i preocupacions eren unes altres i vaig començar a guanyar confiança en coses que mai hauria imaginat. El pes de l'embaràs va anar desapareixent i tot i que el meu cos havia canviat, de cop i volta vaig començar a posar-me pantalons i vestits curts. El gran canvi va venir quan vaig començar a fer la formació de ioga a Yoga Ashram amb Swamini Danda i Swamini Ajna Vamadeva: vaig començar la meva sadhana de veritat, practicant Hatha i meditació de forma constant, cada dia i sense excuses. El meu cos es va començar a fer fort i flexible i això a mi em donava confiança. No sóc massa prima, sóc normaleta, de constitució mitjana i segueixo tenint bones cuixes, com sempre. Però ara em sento molt millor amb el meu cos del que m'havia sentit en el passat sent més prima. La societat m'havia rentat el cervell amb la idea de ser prima i tenir unes cames ben estilitzades, quan en realitat el que necessitava era ser forta. I no parlo de ser forta en el sentit de musculosa sinó en el sentit de ser àgil i sentir que tens control total sobre el teu cos. El ioga m'ha donat confiança en mi mateixa i m'ha ensenyat el que és l'acceptació. A través de la rendició a la pràctica, he après a confiar en el meu cos i a cuidar-lo. I és quan et sents forta i flexible que et notes poderosa i capaç de qualsevol cosa. I aquesta és la veritable autoconfiança.  Només tenim un cos i aquest és el que conté la nostra ànima. Un cos sa conté persones més felices i satisfetes amb la seva vida. Mai tindràs un altre cos, així que estima'l!

Sóc mare de dos fills i no tinc el "tipazo" que tenen la majoria de yoguinis que segueixo a Instagram. A mi els leggings no em quedaran mai tan bé com a elles però m'és igual perquè la vida és molt més que el nostre cos. El ioga no és només per a les persones primes, guapes i flexibles com ens volen fer creure alguns, el ioga és ideal per a qualsevol persona que vulgui cuidar-se i aprendre a estimar-se tal i com és. Gent de totes les mides, colors i religions. Tots som bells a la nostra manera. El ioga és per a qualsevol persona que es proposi cuidar-se i aprendre a estimar-se. Qualsevol cos és perfecte per al ioga, siguis alt, baix, gras, prim flexible o rígid com una fusta.

Aquí us deixo fotos de yoguinis que m'inspiren dia rere dia. Són persones de diferents mides, formes i races, totes belles a la seva manera i, sobretot, úniques. Són persones que com tothom, tenen els seus complexes però gràcies a la seva pràctica han après a escoltar-se i acceptar-se. Algunes d'aquestes dones han hagut d'aguantar alguna vegada insults i crítiques  a les xarxes socials per no tenir un cos perfecte, però tot i així segueixen publicant i inspirant a desenes de milers de yoguis d'arreu del món. Aquestes són les yoguinis que més admiro, per la seva dedicació, per la seva tècnica o per l'encant que desprenen, i totes elles tenen el cos perfecte per al ioga.

Dana Falsetti

Irene Pappas aka Fit Queen Irene

Kerri Verna, aka Beach Yoga Girl

Kino MacGregor

Laruga Glaser
Kathryn Budig

Laura Kasperzak aka Laura Sykora








domingo, 8 de mayo de 2016

Compartim ioga. Ioga en grup i en parelles

Jo sempre he estat una persona molt independent i individualista. Això de fer treballs en grup no m'ha agradat mai perquè no m'agrada haver de dependre de ningú. Però curiosament, una de les coses que més he arribat a estimar del ioga és el fet que es pot compartir. Estrany oi? 

Normalment pensem en ioga com a una disciplina individual i de interiorització, però de vegades oblidem que també pot ser una activitat compartida en grup o en parella. És molt interessant com, a través del treball compartit, podem arribar a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i a acceptar-nos una miqueta més. Treballem la paciència, el saber escoltar i ajudar els companys i a perdre una mica la vergonya. Per què dic això últim? Doncs perquè una de les coses que més em crida l'atenció de quan fas treballar la gent per parelles (i jo m'hi incloc) és que es disculpen. Es disculpen per tenir les mans fredes o suades, per tenir els peus lletjos, per pesar massa o ser massa grossos per al company, per no anar depilades i una pila interminable de ximpleries. És ben curiós que quan proposes treballar en parella surten tots els complexes i manies i és per això que aquesta pràctica ens pot ajudar. Sabeu per què? Perquè junts aconseguim trascendir tots aquests obstacles i a connectar més profundament amb els altres i amb nosaltres mateixos. Hi ha molta gent que es posa nerviosa per la falta de confiança, ja que, al cap i a la fi, estàs deixant que algú que potser no coneixes massa envaeixi el teu espai vital. La por i la vergonya són coses que desapareixen gradualment a mida que anem practicant  i el treball en equip s'acaba convertint en tota una experiència de creixement. I el treball en equip, que abans tant et molestava, de sobte es converteix en un plaer.

Quan fas ioga amb una altra persona aprens a observar com es troba, com se sent, com respira... Observes i sincronitzes moviment i respiració amb ella. Un exercici que sembla purament físic s'acaba convertint en un exercici de concentració, pranayama i consciència plena. Aprens a escoltar i ajudar l'altra persona i a la vegada aprofundeixes en les asanes.

Avui us proposo una sèrie d'asanes i pranayames que podeu fer amb amics, parella o en família. Abans de tot, voldria agrair a les meves companyes de feina/ alumnes la gran feina que van fer el dia que vaig proposar aquests exercicis, al il·lusió que hi van posar i sobretot, donar les gràcies per deixar-me utilitzar-les de conillets d'índies i dexar-se fer fotos per al bloc. Aquesta entrada no hauria estat possible sense elles.


ASANES EN GRUP




MEDITACIÓ EN CERCLE

En rotllana, seiem en Sukhasana, Siddhasana o Padmasana amb l'esquena ben recta i ajuntem les mans en Dhyana Mudra, el gest de la meditació, posant una mà sobre el palmell de l'altra i unint els polzes suaument. Connectem amb la respiració i aquietem la ment posant atenció plena en el que estem fent. Ens preparem per a la sessió d'avui posant bones intencions a la pràctica que farem i buscant una actitud d'obrir-se, donar i rebre. Ens disposem a compartir, escoltar i ajudar, sempre treballant des de la pau, el respecte i la comprensió cap a nosaltres mateixos i cap als companys. Després d'uns 5 minuts, fem una respiració profunda i ajuntem les mans davant del cor en Atmanjali /Shanti Mudra, el gest de la pau. Després d'uns instants deixem descansar l'esquena deixant el front a terra i portant els braços enrere.






PRANAYAMA EN CERCLE


Aquest és un pranayama preciós on les mans s'uneixen i les respiracions es sincronitzen. Unim les mans ajuntant els palmells i inspirem pujant els braços ben amunt, obrint el pit i aixecant la barbeta. Aguantem uns intants en kumbhaka (retenció) i espirem baixant els braços. Escoltem i connectem amb el moviment i respiració dels companys, buscant la sincronicitat. Repetim unes quantes vegades.


LA GAVINA EN CERCLE

Encara en rotllana, drets i amb les cames separades, estirem els braços cap als costats i posem les mans a la gepa dels companys que tenim als costats. Inspirem obrint el pit i aixecant la barbeta i espirem baixant cap endavant mentre aixafem la gepa dels nostres companys. Inspirem i pugem obrint pit i aixecant barbeta. Repetim unes quantes vegades.



 MASSATGE EN GRUP

Això va millor fer-ho amb grups grans. El dia de les fotos van faltar dues persones i vam fer el que vam poder, però més o menys aquesta és la idea. Una persona comença a fer-li un massatge al de davant i aquest ha de fer exactament el mateix que li estan fent i així tothom. Divertida i agraïda. Quan acabem, donem les gràcies al company de darrera.





ASANES EN PARELLES

SEQÜÈNCIA: VRKSASANA - VIRABHADRASANA II - KONASANA II
Farem 5 respiracions en cada postura.


Vrksasana (l'arbre). 


Ens posem al costat del nostre company. Flexionem la cama de fora i arrepengem la planta del peu a la cuixa contrària, tan a prop del pubis com puguem. Aixequem el braç de dins i unim els palmells per sobre dels nostres caps. Les mans de fora s'ajunten a l'alçada del cor.





Virabhadrasana II (el guerrer II)

La cama de fora s'obre el més lluny que ens sigui possible i es flexiona el genoll. El braç de fora s'allarga. La mà de dins agafa la del company.



Konasana II

Estirem les dues cames amb les mans de dins encara entrellaçades i anem a buscar l'altra mà del company per damunt dels nostres caps. 




Ens donem la volta i repetim tota la seqüència cap a l'altre costat.




LA "X"

Un davant de l'altre, aixequem la cama dreta, agafem la dels company i empenyem cap amunt. Mireu-vos als ulls i aviseu-vos quan no pugueu pujar més. Un cop aquí, feu 5 respiracions. Desfem a poca poc i canviem de cama.







SALT DE FE

Un darrera de l'altre. El de darrera agafa al company dels braços i posa un peu falcant-li els seus. El de davant es deixa caure sense treure el cul, ben recte, ja que això seria fer trampa. Aquest és tot un exercici de confiança i notareu també un fort estirament als braços. Fem 5 respiracions i canviem.


NAVASANA (LA BARCA)

Asseguts un davant de l'altre, ens donem les mans, obrim les cames, ajuntem les plantes dels peus i intentem estirar les cames amunt. Fem 5 respiracions, descansem i tornem a intentar-ho. Aquí treballem flexibilitat, equilibri i observació del company.




EL GRONXADOR

Asseguts un davant de l'altre, ens donem les mans, obrim les cames i un posa les plantes dels peus contra els turmells del company i es deixa caure enrere, tibant del company. 5 respiracions i canvi. Ho fem almenys un parell de vegades.




LA FULLA PLEGADA

Asseguts en sukhasana i posant esquena contra esquena, un inspira estirant els braços amunt i enrera i es deixa caure sobre l'esquena del company, que a la seva vegada espira i es plega cap endavant. Fem el moviment contrari. Sempre inspirem quan obrim el pit i espirem quan ens pleguem.





TORSIÓ

Encara asseguts a terra esquena contra esquena, posem la mà esquerra sobre el nostre genoll dret i la nostra mà dreta sobre el genoll esquerra del company, tot fent una torsió suau. Fem 5 respiracions i canviem de costat.







SHAVASANA EN ESPIGA

Una petita relaxació al final de la sessió però en grup. Una persona s'estira a terra i una altra s'estira recolzant el cap a la seva panxa i així successivament, formant una mena d'espiga. Aquí tothom tanca els ulls i deixa que el seu cap es gronxi amb la respiració de l'altre.





Aquestes són només algunes idees, hi ha molt més que es pot fer en parelles i en grup. Prometo incloure'n més en una altra entrada més endavant.

AGRAÏMENTS: Gràcies a l'Alba Acedo, Marta Barceló, Reyes Muñoz, Maria Oliván i Alejandra Seijo per aquestes boniques fotos i deixar-me experimentar amb vosaltres. I gràcies també a Mª Carmen Camilli i Gloria Gallen, que no van poder assistir a aquesta sessió, però sé que s'ho haurien passat molt bé. I m'agradaria fer una menció especial a la Lola Blanco, que ha hagut de deixar les classes degut a un pinçament cervical, però a qui considero encara una part molt important d'aquest grup de ioguinis tan maco que hem fet a la feina. Gràcies noies, sou les millors!

Om Shanti.