La mama Irya se'n va a la Mango Yoga Masterclass de Verónica Blume

És curiós, però per algun motiu, últimament sembla que només escric sobre Instagram i les xarxes socials, i juro que no ho faig a cosa feta. Simplement, la vida m'està portant per aquest camí i jo escric sobre el que em va passant. Els que m'aneu seguint sabeu que durant l'últim parell de mesos he estat debatint sobre les virtuts i perills de les xarxes socials i sempre he intentat mantenir una postura bastant neutral. L'univers ha volgut donar-me l'oportunitat d'explorar més aquest món.

Els que em seguiu a Instagram sabeu que m'encanta participar en reptes en aquesta xarxa: és divertit, coneixes gent de tot el món i tens l'oportunitat de guanyar coses... i això és precisament el que em va passar a mi. La famosa marca de roba Mango feia el llançament de la nova col·lecció de roba de ioga per la temporada 2016-2017, així que van decidir fer-ho organitzant un esdeveniment yogui i es van aliar amb Verònica Blume, ex-top model i ara professora de ioga. Es faria una classe magistral al seu estudi de ioga a Barcelona, "The Garage", on hi assistirien tota una sèrie de celebrities i Instagrammers famoses, a més a més de les 10 afortunades guanyadores del concurs.

Verónica Blume fent la presentació.

Quan la setmana passada em van anunciar que era una de les afortunades que assistiria a l'esdeveniment, vaig tenir una sèrie de sentiments creuats i barrejats. Per una banda em sentia emocionada i feliç per haver guanyat i tenir l'oportunitat de participar en una cosa així, però per una altra em sentia com si estigués traïnt la meva pròpia moral. Molts haureu llegit en els últims articles que he publicat que no sóc gaire partidària de barrejar ioga i consumisme, ja que crec que són coses autoexcloents (feu una ullada a http://mamairya.blogspot.com.es/2016/08/aparigraha-no-avaricia-ioga-marketing-i.html).

Després d'haver escrit aquest article, pensava que assistir a una cosa tant comercial com era la presentació d'una col·lecció de roba era bastant hipòcrita i contradictori, i per això tenia dubtes. Però després de rumiar-ho una mica, vaig pensar que ja que se m'havia donat aquesta oportunitat, seria bo aprofitar-la. Al cap i a la fi, ningú m'estava demanant que fes publicitat de la marca o incités a ningú a comprar res, simplement m'havien convidat a un esdeveniment. Vaig acceptar i em vaig proposar disfrutar de l'experiència al màxim. El truc era pensar que l'esdeveniment no era pas yogui sinó de moda i anar ben receptiva i oberta a qualsevol  situació que es pogués donar. Se m'estava donant la possibilitat de veure tot el món d'Instagram, influencers, marques i ioga des de dins i això podia ser molt interessant. Definitivament, tenia molt més a guanyar que a perdre.

El dia abans de la masterclass l'equip de Mango em va enviar la meva agenda per al dia següent per a que em pogués fer una idea de tot. Una agenda??? Uau! Em vaig sentir important i tot, com una executiva. L'agenda més o menys anava així:

8.30h: Te recogeremos en la dirección que nos facilitaste para llevarte al “The Garage” 

10.00h: Llegada a “The Garage” + Entrega Kit Yoga a todas las invitadas. Habrá un vestuario dónde os podréis cambiar 

10.15h: Introducción y bienvenida por Verónica Blume 

10.30h: Empieza la #MANGOYogaMasterclass 

12.00h: Fin de la #MANGOYogaMasterclass 

12.30h: Charla sobre zumos naturales ofrecida por Mother BCN 

13.00h: Brunch saludable 

14.00h: Fin de evento. Un transfer te recogerá para llevarte de vuelta a la dirección que nos indicaste 

La nova col·lecció de Mango

Aquí ja vaig començar a posar-me nerviosa i a pensar tonteries: "buff, i què em posaré? I amb qui parlaré si no conec a ningú? I si semblo una pagesa de poble? I si no sé prou de ioga? "I si... I si... I si... Després de moltes hores de lluita interna i de pràcticament tota la nit sense dormir dels nervis, vaig decidir que el millor que podia fer era simplement ser jo mateixa i no intentar disfressar-me ni aparentar el que no era. Jo sóc jo. Ham So, jo sóc aquest petit punt dins de l'univers. I crec que va ser el millor que vaig poder fer.

Quan el dia va arribar i em vaig llevar, només havia dormit quatre hores, entre els nervis i el meu fill que es va despertar unes tres vegades durant la nit. "Perfecte", vaig pensar, "aniré al The Garage amb cara d'ós rentador narcolèptic. Em poso maquillatge? Però si jo no em maquillo mai!". I la discussió interna va prosseguir entre comentaris absurds i sentiments de vergonya i culpabilitat. Sabeu què vaig fer al final? Acceptar. Acceptar la situació i estimar-me una miqueta. Vaig entendre que si jo no tinc un físic espectacular ni sóc una "fashionista", també està bé i és totalment acceptable. Em mostraria al natural: sóc hippie aquí i a qualsevol lloc. Amb roba hippie i sense maquillar.

Quan van tocar les 8:30 vaig baixar al carrer on representa que m'esperava un taxi. De taxi res, era un Mercedes de gama alta amb xofer tot ben vestit. La meva primera reacció va ser pensar "això és per a mi?" I vaig adonar-me que ja havia començat tot. De camí a Barcelona vam passar a recollir una de les altres afortunades guanyadores del concurs. Era una noia molt maca i senzilla que va acabar de fer-me sentir bé. Vaig pensar que si tothom era com ella el dia aniria rodat. I no em vaig pas equivocar.

Vam arribar a "The Garage" i allà hi havia tot de gent atrafegada amunt i avall preparant coses, la Verónica Blume parlant amb algú i en general molt de moviment. Vam anar aprendre un cafè tranquil·lament i ens vam anar trobant de mica en mica totes les assistents, algunes famoses, algunes famosilles i unes altres d'anònimes com jo. Va ser un moment maco on ens vam conèixer, vam intercanviar impressions i també comptes d'Instagram. Llavors ens van fer passar al vestuari.

Tot llest per la masterclass

Allà vam trobar tres piles amb leggings, sostenidors esportius i malles de diverses talles. Cadascuna va agafar la talla que li corresponia i vam passar a la sala, que ja estava preparada per a la sessió. Tot era molt maco, totes les màrfegues estaven ordenadetes a terra, amb el seu logo de Mango i una cartulina amb els nostres noms escrits amb una cal·ligrafia preciosa. Tothom va anar al seu lloc i la sessió va començar.

Comença la masterclass

La classe va ser fluida i ben estructurada però se'm va fer curta. Suposo que eren moltes emocions juntes i els nervis no m'acababen de deixar submergir-me en un treball més profund. A més a més, hi havia un parell de càmeres fent fotos i, vulguis o no, això descentra una mica. Vaig respirar profundament i vaig pensar que ja sabia que això passaria i que sabia a què venia. El nivell em va agradar, era bastant avançat però assequible, suficient per sentir que fas un treball intents però sense treure el fetge per la boca. Crec que a nivell tècnic i de seqüència, li donaria un 8. Una bona nota. Així que si esteu pensant en assistir a alguna classe de Vinyasa de la Verònica Blume, us ho recomano. A nivell espiritual no hi vam treballar gaire, però era lògic i previsible, tractant-se del tipus d'esdeveniment que era. Cap problema. Hi vaig anar per passar-m'ho bé.

Jo degustant un dels sucs

Després de la classe vam canviar-nos i vam passar al pati, on ens van fer una xerrada promocional d'una marca de sucs naturals premsats en fred. Aquesta va ser la part més avorrida, però va ser interessant aprendre alguna que altre cosa sobre les propietats de certs vegetals. Acte seguit van portar el "brunch". Jo sóc molt amant del menjar i en general he tastat molta varietat i estic oberta a coses noves, però en la meva opinió, hi havia coses una mica estranyes a taula, que, tot i que me les vaig menjar, passaran a la meva memòria sense pena ni glòria.

Ens van donar un parell d'obsequis més (penseu que ja ens havien regalat la roba i la màrfega que haviem fet servir), com un sabó i una targeta regal per comprar a Mango, i els xofers van començar a endur-se les afortunades cap a les seves destinacions.

Un moment de la sessió. Em veieu? XD

A nivell personal, com a Rosa Sánchez, puc dir que va ser un dia estupend, ple de sorpreses, emocions, regals i alegries. La veritat és que m'ho vaig passar d'allò més bé i no vaig sentir-me fora de lloc en cap moment. Vaig aconseguir adaptar-me a la situació sense deixar de ser jo en cap moment. A nivell yogui, com a Irya Devi, no vaig tenir cap sorpresa. No era pas un esdeveniment yogui pròpiament dit, era tot màrketing i de vegades una mica de "postureig" que no acabava d'agradar al meu jo més purista i amant del ioga tradicional. Està clar que si el que busques és un ioga profund i autèntic aquest no és el lloc on el trobaràs, però si més no, va ser molt interessant veure tot aquest món instagrammer de roba "trendy" i noies maques des de dins. Hi havia gent molt genuïna i senzilla i gent que es volia fer notar més. Cap problema. De fet totes erem allà gràcies a Instagram, així que ja sabíem què hi trobariem.

S'acaba la classe. Reconeixeu la meva melena? ;-)

En definitiva, me'n porto una super experiència a casa. Una part de mi segueix tenint una lluita interna i se sent dividida entre les bondats de les xarxes i el seu caire materialista i consumista i el ioga tradicional, que evita precisament aquestes coses i se centra en el creixement personal. Com ja he dit alguna vegada, és difícil fugir de la modernitat, ja que som humans i no vivim en un forat a terra, però acceptar les noves tendències amb els braços ben oberts sense reflexionar tampoc pot ser bo. Busquem doncs l'equilibri. Aprenguem a disfrutar de les coses que ens ofereix la vida, ampliant la nostra visió, però no oblidem mai les nostres arrels i allò que ens manté amb els peus a terra.

Gràcies per llegir,

Om Shanti. 

Fotos cortesia de Mango.