Mostrando entradas con la etiqueta #embaràs. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta #embaràs. Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de junio de 2016

Ioga durant l'embaràs. Una altra forma de preparar-te per a l'arribada del teu bebè.

El ioga és tan complet i tan saludable que és apte per a tothom: gent de totes les mides, formes, colors i condicions físiques. Això inclou l'embaràs, el part i el post-part. Si ja feies ioga i estàs embarassada, pots seguir practicant, això sí, adaptant les asanes a la teva nova condició. I si estàs embarassada però mai has fet ioga, ara és el moment ideal per a començar.

Perquè fer ioga durant l'embaràs?
A més de preparar el nostre cos per al part i l'arribada del bebè, el ioga també ens ajuda a respirar i a connectar amb el bebè. És important tenir en compte que l'exercici durant l'embaràs no ha de centrar-se només en el part, sinó també en el nostre benestar i el del bebè. El ioga ens ajudarà a trobar una estoneta per a dedicar-nos a nosaltres mateixes i a alleujar les molèsties típiques de la gestació. Bàsicament, la diferència entre la gimnàstica pre-part i el ioga és el mateix de sempre: la consciència i l'atenció plena en allò que estem fent. Perquè limitar-nos a preparar el terreny per al part si de fet podem fer servir el ioga com una eina de connexió amb nosaltres mateixes, aprendre a sentir-nos còmodes amb el nostre cos canviant i sentir una connexió especial amb la vida que creix al nostre interior? No és meravellós poder viure un embaràs conscient? És una llàstima, però ja són unes quantes les vegades que he sentit a noies embarassades dir que han deixat el ioga per a centrar-se en la gimnàstica pre-part o perquè consideraven que el ioga seria perillós per al bebè. Des de el meu punt de vista, i segons la meva humil opinió, el ioga pot ser tant bo com qualsevol gimnàstica pre-part. Us ho dic perquè jo també he fet gimnàstica pre-part. I recordeu que també podeu fer les dues coses, de fet res o ningú us ho impedeix.

Durant el meu primer embaràs tot eren dubtes, pors i inseguretats. Creia que tota informació i formació era poca, així que llegia molt i practicava quasevol tècnica que es posés al meu abast: gimnàstica pre-part, ioga, reflexologia podal, massatge perineal... Durant el segon embaràs tot va ser molt més relaxat i em vaig centrar en el ioga. El ioga em va ensenyar tècniques de relaxació i respiració que vaig poder utilitzar durant tota la gestació i també durant el part. Els meus dos parts van ser per cesària, sí, la segona va ser programada però la primera no. He tingut dues cesàries però sé perfectament el que són els dolors de part, i us asseguro que aquí el ioga pot ajudar i molt. El fet de ser conscient del que li passa al teu cos i tenir la capacitat de mantenir la ment calmada i centrada a través del control de la respiració et dóna una gran sensació de calma, control i poder, tant en un part natural com en un part induït o per cesària. Però com ja he dit abans, el ioga no és només per al part, també t'ajuda a controlar els nivells d'estrès durant la gestació, una qüestió molt important, ja que un alt grau de nerviosisme pot afectar negativament el fetus. També ajuda a equilibrar l'organisme per a que el cos pugui seguir treballant de forma eficient. I això ho dic perquè sempre recordaré el dia que una persona molt propera a mi em va dir: "Pfff, tant de ioga i al final cesària". Permeteu-me que us digui que no vaig sentir en cap moment que hagués perdut el temps, sinó tot el contrari. Vaig guanyar temps i espai per a mi i em vaig cuidar a nivell físic, mental i emonional. Crec que de vegades ens centrem massa en el resultat i ens oblidem del procés. Tant important són els 9 mesos de gestació com el moment de donar a llum.

Avui vull compartir amb vosaltres una sèrie d'exercicis fantàstics per a la ment i el cos de l'embarassada. Són exercicis aptes per a totes les gestants i en qualsevol moment de la gestació. Són asanes i exercicis  senzills i 100% segurs per a la salut de la futura mare i del bebè que només t'aportaran beneficis. Tot i així mai està de més que si no tens gaire experiència en ioga, et busquis un bon professor que et pugui ajudar.

A l'hora de dissenyar una sessió de ioga per a l'embaràs, seria interessant incloure-hi les següents categories: meditació, pranayama, postures de peu i d'equilibri, postures a terra, postures de columna (flexió frontal i lateral, extensió i torsió), postures d'obertura de pelvis i postures de descans. És important mobilitzar totes les zones del cos, de forma suau i progressiva i posar especial èmfasi en la respiració i la columna vertebral. Degut als canvis de pes, el creixement del fetus i el desplaçament del centre de gravetat, la pelvis i les vèrtebres lumbars són les zones del cos que es veuen més afectades, així que caldrà posar-hi especial atenció.

Les tècniques i postures que us poso a continuació són algunes de les que, a nivell personal, vaig trobar més alliberadores i terapèutiques durant els meus dos embarassos. Som-hi, doncs!


Permeteu-me que repeteixi una tècnica de meditació que ja vaig proposar a principis d'any en aquest mateix bloc:


MEDITACIÓ I PRANAYAMA


Seurem a terra amb les cames creuades i l'esquena ben recta. Podem seure a sobre d'un coixí i arrepenjar-nos a la paret o inclús deixar les cames estirades  si la postura ens és molesta. El més important és sentir-nos còmodes. Podem demanar a la nostra parella que ens acompanyi i segui darrera nostre abraçant-nos la panxona. 
Farem una respiració profunda i començarem fent-nos un suau massatge a la cara, com si ens féssim carícies. Passarem els dits pel front, el nas, les galtes, la barbeta, les orelles, el coll... Fregarem suaument el nostre cap, els cabells... fregarem també les nostres mans, apretant els dits i els palmells. Farem una altra respiració profunda i portarem les mans als nostres genolls. 

Un cop aquí començarem a practicar la respiració completa yogui: inspirarem pel nas i dirigirem l'aire cap a l'abdomen, a la part baixa dels pulmons, com si infléssim un globus. Seguirem omplint eixamplant i separant les costelles i acabarem omplint la part alta dels pulmons, la zona de les clavícules. Treurem l'aire també pel nas i en el mateix sentit que abans: primer buidem la panxa, ajuntem costelles i finalment buidem l'aire de les clavícules. Aguantarem un parell de segons amb els pulmons buits i tornarem a començar. Repetirem unes 15 vegades, posant tota la nostra consciència a cada respiració. No deixis que res et destorbi. Simplement, respira i deixa que el teu cos i el bebè es gronxin amb cada respiració. Sentiràs que desapareix la fatiga del teu cos; estaràs oxigenant totes les teves cèl·lules i les del nadó. Deixa que la sensació de pau i calma vagi fent el seu efecte. Si necessites fer més respiracions, endavant.




Quan estiguis preparada, deixa la respiració lliure. Nota els canvis que s'han produït al teu cos i fixa't en com et sents.

Visualitza ara un prat ple de flors a la muntanya i visualitza't a tu mateixa asseguda al costat d'un rierol. Pren-te el temps que necessitis i imagina amb detall cada flor, cada bri d'herba, el color del cel, el reflex de la llum del sol a l'aigua del rierol. Sent l'escalfor del sol a la teva pell i l'olor de l'herba fresca. Tot és vida al teu voltant i també al teu interior.


Porta les mans al teu ventre. Visualitza ara el teu bebè: la seva cara, les seves manetes, els seus peuets. Imagina'l calentó i protegit, acompanyat pels batecs del teu cor. Pensa el seu nom i repeteix-lo com un mantra. Si encara no té nom, pensa alguna forma amorosa referir-te a ell o ella. Envia-li amor i digues-li totes aquelles coses que creus que necessita sentir. Fes-li saber quant l'estimes i que el cuidaràs i protegiràs. Queda't aquí tanta estona com necessitis. Quan estiguis llesta, fes una respiració profunda i ajunta les teves mans davant del cor en senyal d'agraïment per aquest moment de pau i l'oportunitat de ser mare. Dibuixa un somriure als teus llavis i proposa't mantenir aquesta sensació de calma durant la resta del dia.

Recorda que el teu bebè s'alimenta del mateix que tu, respira el mateix oxigen que tu i sent les mateixes emocions que tu. Dóna permís per parar de tant en tant a respirar i disfrutar d'aquesta aventura que ara comences.

NADI SODHANA PRANAYAMA
Nadi vol dir "canal" i sodhana "neteja o purificació". Aquest Pranayama és un dels més importants i coneguts dins del món del ioga i serveix per a purificar els nadis, els canals per on circula l'energia vital. Consisteix en alternar la respiració a través dels dos foradets del nas, que estan connectats amb els nadis Ida i Pingala. Aquest pranayama és un autèntic regal, ja que calma la ment, et porta a un estat de relaxació, alenteix el ritme cardíac i sincronitza els dos hemisferis del cervell, a més a més de purificar els nadis i facilitar la circulació del  prana (energia vital). Ja hem parlat d'aquest pranayama en altres ocasions però sempre va bé recordar-lo. Aquí teniu el tutorial:




ASANES PREPARATÒRIES


Comencem a mobilitzar el cos i escalfant progresivament. Encara assegudes a terra, comencem a moure el coll amunt i avall i a un costat i a l'altre. Després imaginarem que amb la punteta del nas dibuixem una espirall, primer molt petita i cada vegada més gran. Després desfem l'espirall girant en sentit contrari i fent-la cada cop més petita.




TORSIÓ
Amb l'esquena ben recta, posem la mà esquerra darrera nostre i la dreta sobre el genoll esquerre. Girem el cos suau ment fent palanca amb la mà del genoll. Sempre farem la torsió en sentit ascendent: començant per les lumbars, seguint amb les dorsals i finalment girant les cervicals. Respira 5 vegades aquí de forma ampla i profunda, desfés a poc a poc i fes el mateix a l'altre costat. Les torsions són molt alliberadores i descarreguen molta tensió de l'esquena.



EL GAT I EL GOS



Un exercici molt senzill però infalible. Posa't a quatre grapes. Les mans aliniades amb les espatlles i separades a la mateixa distància que aquestes. Els genolls separats a la distància dels malucs i també aliniats. Inspira, mira amunt, obre el pit i porta el còccix també amunt, fent amb la teva columna la forma d'una "U". Expira i fes el moviment contrari: mira abaix i encorba l'esquena, com si fossis un gat enfadat. Repeteix el cicle unes 10 vegades. 

Descansa seient sobre els talons en Vajrasana uns instants, amb la ment serena i observant cada petit canvi. Fes una respiració profunda.  El gat i el gos calma la ment, fa un massatge suau a la columna i millora la respiració. Allibera molt la tensió de la zona lumbar, que acostuma a ressentir-se bastant a mida que avança l'embaràs. És una autèntica joia, no deixis de fer-la.





MALASANA
A continuació ens ajupirem i aixarrancarem. Intentarem separar els genolls el màxim possible i portar els talons a tocar a terra. Ajuntarem les mans en Shanti mudra davant del cor i, inspirant, empenyerem els genolls cap enfora amb l'ajuda dels colzes. Espirarem i relaxarem. Repetirem almenys 10 vegades. Si ens costa molt, podem posar uns blocs sota els peus o inclús un coixí sota el cul. Aquesta postura és la postura per a embarassades per excel·lència. Enforteix el sòl pelvià (que durant l'embaràs pot quedar debilitat o més vulnerable). Alleuja el mal d'esquena, obre els malucs i la pelvis, preparant-los així per al part, millora la circulació sanguínia a la pelvis i la matriu i ens connecta amb Muladhara, el chakra arrel.


LA GRANOTA


Seguirem obrint i mobilitzant la pelvis amb la granota. Des de Malasana, posarem les mans ben planes a terra, inspirarem obrint el pit i aixecant la barbeta lleugerament i espirarem estirant les cames. Farem almenys 5 repeticions (si pots més, millor), sempre posant la consciència en la nostra respiració. Si pots, no desenganxis les mans de terra en cap moment, encara que no puguis estirar les cames del tot. Això t'ajudarà a sentir-te encara més segura i arrelada. L'última vegada que pugis, estira les cames i deixa el cos i els brços penjant. Queda't aquí uns intants respirant, relaxada. Llavors, puja a poc a poc, vèrtebra per vèrtebra i amb l'esquena ben rodoneta i els genolls un pèl flexionats. Queda't dreta en tadasana uns intants. Tadasana serà la postura de descans que farem servir entre asana i asana sempre que estiguem dretes. Separes una mica els peus i fas la forma d'un triangle. Deixes l'esquena recte i fiques el cul una mica endins.


POSTURES D'EMPEUS I EQUILIBRI

TALASANA, LA PALMERA


Aquesta és una asana d'equilibri molt simple però molt agradable, ja que ens ajuda a estirar la columna i alliberar tensions. Amb els peus junts, busca un punt davant teu i fixa-hi la mirada. Inspira i estira amunt el braç dret mentre et poses de puntetes. Aguanta a dalt uns instants amb els pulmons plens i llavors baixa talons a tera i el braç mentre espires. Inspira i puja l'altre braç, reté a dalt i baixa. Per últim fes el mateix amb els dos braços alhora. Repeteix tota la seqüència tres vegades. Talasana ens ajuda a combatre lumbàlgies, enforteix les cames i ens ajuda a guanyar capacitat pulmonar i a millorar el sentit de l'equilibri.


KONASANA II, EL RELLOTGE

Separa les cames més o menys a la distància de les espatlles. Inspira i puja el braç dret pel costat i estira'l tant amunt com puguis. Espirant, i amb el braç ben enganxat a l'orella, inclina't cap el costat esquerra, assegurant-te que no desplaces la pelvis. Inspira i torna al centre. Espirant, baixa el braç dret pel costat alhora que puges el braç esquerre ben estirat, com si es tractessin de les agulles d'un rellotge. Espira i baixa el braç esquerre mentre puges el dret. Fes això tres vegades a cada costat i llavors descansa en Tadasana. Konasana II ens ajuda a guanyar flexibilitat a l'esquena i a millorar la capacitat pulmonar.







UTTHITA PARSVAKONASANA


D'empeus, obre un peu i col·local perpendicular a l'altre, formant una "T". Avança ara el peu que has girat separant les cames tant com puguis. Puja els braços amunt i flexiona la cama. Arrepenja el colze sobre la cuixade la cama flexionada i estira l'altre braç per sobre del cap. Respira 3 vegades i canvia de costat, desfent la postura a poc a poc. Fes-la almenys dues vegades a cada costat.  Coses importants a tenir en compte:
  1. El genoll de la cama flexionada no pot mai avançar-se més que el peu, sempre ha de quedar just a sobre del turmell i idealment, la cama hauria d'estar flexionada formant un angle recte.
  2. El peu de darrere ha de quedar totalment enganxat a terra.
Aquesta postura ajuda a obrir malucs i pelvis i a estirar l'esquena.



UTTHITA TRIKONASANA, EL TRIANGLE

Des d'Utthita Parsvakonasana, passarem a fer el triangle i seguirem estirant els costats i obrint la pelvis. Estira la cama que tinguis flexionada i inclina el cos. Estira els braços encreu i intenta anar a tocar el terra amb la mà. Puja a poc a poc i fes el mateix a l'altre costat. Fes-la un parell de vegades a cada costat.




POSTURES A TERRA


PARIGHASANA, LA PORTA
En el cas que ja et trobis en un estat avançat de gestació o simplement et trobis cansada o et costi fer Utthita Parsvakonasana o Utthitha Trikonasana, pots fer Parighasana. Aquesta postura és com el triangle però de genolls a terra. Obre la cama dreta  cap a un costat i assegura't que la cuixa de la cama esquerra es queda ben perpendicular a terra. Inspira i estira el braç esquerra amunt, inclina't cap a la cama estira mentre deixes que la mà dreta hi rellisqui cap abaix.  Respira tres vegades, desfés a poc a poc i fes el mateix a l'altra banda. 


Quan acabis, descansa en Balasana, la postura del fetus, separant una mica les cames, deixant el front a terra i estirant els braços endavant. Així descansaràs l'esquena i podràs respirar bé sense fer-li mal al bebè. Si no estàs còmoda, sempre pots posar-te un bloc o un coixí sota el front.







VYAGHRASANA, EL TIGRE

Aquesta postura és ideal per treballar la zona lumbar sense perill de fer-nos mal a la panxa. Vyaghrasana substitueix Bhujangasana (la cobra), Shalabasana (la llagosta) i Dhanurasana (l'arc), que són postures on ens hem d'estirar panxa a terra. Comencem igual que amb el gat i el gos, en quadrupèdia. Inspira i estira un braç endavant i la cama contraria enrere, espira i torna'ls al seu lloc. Repeteix i fes el mateix amb l'altre braç i cama. Pots anar fent aquest moviment seguint el ritme de la teva respiració o, si ho prefereixes, pots aguantar 3 respiracions a dalt i després canviar. El que tu prefereixis. Aquesta asana enforteix la musculatura dorsal i lumbar, glutis i espatlles, alhora que ens obre el pit i millora la respiració.


USTRASANA, EL CAMELL

Seguim treballant l'extensió dorsal amb el camell. De genolls, posem les mans darrera dels ronyons, protegint les lumbars, inspirem i anem enrere retenint l'aire i mantenint les cuixes fermes i perpendiculars a terra. Idealment, hauriem de portar les mans als talons i deixar-nos caure enrere, obrint el pit i deixant penjar el cap, però si no sou yoguinis experimentades, no us ho recomano, ja que us podríeu fer mal i/o marejar-vos. Amb que ens inclinem lleugerament enrere i obrim el pit, ja és suficient.


POSTURES ASSEGUDES I D'OBERTURA DE PELVIS

BADDHA KONASANA, LA PAPALLONA

Les postures d'obertura de pelvis són les més relaxants i més enfocades a la preparació per al part. A part, de Malasana, que ja hem vist abans, una de els més importants és Baddha Konasana. Seu a terra i doblega les cames, fent que les plantes dels peus es toquin. Porta els peus el més a prop que puguis del pubis, i agafa-te'ls amb les mans. Activa els bíceps i estira l'esquena fent passar el pit per davant dels braços. Mou els genolls amunt i avall mentre respires profunda i relaxadament. Pots estar-t'hi tanta estona com vulguis. Si, a més a més, t'inclines una mica endavant i intentes a nar a tocar-te els peus amb el front, notaràs un agradable estirament a la zona del sacre que t'alliberarà el nervi ciàtic. Durant els dos embarassos vaig patir de ciàtica i us asseguro que aquesta postura va ser un regal caigut del cel.

PARIVRTTA JANU SIRSASANA

Des de Baddha Konasana, estira una cama a un costat i inclina't lateralment. Intenta arribar a tocar-te el peu, i si no, agafa't la cama allà on arribis. El braç del costat contrari s'aixeca i es deixa estirat i ben enganxat a l'orella de dalt. Fes aquí 5 respiracions, desfés a poc a poc i canvia de costat. Aquesta asana obre la pelvis i alhora ens ajuda a estirar l'esquena i alliberar una miqueta el nervi ciàtic.


UPAVISTHA KONASANA, OBERTURA TOTAL

La reina de les obertures. Separa les cames tot el que puguis sense flexionar els genolls. Queda't aquí uns instants amb l'esquena recta i respirant lenta i profundament. Llavors, si vols, pots passar a la següent fase i posar les mans a terra i anar allargant-te abaix i endavant tot el que puguis. Si ets molt flexible, vigila no t'aplastis la panxa contra el terra.


POSTURES RESTAURATIVES I DE RELAXACIÓ

VIPARITA KARANI ASANA, INVERSIÓ SIMPLE

Aquesta és una asana invertida molt simple però fantàstica per a combatre el cansament i les cames inflades. Aquesta asana millora la circulació sanguínia a les extremitats inferiors i contribueix a eliminar la retenció de líquids. Durant l'embaràs és molt comú sentir les cames pesades i inflades, així que aquesta asana és una bona teràpia. Busca una paret, estira't, engaxa-hi el cul i estira les cames amunt. Porta la barbeta cap el pit i simplement relaxa't i respira.


SETU BANDHA SARVANGASANA

Estirada a terra, flexiona les cames i intenta agafar-te els turmells. Inspira i puja la pelvis ben amunt. Espira i baixa a poc a poc vèrtebra per vèrtebra. Amb la força de la inspiració torna a pujar i ves seguint el cicle al ritme de la teva respiració. Aquesta postura enforteix cames i glutis, millora la respiració i ens fa un suau massatge a l'esquena, preparant-la per a la relaxació final.


SAVASANA, EL MORT

Aquesta versió de Savasana és apta per a embarassades. Normalment la relaxació es fa estirats a terra panxa enlaire, però la majoria d'embarassades troben aquesta postura incòmoda o inclús es maregen, ja que el bebè aplasta la vena cava. Us recomano que proveu de posar-vos de costat, preferiblement sobre l'esquerre. Deixa el braç esquerre darrere teu, estira la cama esquerra i arronsa una mica la dreta. Posa't un coixí a sota del genoll dret per a subjectar bé i no notar pressió a la panxa i si, vols, un altre a sota del cap per estar més còmoda. Tanca els ulls i connecta amb la teva respiració i aquest meravellós bebè que creix dins teu. 



Si heu trobat tots aquests exercicis útils i conèixeu algú a qui li pugui servir, no dubteu en compartir aquesta entrada al bloc.

Voldria donar les gràcies a la Toñi Calero, que ha estat la gran protagonista d'aquesta entrada, per fer-me de model a les fotos i per la seva bona disposició. Probablement pensa que sóc una plasta de tantes vegades que li he agraït, però prefereixo ser pesada que quedar-me curta. Són unes fotos precioses de la sessió a l'aire lliure que vam fer fa un parell de setmanes al Parc de l'Hostal del Fum a Palau-Solità i Plegamans. I gràcies també a la petita Rocío, a qui no li veurem la carona fins a l'agost, però que també hi surt estupenda. 

Om Shanti.




























lunes, 11 de abril de 2016

Buscant la maternitat o com vaig descobrir el ioga

El passat 9 d'abril va fer 6 anys que vaig deixar de fumar. A molts us semblarà una ximpleria això de recordar la data exacta però per a mi és una efemèride important perquè és quan vaig decidir que volia ser mare.

Fa 6 anys la meva vida era tant típica com la de moltes noies de 27 anys: feia un parell d'anys que m'havia independitzat, vivia amb la meva parella, sortia cada cap de setmana fins tard. Sortir normalment implicava beure quantitats importants d'alcohol (res preocupant o excessiu, però) i això sí: tabac, molt tabac. Jo no era una d'aquelles fumadores sense remei que podien passar-se el dia enganxades a la cigarreta i encendre's una amb l'anterior, però si que la meva vida girava al voltant de quant tabac em quedava a la butxaca. La meva parella no ha fumat mai i sempre el tenia a sobre meu dient-me que ho deixés i preguntant-me si pensava fumar sempre. Jo li deia que ho deixaria quan volgués ser mare però crec que ell no s'ho acabava de creure. Quan vaig fer 27 anys vam parla-ho i vam decidir que buscariem una criatura, però que primer em tocava desfer-me del monstre del tabac. Al març vaig començar a llegir-me el famós llibre d'Allen Carr "Es fácil dejar de fumar si sabes cómo" i vaig passar un parell de setmanes llegint-lo a estones, intentant conscienciar-me i integrar cada paraula. Finalment, el 9 d'abril de 2010 vaig fumar l'última cigarreta, vaig llençar la resta del tabac, els cendrers i tots els encenedors que tenia a casa. Més endavant vaig penedir-me de llençar els encenedors quan vaig veure que no tenia amb què encendre les espelmes i l'encens, hahaha.

Vaig estar llegint sobre el tema i vaig decidir que si volia portar una criatura sana a aquest món, era jo la que havia de començar a cuidar-se. Tot el que menges, beus o fumes queda al teu organisme durant molt de temps. Vaig començar a cuidar més el que menjava i a reduir considerablement la ingesta d'alcohol. Volia estar ben sana per a que el meu futur bebè no tingués problemes. I així van anar passant els mesos i l'embaràs no arribava. És en aquest moment quan comences a preguntar-te què és el que falla: sóc jo? És ell? No ho fem quan toca? És mala sort? Què està passant? I va ser llavors quan vaig veure que hi havia una cosa que no estava fent: relaxar-me. Com ja us he comentat anteriorment, jo Vaig néixer estressada   (entrada al bloc de març) i no havia tingut en compte que el constant estrès que patia tenia uns efectes molt negatius en tot el meu organisme, probablement la fertilitat inclosa. Feia temps que volia fer algun tipus d'exercici per a descarregar una mica de tensió i feia anys que li donava voltes al tema del ioga, tot i que era bastant escèptica pel que fa als seus beneficis i molt reàcia a passar-me estones llargues quieta meditant i sense moure'm. Jo quedar-me quieta? Ha! Finalment vaig trobar el valor de donar-li una oportunitat i em va sorprendre. No us penso enganyar pas: no va ser un amor a primera vista. Jo m'hi vaig ficar pensant en treballar el cos físic, tot el tema del cos energètic a mi em sonava a "cuento chino", però vaig trobar molt alleujament en el pranayama. El ioga realment em servia per a relaxar-me i notava com, a nivell físic, em sentia més forta i alhora lleugera. Les molèsties que tenia des de feia temps a la ciàtica van desaparèixer (tot i que després tornarien durant el primer embaràs), respirava millor i sentia que tenia parts del cos que feia anys que havia oblidat que tenia. El treball espiritual era el que portava pitjor i, de fet, és el que més em costa encara, però sabeu allò que diuen en anglès de "Rome wasn't built in a day" (Roma no es va construir en un dia)? Doncs és totalment aplicable a la meva Sadhana (pràctica o camí espiritual).

Vaig començar a fer ioga, però encara vaig tardar un any més en quedar-me embarassada i semblava que quant més m'obsessionava, més fracassava. Ara ho veig amb perspectiva: no era el moment. No em vaig quedar embarassada fins que no vaig tenir les eines adequades per a gestionar el meu estrès i ara n'estic molt agraïda. Sóc i seré sempre una persona nerviosa i amb predisposició a l'ansietat però el ioga m'ensenya a controlar coses que sempre havia cregut incontrolables. El quedar-me embarassada quan ja n'havia après una mica va fer que tingués un embaràs molt més dolç i que el meu bebè no patís per culpa del meu nerviosisme.

Quan busquem un fill no val només amb deixar de fumar o beure o amb controlar el que menges. És cert que el teu bebè menja del que tu menges i beu del que tu beus, però també respira el que tu respires i sent el que tu sents. La salut d'un nadó comença amb la salut de la mare, i axò inclou molt més que l'aspecte físic. Una mare tranquil·la i feliç és el millor regal que se li pot fer a un fill.

Ara el ioga és la meva forma de vida. M'ha ajudat abans i durant la maternitat. Em va donar confiança durant el primer embaràs, em va ajudar a mentalitzar-me durant el segon, i m'ensenya el camí ara que tinc dos fills, encara que de vegades costi un munt. He après a respirar, no he tornat a fumar ni a beure i en general em trobo millor. Per mi, ioga, salut i maternitat van de la mà.

Om Shanti.

martes, 2 de febrero de 2016

Connecta amb el teu bebè: meditació senzilla per a embarassades.


Aquest post va dedicat a totes les futures mames, tant les que ja el tenen en camí com les que l'estan buscant. Avui us explico com reconnectar amb el nostre cos gestant i el nostre bebè amb una meditació curta i simple.

Una de les coses que més recordo i m'han marcat dels meus dos embarassos és la sensació que el meu cos ja no era meu, que li pertanyia a aquesta criatureta meravellosa que hi creixia a dins. Sempre es parla de l'embaràs com una època fantàstica i estupenda durant la qual la mare se sent com una divinitat creadora de vida i plena d'amor, però no podem oblidar que, a mida que creix la panxa, també creixen les inseguretats. I no només són inseguretats respecte al part, si serem bones mares, si el bebè estarà sa, etc. Durant la gestació la mare també s'ha d'enfrontar a inseguretats i sensacions desagradables en vers a la seva pròpia persona. Tot i que l'embaràs és probablement la cosa més increïble que ens ha succeït mai, durant aquests mesos observem com el nostre cos canvia de forma fins a un punt que ja no el reconeixem i pensem que tenim un aspecte horrible, que mai tornarem a ser la mateixa, que la nostra parella ja no ens estimarà ni ens trobarà atractives i tota una sèrie de missatges negatius que van minant la nostra autoestima. És per això que necessitarem dedicar-nos uns minuts al dia per a observar-nos, escoltar-nos i, sobretot, acceptar-nos i estimar-nos.

L'exercici que us proposo avui va dirigit precisament a reconnectar amb el nostre cos gestant i a aprendre a comunicar-nos amb el nostre bebè. Parlar amb el nostre bebè ens omple d'amor i seguretat i ens recorda perquè hem triat el camí de la maternitat i ens condueix cap a l'acceptació de tots els canvis que s'estan produïnt al nostre cos. A la vegada, li enviarem un missatge positiu al nostre bebè i enfortirem els vincles que ens hi uneixen.

De vegades pensem que perquè portem el bebè a dins i notem com es mou ja hi estem connectades. Quan parlo de connexió no parlo de notar-lo físicament sinó de sentir un vincle amb ell més enllà d'una puntada de peu o una petita tombarella. Parlo d'aturar-te, respirar produndament, meditar i posar tota la teva consciència en l'existència d'aquesta personeta.

El meu primer embaràs va ser molt conscient: meditava, escoltava el bebè, hi pensava sovint... Però el segon embaràs va ser vist i no vist, no em sentia embarassada. Prou enfeinada estava amb la Laia i la feina com per aturar-me a pensar! Va ser quan vaig deixar de treballar dos mesos abans de donar a llum que vaig poder dedicar-me a mi i el meu bebè. Mames, aprofiteu aquests mesos, que són únics i aquest moment en la vostra vida no es repetirà. Som-hi doncs!



Podem posar aquesta música de fons per ajudar-nos en la visualització: 





Seurem a terra amb les cames creuades i l'esquena ben recta. Podem seure a sobre d'un coixí i arrepenjar-nos a la paret o inclús deixar les cames estirades  si la postura ens és molesta. El més important és sentir-nos còmodes. Podem demanar a la nostra parella que ens acompanyi i segui darrera nostre abraçant-nos la panxona. 
Farem una respiració profunda i començarem fent-nos un suau massatge a la cara, com si ens féssim carícies. Passarem els dits pel front, el nas, les galtes, la barbeta, les orelles, el coll... Fregarem suaument el nostre cap, els cabells... fregarem també les nostres mans, apretant els dits i els palmells. Farem una altra respiració profunda i portarem les mans als nostres genolls. 
Un cop aquí començarem a practicar la respiració completa yogui: inspirarem pel nas i dirigirem l'aire cap a l'abdomen, a la part baixa dels pulmons, com si infléssim un globus. Seguirem omplint eixamplant i separant les costelles i acabarem omplint la part alta dels pulmons, la zona de les clavícules. Treurem l'aire també pel nas i en el mateix sentit que abans: primer buidem la panxa, ajuntem costelles i finalment buidem l'aire de les clavícules. Aguantarem un parell de segons amb els pulmons buits i tornarem a començar. Repetirem unes 15 vegades, posant tota la nostra consciència a cada respiració. No deixis que res et destorbi. Simplement, respira i deixa que el teu cos i el bebè es gronxin amb cada respiració. Sentiràs que desapareix la fatiga del teu cos; estaràs oxigenant totes les teves cel.lules i les del nadó. Deixa que la sensació de pau i calma vagi fent el seu efecte. Si necessites fer més respiracions, endavant.

Per a entendre com fer la Respiració Completa Yogui podeu mirar aquest video:




Quan estiguis preparada, deixa la respiració lliure. Nota els canvis que s'han produït al teu cos i fixa't en com et sents.

Visualitza ara un prat ple de flors a la muntanya i visualitza't a tu mateixa asseguda al costat d'un rierol. Pren-te el temps que necessitis i imagina amb detall cada flor, cada bri d'herba, el color del cel, el reflex de la llum del sol a l'aigua del rierol. Sent l'escalfor del sol a la teva pell i l'olor de l'herba fresca. Tot és vida al teu voltant i també al teu interior.

Porta les mans al teu ventre. Visualitza ara el teu bebè: la seva cara, les seves manetes, els seus peuets. Imagina'l calentó i protegit, acompanyat pels batecs del teu cor. Pensa el seu nom i repeteix-lo com un mantra. Si encara no té nom, pensa alguna forma amorosa referir-te a ell o ella. Envia-li amor i digues-li totes aquelles coses que creus que necessita sentir. Fes-li saber quant l'estimes i que el cuidaràs i protegiràs. Queda't aquí tanta estona com necessitis. Quan estiguis llesta, fes una respiració profunda i ajunta les teves mans davant del cor en senyal d'agraïment per aquest moment de pau i l'oportunitat de ser mare. Dibuixa un somriure als teus llavis i proposa't mantenir aquesta sensació de calma durant la resta del dia.

Recorda que el teu bebè s'alimenta del mateix que tu, respira el mateix oxigen que tu i sent les mateixes emocions que tu. Permete't parar de tant en tant per a respirar i disfrutar d'aquesta aventura que ara comences.