Mostrando entradas con la etiqueta #ahimsa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta #ahimsa. Mostrar todas las entradas

martes, 1 de marzo de 2016

No alimentis el teu ego. Abhyasa i Vairagya: pràctica i desafecció

L'entrada d'avui és més personal. Us vull parlar de la frustració i l'ego. Alguns de vosaltres ja sabreu que divendres passat em vaig lesionar durant la meva pràctica d'Ashtanga Yoga. Diguem que no vaig anar amb prou compte, em vaig forçar massa i vaig acabar amb un trencament fibrilar als isquiotibials de la cama esquerra. La lesió en si és molt lleu: vaig una mica coixa i tot quedarà en unes petites molèsties durant uns quants dies més. El que fa mal és l'ego.

Sempre m'autoexigeixo massa, no en tinc mai prou amb arribar a A, sempre he d'intentar arribar a B. No em malinterpreteu, no intento competir amb ningú, no intento pas ser la millor en res, tinc molt clar que el ioga és totalment personal i no pretenc mai comparar-me amb ningú. El problema és que jo mateixa em poso el llistó molt alt i això m'acaba passant factura. Què en trec d'exigir-me tant i voler estar sempre al màxim de la meva capacitat? Absolutament res. Sabeu quin és el problema? Doncs que sempre busco resultats. Cada vegada que aconsegueixo fer una asana nova, cada vegada que aconsegueixo arribar un centímetre més enllà, cada vegada que aconsegueixo aguantar un segon més en una postura invertida és un triomf, és el premi a pràctica i la perseverància. Però també és aliment per a l'ego, ja que un èxit equival a un sentiment d'autocomplaença i satisfació amb un mateix. Aquest sentiment d'orgull ens porta a voler millorar en la pràctica per a després tornar a tenir aquesta sensació i sentir-nos genials amb nosaltres mateixos. Al final, la pràctica del ioga acaba perdent el sentit i ja no saps si practiques per millorar, aconseguir coses i inflar l'ego o pel que representa que has de practicar: per a calmar la ment i arribar a fins més espirituals.

Les coses no passen perquè sí. M'he fet mal i això m'ha obligat a fer una aturada en la pràctica del Hatha durant uns quants dies per a poder reflexionar. Ara no puc competir amb mi mateixa, no puc apretar-me ni intentar anar més lluny. Ara he de retrocedir i acceptar que em trobo en la situació que em trobo. He de treballar a un ritme molt més suau del que estic acostumada i això fa mal a l'ego. Ni tan sols quan estava embarassada sabia posar-me límits. Doncs serà que em tocava parar per poder tornar al camí d'Abhyasa i Vairagya.

De www.ashtangadevon.co.uk/


En els Yoga Sutres, Patanjali diu que el ioga consisteix en aturar les fluctuacions mentals a través d'Abhyasa, la pràctica, i Vairagya, al desafecció (en castellà "desapego"). Cada vegada que tenim una experiència que ens resulta agradable als sentits, desenvolupem un desig molt fort d'experimentar la mateixa sensació una vegada rera l'altra. Això ens fa dependre d'aquest plaer i quan, per qualsevol motiu, no ho aconseguim, sentim pena i dolor. És precisament aquesta dependència del plaer i la satisfacció el que ens causa dolor i patiment. Així doncs, si trascendim això i no ens obsessionem amb els resultats de les nostres accions, sinó que simplement ens centrem en el procés de fer-les, aconseguirem sentir-nos realitzats. Així que pràctica, pràctica i pràctica i res més que això. La frustració per no poder fer una cosa no és més que una rabieta del nostre ego. Hem d'aprendre a adaptar-nos a les circumstàncies, acceptar que no sempre ens sortiran les coses com volem i seguir caminant, encara que  sigui més a poc a poc. De vegades és necessari aturar-se per reprendre el camí amb més decisió.

De yoga-beograd.com
Hem de trobar l'equilibri ideal enre la pràctica i la desafecció: no et rendeixis mai, però no siguis esclau dels resultats. Patanjali mai va parlar de flexibilitat infinita o de fer postures espectaculars. El sentit de la pràctica és alliberar-nos de la nostra ment, no posar-nos reptes absurds. L'asana és tot el progrés que fas, és el camí, no el destí.





Avui l'entrada us la dedico a tots els que esteu fent el vostre camí i a mi mateixa. Acceptar les limitacions ens fa créixer amb més força.

Om Shanti.


jueves, 25 de febrero de 2016

Les 10 postures que més "odio"

Tots els que practiquem ioga, sigui a un nivell de principiant o sigui a un nivell avançat, tenim tendència a fer aquelles postures que més ens agraden i evitar a tota costa aquelles que ens desagraden. No és cap coincidència que les nostres postures preferides siguin les que millor ens surten, ja que el nostre cos és mandrós i conformista per naturalesa. Avui us explico perquè les asanes que més odiem són precisament les que més hem de practicar i us mostraré quines són les que més em frustren a mi.


Avui us tornaré a parlar de Patanjali i les seves sàvies paraules. Els seus Yoga Sutres comencen així:

Aquí comença l'enseyament del Ioga. El Ioga és la detenció de tota activitat mental. Quan l'activitat mental s'atura, l'esperit s'estableix en la seva naturalesa essencial.

Molt bé, doncs, la finalitat del ioga és aturar les fluctuacions mentals per a poder portar pau a l'esperit. Fantàstic. Entre d'altres coses, una de les formes d'arribar a aturar les fluctuacions mentals, és la pràctica de les asanes, que defineix de la següent manera:

La postura adequada porta a un estat de fermesa i estabilitat.
O en altres paraules, l'asana és còmoda i ferma.
Això es realitza mitjançant la relaxació de tot esforç i portant la ment a l'infinit. I a partir d'aquí un ja no és acosat pels dilemes i els conflictes dels aspectes oposats.


Vaja, que ens hem de sentir còmodes i estables durant les asanes per a poder calmar la ment. Però no crec que Patanjali es referís a fes només aquelles postures en les que et sentis còmode i evita fer aquelles que no et surtin i et facin mal. Es tracta precisament d'aconseguir trobar la comoditat en totes les postures, per així poder trascendir les limitacions.


La teoria està molt clara, però el que costa més és la pràctica. Tots en hi trobem de vegades, que estem intentant fer una asana i ens sentim de tot menys còmodes i ferms. Més aviat ens sentim incòmodes, adolorits, frustrats i rígids. Tot aquest trasbals d'emocions i sensacions ens porta a rebutjar aquesta postura i buscar aquella altra que sabem que ens farà sentir bé. Però avui et demanaré que no evitis aquestes postures, perquè són aquestes precisament les que més necessites.

La postura comença quan vols desfer-la.
Les limitacions en una asana ens posen de cara a la realitat, és com posar-te davant d'un mirall que et mostra totes les teves imperfeccions, frustracions i pors. La bellesa del ioga està en precisament observar i escoltar aquestes sensacions i intentar aprendre d'elles. De fet, una asana no és la postureta perfecta digna de postal, sinó tot el procés que hi ha per arribar allà. L'asana de veritat comença quan vols desfer la postura perquè et fa mal o perquè t'incomoda. Potser el que ens fa més mal no és el dolor físic sinó l'ego? Ens sentim incòmodes, atrapats, no podem respirar bé, sentim ràbia... però no fugis! Simplement respira, afluixa i observa. Potser el fet que no et surti aquesta asana significa rigidesa, no només física, sinó potser també mental. No vols aquesta asana perquè et fa sentir coses que no vols. Potser el problema no és sentir això. Potser el problema és que no t'hi vols enfrontar.

Practicar asanes que "no ens surten" ens ajuda a ser més humils, a escoltar-nos, a estimar-nos amb les nostres limitacions i ens porta a desitjar millora. Guanyem flexibilitat física i mental i ens obrim a acceptar. I no és aquesta la finalitat del ioga?

Normalment, si mireu les xarxes socials o pàgines web, veureu que la majoria de yoguis pengen fotos seves fent postures precioses i que adoren, postures que els fan sentir bé i que queden fantàstiques de cara al pati. Això fa que la resta de practicants ho vegin i pensin "pfff, aquesta sensació de dolor, rigidesa i incomoditat només la dec tenir jo, que no sóc gens flexible". És més, la majoria de gent a qui li he intentat ensenyar una miqueta de hatha em diu, és que per a tu això és molt fàcil i a mi no em surt, se'm dóna fatal". Doncs bé el meu objectiu d'avui és mostrar-vos que, estiguem al nivell que estiguem, tots tenim limitacions i ens sentim frustrats davant de certes asanes. Avui faré el que poca gent fa a les xarxes, us ensenyaré les postures que més ràbia em fan i més em frustren, les que treuen el pitjor de mi i que, per tant, més necessito practicar. Les anomenaré "les 10 postures que més odio", tot i que en realitat no les odio, perquè em serveixen de mestre. Són aquelles que quan estic a classe i l'Ajna, la meva mestra, les menciona, ja se'm remouen les entranyes. Veureu que moltes d'elles ni tan sols són avançades. De vegades les postures més frustrants no són les més difícils i que no et surten, de vegades són molt simples però et fan sentir coses desagradables. Som-hi doncs!




El cargol. Es tracta de plegar-te endavant amb l'esquena rodoneta, com quan enrotlles un pòster. Aquesta asana de bon matí, amb l'esquena encara freda i rígida, em mata, per no mencionar la sensació d'asfixia que em provoca. Serveix precisament per donar flexibilitat a la musculatura dorsal i treure rigideses i és més potent del que sembla. Com totes les postures de flexió de columna, ajuda a calmar la ment i porta a la introspecció. Què deu ser això que tinc a dins que tant m'incomoda? Interessant... la seguiré practicant.




Anujasana. Sembla fàcil oi? Doncs per això em frustra. Aquesta consisteix en rodolar d'un costat a l'altre fets una boleta però sense fer trampes ajudant-nos amb els peus o els colzes, treient la força de les entranyes. Jo dec tenir les entranyes ben fluixes perquè una vegada m'he girat cap a un costat ja no hi ha manera de tornar al mig. Em sento com una tortuga panxa enlaire que no sap donar-se la volta. Llavors és quan  veig a la gent del meu voltant balancejant-se gràcilment d'un costat a l'altre. O la gent fa trampa o jo tinc poca traça. O les dues  coses. En fi, seguirem treballant les entranyes, que sembla que les tinc fofes.




Utkatasana.  Aquesta té dues versions, la vertical i la diagonal. La vertical és la que més em costa: els ossos dels turmells se'm claven i em fan mal, noto com si els tendons d'Aquil.les m'anessin a petar i em noto els genolls bloquejats. Es tracta de flexionar al màxim els genolls sense treure el cul. Jo intento flexionar però no aconsegueixo gran cosa a part d'incomoditat i certa frustració. Serà que estic mal feta? Tothom sembla baixar més i no tenir gaires problemes amb aquesta asana. O són imaginacions meves? És probable... Llavors està la versió diagonal, molt més còmoda que la vertical, tot i que més cansada. Aquí em costa trobar la inclinació adequada i sempre em pregunto si tindré els braços ben posats. Em sembla que aquesta l'hauré de practicar més davant d'un mirall.



Paschimottanasana. Probablement la part més rígida del meu cos són els isquiotibials, aquests meravellosos músculs de la part de darrera de les cuixes, per a que ens entenguem, i és per això que, per normal general, totes les postures de flexió de columna en provoquen dolor i incomoditat. Quan faig Paschimottanasana sóc molt més conscient de les meves limitacions i rigideses. Sento mal als isquiotibials i una sensació estranya que comença a l'estómac i m'incita a desfer la postura inmediatament. És curiós perquè es diu que aquesta postura millora les digestions, estimula els òrgans interns i calma la ment. Serà que a mi se'm remenen moltes coses aquí i per això m'incomoda?

Purvottanasana. Aquesta asana és curiosament la contrapostura de l'anterior, la Paschimottanasana. Doncs aquesta és una altra d'aquestes postures que em fan plantejar-me si estic mal feta. Aquí la majoria de gent arriba a tocar amb les plantes dels peus a terra. Jo no. Sempre em trobo posant tot el pes del cos sobre els talons i com que no puc repartir bé tot el pes per tot el peu, acabo posant massa pressió als genolls i forçant la hiperextensió. És per això que intento flexionar una mica els genolls, a veure si millora un mica. Potser és precisament la hiperextensió dels genolls el que fa que no arribi a tocar amb tot el peu a terra? O és que els meus peus són estranys? Seguiré investigant.


Garbha Pindasana. Hi ha una paraula que descriu el que aquesta asana significa per a mi: dolor. Hi ha dies que em surt i dies que no hi ha manera. El dia de la foto no vaig tenir sort (quina sorpresa). Per a que m'entengueu, en postura de lotus has de fer passar els braços més enllà dels colzes pels foradets que queden entre les cuixes i els panxells (bessons) i després rodolar per terra. Quin forat? Exacte. Ah, i els dies que em surt em quedo atrapada, tombada a terra amb el braços allà dins i sense poder-me moure. Tot un show. Després em queden uns bonics blaus de record. Us juro que no descansaré fins que no em senti ferma i còmoda en aquesta postura!

Triang mukha eka pada paschimottanasana. Aquesta asana suposa un gran repte per als meus pobres genolls, especialment l'esquerre, ja que hi vaig tenir una lesió quan era adolescent. Quan el genoll que tinc plegat és el dret puc més o menys aguantar una mica, però quan és l'esquerre... Necessito una manteta o un bloc a sota del cul perquè ni hi arribo ni aguanto la pressió. Aquesta em frustra per la descompensació de flexibilitat entre els meus dos genolls, però me la prenc amb calma perquè no em vull fer mal. Ahimsa, no violència.


Bakasana. D'acord, aquesta es veu molt espectacular i digna de postaleta, però no us imagineu el mal que em faig als braços. L'aguanto uns instants i poca cosa més perquè em clavo els genolls a sota de les aixelles. Em frustra perquè m'adono que em falta força al tronc, que en realitat no he de posar cap pes als braços, sinó que hauria de poder aixecar les cames amb la força dels meus abdominals i les entranyes. Aixxx, aquestes punyeteres entranyes!! Doncs apa, a seguir practicant-la!




Tatrak. Aquesta no és una asana en si, és un exercici per als ulls. Has de mirar fixament el teu dit gros sense parpallejar ni moure el cap. Mous el braç endavant i després als costats, sempre seguint el dit amb la vista. Aquest exercici em mareja, em fa mal als ulls i no us imagineu com pica no poder parpallejar. Va bé fer-la per a millorar la vista cansada i la concentració. Jo que em passo el dia entre llibres hauria de fer-la més sovint.







Parsvottanasana. D'aquesta el que em mata és la posició de les mans. La mà esquerra bé, però la dreta... buff, noto com si se m'hagués de partir el canell. Tinc el canell dret molt rígid, així que m'hi he de posar de valent. Aquí la hiperextensió dels meus genolls també pot ser un problema. Ara que veig la foto me n'adono. Doncs res, a treballar!


Kurmasana. I aquí tenim la reina de les asanes que "odio". La kurmasana, la tortuga! I com no podia ser d'una altra manera, com que m'he de plegar endavant, em fa sentir fatal. Isquiotibials rígids i dolor als colzes. He d'intentar portar els genolls més a sobre de les espatlles, així evitaria posar pressió als meus colzes i provocar hiperextensió. Això de ser hiperlaxa és un rotllo perquè et pots fer mal més fàcilment, però també et fa ser més concient de les teves articulacions i les aliniacions. Aquí em sento atrapada, ofegada i angoixada i a més a més hi afegim el dolor als isquiotibials. Una meravella de postura. Si tant em molesta és perquè la necessito i punt.


I fins aquí el top 10 d'asanes que em frustren! Espero que hagueu disfrutat veient-me "patir" i desitjo haver-vos motivat a fer les postures que no us agraden, en comptes de fugir i evitar-les. Practicant arribarem a trascendir les nostres limitacions.

Bona pràctica i Om Shanti!

lunes, 22 de febrero de 2016

Ahimsa: no violència

L'entrada d'avui sorgeix a arrel d'una conversa que vaig tenir al cotxe amb el meu company mentre escoltàvem les notícies a la ràdio. Últimament només es parla de mort, atemptats i guerres. De vegades no comprenc què és el que porta a les persones a creure que les seves opinions són les úniques vàlides i portar-ho tot fins a l'extrem de treure la vida a altres éssers humans. Aquest no és el món que vull per als meus fills.


Tot seria més fàcil si la gent aprengués a escoltar i respectar. No serveix de res que li ensenyis als teus fills a ser amable si després tu li aixeques la veu o li faltes al respecte a la caixera del super. Ens passem la vida intentant convèncer els més petits que han de ser bons i després l'unic que veiem a la tele són guerres, gana i destrucció. I creiem que els petits seran persones bones i pacífiques tenint l'exemple que tenen? Comencem per nosaltres mateixos.

Avui us vull parlar de Patanjali, el savi del ioga. Es parla d'ell com el pare del ioga que coneixem, ja que va ser ell qui va compilar tots els coneixements relacionats amb aquesta disciplina aproximadament cap al segle IV de la nostra era en forma d'aforismes anomenats Yoga Sutres, tot i que se sap que el ioga existia ja des de molt abans que ell escrigués res. Doncs bé, Patanjali va ordenar i representar el camí del ioga en el que es coneix com l'Ashtanga Yoga, els vuit membres del ioga o l'escala de Patanjali.



A través d'aquesta escala, Patanjali proposava una sèrie d'aspectes a tenir en compte per a poder arribar a la plenitud espiritual o Samadhi, ordenats des de més externs i de relació amb el món exterior fins als més interns i d'introspecció.  És important entendre que aquests aspectes són suggerències i consells derivats de la lògica i de la nostra pròpia naturalesa humana, no són dogmes o normes moralistes que si no són obeïdes condueixen a la perdició de la persona o al càstig diví. Cadascú és lliure de triar si vol seguir aquestes recomanacions o no. Recordem que el ioga és una filosofia i una forma de vida, no una religió.

Segons Patanjali, el primer per a arribar a la plenitud són els Yames, el control, com ens relacionem amb el món que ens envolta. I el primer Yama de tots, el primer concepte que s'ha de posar en pràctica per arribar a la plenitud de la persona és AHIMSA, la NO VIOLÈNCIA. No violència cap a absolutament cap criatura viva, sigui persona o animal. La violència i l'agressió sempre es tornaran en la nostra contra i ens acabaran fent mal. La no violència i la bondat sempre ens faran estar en armonia amb el món i viure en pau.

La no violència implica no ferir física ni emocionalment a cap persona o criatura que habiti el planeta. No facis servir mai la violència física: no agredeixis, no ataquis. No facis servir mai la violència verbal: no insultis, no aixequis la veu, no faltis al respecte, no critiquis i no jutgis. Tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu, respecta i estima, però inclou-te tu també a dins del "pack". Fixa't que la persona que pitjor et tracta i més et desprecia ets tu mateix/a. Si no deixes que els altres et maltractin, perquè et maltractes tu? La no violència cap als altres i cap a un mateix ens fan ser més feliços i viure en pau.

Efectivament, aquesta no violència era la que Ghandi practicava i que tant molestava els seus opositors i aquesta és la no violència que intenten practicar tots els yoguis i que està molt ben resumida en el següent mantra sànskrit:


Lokah samastah sukhino bhavantu. Que tots els éssers de tot el món siguin feliços i lliures i que els meus pensaments, palaules i accions contribueixin d'alguna manera a la seva felicitat i llibertat.

Si hem de contribuir a la felicitat de tots els éssers, significa això que ens hem de fer tots vegetarians? Ghandi era vegetarià! Ahimsa significa fer allò que és bo per a tots sense violentar ningú. Si deixar de menjar carn et suposa una "tortura" psicològica i creus que patiries o et posaries malalt, llavors t'estàs violentant a tu mateix/a i aniria en contra de la teva naturalesa. Idealment sí, hauries de ser vegetarià, però si decideixes fer una cosa, sempre ha de ser perquè és el que desitges i perquè és el que creus que pot beneficiar més persones/ criatures. 

Avui us proposo uns exercicis per a conscienciar-nos en l'aspecte d'Ahimsa.
Comencem amb el Shanti Pranayama, el pranayama de la pau.



Yoni Mudra (moontimerising.com)

retreat-yoga.dk


Seurem en postura de meditació i posarem les mans en Yoni Mudra davant del nostre pubis. Amb la inspiració, anirem pujant les mans lentament per davant del cos (sense arribar a tocar-lo) i de la cara, resseguint tots els nostres chakres i finalment obrirem els braços per damunt del nostre cap. Treient l'aire, anirem baixant a poc a poc fins a tornar a la posició inicial. Ho repetirem set vegades, una per cada chakra i intentarem allargar la respiració tant com puguem. Noteu que pel camí de pujada els dits polzes se separen i davant del cor els dits que es toquen són els del mig. 


Quan acabis, ajunta les mans davant del cor en Atmanjali Mudra (el gest de l'oració) i queda't uns instants observant la teva respiració, suau i lliure. Començarem ara una petita meditació amb el mantra Lokah samastah sukhino bhavantu:
Mantenint la postura meditativa i les mans juntes, farem un parell de respiracions profundes i començarem a pensar el mantra. Intentarem que la ment no se'n vagi a cap altre lloc i cada vegada que notem que pensem coses que no venen al cas, tornarem al mantra. Segueix repetint el mantra i pensant en el seu significat. Porta el missatge al teu cor i a la teva ànima i proposa't posar-ho en pràctica. Queda't aquí durant almenys 10 minuts. Si vols, pots fer el mateix exercici escoltant el mantra cantat amb la preciosa veu de Deva Premal, sempre mantenint la postura i la ment i respiració serenes:



Després d'això us proposo que proveu alguna de les asanas que poso a continuació per a obrir el cor i portar pau a la nostra ànima:


yoga-vidya.org
Surya Namaskar, unes set vegades, posant tota la consciència al cor.

Ustrasana Llibre "De Aprendiz a Maestro" de Sw. Danda

Virabhadrasana I


Virabhadrasana II



Matsyasana (www.yogajournal.com)




Bona pràctica i Om Shanti (Pau Infinita)