Les mames yoguinis també es desesperen.

(Ve más abajo para leer la versión en castellano)

Últimament tinc el bloc bastant abandonat, i no és pas fer falta de idees, sinó per falta de temps. Sempre penso: "buah, m'encantaria escriure un article sobre això" o "podria gravar una classe completa en video sobre això", però és impossible. Amb la feina, la casa i els nens no puc fer res de tot això. A dures penes trobo temps per a la meva pròpia pràctica, per no dir que no en trobo, com podria trobar temps per escriure res? I a mida que el meu fill petit va fent-se gran, cada vegada és més difícil. Durant les últimes setmanes m'he estat centrant més en les meves publicacions a Instagram, ja que és una plataforma bastant més ràpida per a connectar amb la gent i en definitiva, per a desforgar-me quan ho necessito. Aquesta publicació resumiria bastant el moment en que em trobo ara.

(English version in comments) Saludo a la luna en buena compañía. Ayer os conté que tuve una práctica maravillosa y productiva, ya que mi pareja se llevó a los niños de paseo. Pues bien, siguiendo en la línea de las publicaciones #behindthescenes, os dejo esta imágen. Mi práctica muchas veces no puede ser diaria debido a que tengo que hacer cosas de madre y muchas veces es simplemente porque mi hijo pequeño está por el medio y se me echa literalmente encima mientras grita "teta, teta!". Siempre hablo de aprovechar y trabajar "pratyahara", la abstracción de los sentidos, manteniendo la mente centrada en la práctica, pero la verdad es que cuando tienes a alguien que te empieza a dar golpecitos, te tira de sirsasana o directamente intenta arrancarte la camiseta para poder mamar la concentración es nula. Me acabo sentando, frustrada, en la esterilla, con mi hijo en brazos y viendo como se me pasa la mañana. No es que no me guste pasar las mañanas con él, para nada, me encanta! Pero necesito espacio para mi, para seguir funcionando y respirar. Echo de menos mi práctica diaria, cuando meditaba, y practicaba asanas y pranayama como mínimo 6 veces por semana. Ahora doy gracias si consigo hacer 3 saludos al sol mal hechos. Pero cada cosa a su tiempo. Paciencia. #moonsalutation #anjaneyasana #lowlunge #backbend #progress #heartopening #yogachallenge #asana #yoga #yogi #yogini #yogamom #yogamum #practice #yogapractice #practicepracticepractice #practiceandalliscoming #yogaeverywhere #yogaeveryday #yogaeverydamnday #morningpractice #instayogis #instayoga

Una foto publicada por Irya Devi (Rosa Sánchez) (@irya_devi) el 27 de Dic de 2016 a la(s) 8:22 PST

Com a mare, vull estar amb els meus fills. Com a yogui, vull temps de pràctica, i com a persona, necessito descansar i tenir estones de no fer res. Exacte, sabeu què desitjo més? Avorrir-me. Des de juliol de 2012, que és quan va néixer la meva filla gran, que no he tingut ni 5 minuts per a avorrir-me. Sempre s'han de fer coses, sempre hi ha alguna cosa per netejar, per cuinar, pendent de fer a la feina, una pràctica de ioga mig decent que el teu cos i ment demanen desesperats des de fa setmanes i fills que volen de la teva atenció. Doncs això: vols cuinar, vols netejar, vols jugar amb els teus fills, vols meditar, vols fer asanes, vols dormir... vols fer moltes coses però al final no acabes fent res. I et desesperes, i et poses nerviosa, t'estresses i et poses de mala lluna i ho pagues amb tothom. La pilota es va fent gran i més gran. I et diuen: "Ets, mare, és normal. Tingues paciència, que ja passarà". Sí ja passarà, però mentrestant, portes literalment 4 anys i mig dormint una mitja de 5 hores per nit i a més a més, intermitents. I et diuen (com és el cas d'una persona fanàstica que he conegut a instagram):"El yoga és molt més que pràctica i meditació, el yoga està en totes les coses de la vida. Mentre donis el pit al teu fill, centra't en practicar la respiració conscient". Ei, aquest és un consell fabulós i fa literalment anys que intento posar-lo en pràctica, però aquells que coneixeu els meus fills, en especial el petit, sabreu que això és impossible. En Pau fa literalment tombarelles mentre mama, em pessiga els mugrons, m'esgarrapa i em fa patades. A qui aconsegueixi practicar al respiració conscient en aquestes circumstàncies li dono un premi i li demano que si us plau m'expliqui el truc. Quan jo veia la meva mestra meditant plàcidament mentre li donava el pit a la seva filla jo al·lucinava i pensava "Wow! M'encanta! Jo faré el mateix!" Meeeeeec, incorrecte! Ja t'agradaria, maca. Té, et donem uns fills nerviosos i mogudets perquè no puguis ni seure en la mateixa postura durant tres minuts. 

Vol dir tot això que us he estat enganyat durant tot aquest 2016 amb les meves publicacions i fotos precioses de la Mama Yoguini? No pas. Hi ha temporades en les que he aconseguit compaginar moltes coses: pràctica, feina, maternitat i bloc i també hi ha temporades, com aquesta que estic passant, que no tinc temps ni de posar rentadores. Ei, literalment. Només poso rentadores si sé del cert que després podré estendre la roba, i per desgràcia, això no acostuma a passar. Però com pot ser que no tingui temps d'estendre la roba si em passo tot el matí a casa? Em passo el matí a casa però normalment me'l passo atenent el meu fill petit. Us he dit ja que no para quiet? Si vaig al lavabo, en aquesta estona li dóna temps de trencar un calaix de la cuina, buidar-me dos armaris, pintar-me una paret del menjador i intentar ficar els dits a un endoll. I de veritat que no exagero, pregunteu-li a qualsevol que conegui en Pau. No li puc treure l'ull de sobre, perquè perilla ell, perilla el gat i perilla la integritat de la meva llar. Respiració conscient? M'encantaria! Ham So, Ham So. Just Keep Swimming! Hakuna Matata! Ja he provat tots els mantres. De tant en tant el cos diu prou i peta. Per molt yogui que siguis, per molt hippie flower power que vulguis ser. Ets dona (o home), ets mare (o pare), ets un ésser humà i tens un límit. Respira, respira. Inhala pau i exhala estrès.

Ei, i fins i tot quan arribes a aquest punt de desesperació penses: no passa res, és passatger, tot millorarà. I sabeu què? Que és veritat. Tot passarà i tot millorarà, i arribarà un dia que quan t'aturis uns instants a respirar te n'adonaràs que el món sempre es mou molt ràpid, que sempre hi ha les mateixes coses al teu voltant, però el que canvia és la forma en que tu te les prens. 

Potser porto moltes setmanes d'estrès i cansament, però si faig balanç, puc dir que aquest últim any ha estat fantàstic: els meus fills estan creixent sans i feliços, estic escrivint aquest bloc (que llegeix poqueta gent, però molt fidel), he obert els meus horitzons yòguics i he començat a especialitzar-me en Vinyasa Yoga i inclús a donar classes, m'he tret el carnet de socorrista, he començat a ser més activa a les xarxes socials, la qual cosa m'ha ajudat a conèixer un munt de gent fantàstica, a guanyar sorteigs, reptes i assistir a esdeveniments yoguis. Encara que passo per uns moments d'estrès, no oblido com he arribat aquí i en dóno gràcies. És primordial mantenir la ment positiva.

He escrit aquest article per a totes aquelles persones, especialment mares yoguinis, que de tant en tant se senten desbordades. Noies, no esteu pas soles. Seguiu nedant i que tingueu un feliç 2017 ple de joia i hores de son.

Om Shanti.

_____________________________________________________________________________

Versión en castellano 

Últimamente tengo el blog bastante abandonado y no es por falta de ideas, sino por falta de tiempo. Siempre pienso :"Buah, me encantaría escribir un artículo sobre esto" o "podría grabar una clase completa en vídeo sobre esto", pero es imposible. Con el trabajo, la casa y lso niños no puedo hacer nada de eso. A duras penas encuentro tiempo para mi propia práctica, por no decir que no encuentro tiempo ni para eso, así que ¿cómo podría encontrar tiempo para escribir nada? Y a medida que mi hijo pequeño va creciendo, cada vez me es más difícil. Durante las últimas semanas me he estado centrando más en mis publicaciones en Instagram, ya que es una plataforma bastante más rápida para conectar con la gente y, en definitiva, para desahogarme cuando lo necesito. Esta publicación resumiría bastante bien el momento en el que me encuentro ahora.

(English version in comments) Saludo a la luna en buena compañía. Ayer os conté que tuve una práctica maravillosa y productiva, ya que mi pareja se llevó a los niños de paseo. Pues bien, siguiendo en la línea de las publicaciones #behindthescenes, os dejo esta imágen. Mi práctica muchas veces no puede ser diaria debido a que tengo que hacer cosas de madre y muchas veces es simplemente porque mi hijo pequeño está por el medio y se me echa literalmente encima mientras grita "teta, teta!". Siempre hablo de aprovechar y trabajar "pratyahara", la abstracción de los sentidos, manteniendo la mente centrada en la práctica, pero la verdad es que cuando tienes a alguien que te empieza a dar golpecitos, te tira de sirsasana o directamente intenta arrancarte la camiseta para poder mamar la concentración es nula. Me acabo sentando, frustrada, en la esterilla, con mi hijo en brazos y viendo como se me pasa la mañana. No es que no me guste pasar las mañanas con él, para nada, me encanta! Pero necesito espacio para mi, para seguir funcionando y respirar. Echo de menos mi práctica diaria, cuando meditaba, y practicaba asanas y pranayama como mínimo 6 veces por semana. Ahora doy gracias si consigo hacer 3 saludos al sol mal hechos. Pero cada cosa a su tiempo. Paciencia. #moonsalutation #anjaneyasana #lowlunge #backbend #progress #heartopening #yogachallenge #asana #yoga #yogi #yogini #yogamom #yogamum #practice #yogapractice #practicepracticepractice #practiceandalliscoming #yogaeverywhere #yogaeveryday #yogaeverydamnday #morningpractice #instayogis #instayoga

Una foto publicada por Irya Devi (Rosa Sánchez) (@irya_devi) el 27 de Dic de 2016 a la(s) 8:22 PST

Como madre, quiero estar con mis hijos. Como yogui, quiero tiempo para mi práctica, y como persona, necesito descansar y tener ratos para no hacer nada. Exacto. ¿Sabéis qué es lo que más deseo? Aburrirme. Desde julio de 2012, que es cuando nació mi hija mayor, no he tenido ni cinco minutos para aburrirme. Siempre se tienen que hacer cosas, siempre hay algo que limpiar, que cocinar, pendiente de hacer en el trabajo, una práctica de yoga medio decente que tu cuerpo y tu mente piden desesperados desde hace semanas e hijos que piden tu atención. Pues eso: quieres cocinar, quieres limpiar, quieres jugar con tus hijos, quieres meditar, quieres hacer asanas, quieres dormir... quieres hacer muchas cosas pero al final no haces nada. Y te desesperas, te estresas, te pones de mala leche y lo pagas con todo el mundo. La pelota se va haciendo grande y más grande. Y te dicen: "Eres madre, es normal. Ten paciencia que ya pasará." Sí, ya pasará, pero de mientras llevas literalmente 4 años y medio durmiendo una media de 5 horas por noche, y además intermitentes. Y te dicen (como es el caso de una persona fantástica que he conocido en Instagram): "El yoga es mucho más que práctica y meditación, el yoga está en todas las cosas de la vida. Mientras des el pecho a tu hijo, céntrate en practicar la respiración consciente." ¡Joder, qué razón tiene esta chica! Ey, este es un consejo fabuloso y hace literalmente años que intento ponerlo en práctica, pero aquellos que conocéis a mis hijos, en especial al pequeño, sabréis que es imposible para mi. Pau da literalmente volteretas mientras mama, me pellizca los pezones, me araña y me da patadas. A quien consiga practicar en estas circunstancias le doy un premio y le pido que por favor me cuente el truco. Cuando veía a mi maestra dándole el pecho a su hija yo alucinaba y pensaba "¡Wow!¡Me encanta! ¡Yo haré lo mismo!" Meeeeeeeec, ¡incorrecto! Ya te gustaría, maja. Toma, te damos dos hijos nerviosos y moviditos para que no puedas ni sentarte en la misma postura durante tres minutos seguidos.

¿Significa todo esto que os he estado engañando durante todo el 2016 con mis publicaciones y fotos preciosas de la Mamá Yoguini? Para nada. Hay temporadas en las que he conseguido compaginar muchas cosas: práctica, trabajo, maternidad y blog y también hay temporadas como esta que estoy pasando ahora, que no tengo tiempo ni para poner lavadoras. Ey, literalmente. Sólo pongo lavadoras si sé seguro que voy a poder tender la ropa después y, por desgracia, eso no suele ocurrir. ¿Pero cómo puede ser que no tenga tiempo de tender la ropa si me paso la mañana en casa? Me paso la mañana en casa pero normalmente me la paso atendiendo a mi hijo pequeño. ¿Os he dicho ya que no para quieto? Si voy al baño, en ese ratito le da tiempo de romper un cajón de la cocina, vaciarme dos armarios, pintarme una pared del comedor e intentar meter los dedos en un enchufe. Y de verdad que no exagero, preguntadle a cualquiera que conozca a Pau. No le puedo quitar el ojo de encima porque peligra él, peligra el gato y peligra la integridad de mi casa. ¿Respiración consciente? ¡Me encantaría! Ham So, Ham So. Just keep swimming! Hakuna Matata! Ya he probado todos los mantras. De vez en cuando el cuerpo dice basta y peta. Por muy yogui que seas, por muy hippie flower power que quieras ser. Eres mujer (u hombre), eres madre (o padre), eres un ser humano y tienes un límite. respira, respira. Inhala paz exhala estrés.

Ey, e incluso cuando llegas a este punto de desesperación piensas: no pasa nada, es pasajero, todo merjorará. ¿Y sabéis qué? Pues que es verdad. Todo pasará y todo mejorará, y llegará un día que cuande te pares unos instantes a respirar te darás cuenta de que el mundo siempre se mueve muy rápido, que siempre hay las mismas cosas a tu alrededor, pero lo que cambia es la forma en que tú te las tomas.

Puede que lleve muchas semanas de estrés y cansancio, pero si hago balance, puedo decir que este último años ha sido fantástico: mis hijos están creciendo sanos y felices, estoy escribiendo este blog (que lee muy poquita gente, pero muy fiel), he ampliado mis horizontes yoguis y he empezado a especializarme en Vinyasa Yoga e incluso a dar clases; me he sacado el carnet de socorrista, he empezado a ser más activa en las redes, la cual cosa me ha ayudado a conocer a un montón de gente estupenda, a ganar sorteos, retos y asistir a eventos yoguis. Aunque paso por unos momentos de estrés, no olvido cómo he llegado hasta aquí y doy las gracias. Es primordial mantener la mente positiva.

He escrito este artículo para todas aquellas personas, especialmente madres yoguinis, que de vez en cuando se sienten desboradadas. Chicas, no estáis solas. Seguid nadando y que tengáis un feliz 2017 lleno de felicidad y horas de sueño.

Om Shanti.

Compartim ioga. Ioga en grup i en parelles

Jo sempre he estat una persona molt independent i individualista. Això de fer treballs en grup no m'ha agradat mai perquè no m'agrada haver de dependre de ningú. Però curiosament, una de les coses que més he arribat a estimar del ioga és el fet que es pot compartir. Estrany oi? 

Normalment pensem en ioga com a una disciplina individual i de interiorització, però de vegades oblidem que també pot ser una activitat compartida en grup o en parella. És molt interessant com, a través del treball compartit, podem arribar a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i a acceptar-nos una miqueta més. Treballem la paciència, el saber escoltar i ajudar els companys i a perdre una mica la vergonya. Per què dic això últim? Doncs perquè una de les coses que més em crida l'atenció de quan fas treballar la gent per parelles (i jo m'hi incloc) és que es disculpen. Es disculpen per tenir les mans fredes o suades, per tenir els peus lletjos, per pesar massa o ser massa grossos per al company, per no anar depilades i una pila interminable de ximpleries. És ben curiós que quan proposes treballar en parella surten tots els complexes i manies i és per això que aquesta pràctica ens pot ajudar. Sabeu per què? Perquè junts aconseguim trascendir tots aquests obstacles i a connectar més profundament amb els altres i amb nosaltres mateixos. Hi ha molta gent que es posa nerviosa per la falta de confiança, ja que, al cap i a la fi, estàs deixant que algú que potser no coneixes massa envaeixi el teu espai vital. La por i la vergonya són coses que desapareixen gradualment a mida que anem practicant  i el treball en equip s'acaba convertint en tota una experiència de creixement. I el treball en equip, que abans tant et molestava, de sobte es converteix en un plaer.

Quan fas ioga amb una altra persona aprens a observar com es troba, com se sent, com respira... Observes i sincronitzes moviment i respiració amb ella. Un exercici que sembla purament físic s'acaba convertint en un exercici de concentració, pranayama i consciència plena. Aprens a escoltar i ajudar l'altra persona i a la vegada aprofundeixes en les asanes.

Avui us proposo una sèrie d'asanes i pranayames que podeu fer amb amics, parella o en família. Abans de tot, voldria agrair a les meves companyes de feina/ alumnes la gran feina que van fer el dia que vaig proposar aquests exercicis, al il·lusió que hi van posar i sobretot, donar les gràcies per deixar-me utilitzar-les de conillets d'índies i dexar-se fer fotos per al bloc. Aquesta entrada no hauria estat possible sense elles.

ASANES EN GRUP

MEDITACIÓ EN CERCLE

En rotllana, seiem en Sukhasana, Siddhasana o Padmasana amb l'esquena ben recta i ajuntem les mans en Dhyana Mudra, el gest de la meditació, posant una mà sobre el palmell de l'altra i unint els polzes suaument. Connectem amb la respiració i aquietem la ment posant atenció plena en el que estem fent. Ens preparem per a la sessió d'avui posant bones intencions a la pràctica que farem i buscant una actitud d'obrir-se, donar i rebre. Ens disposem a compartir, escoltar i ajudar, sempre treballant des de la pau, el respecte i la comprensió cap a nosaltres mateixos i cap als companys. Després d'uns 5 minuts, fem una respiració profunda i ajuntem les mans davant del cor en Atmanjali /Shanti Mudra, el gest de la pau. Després d'uns instants deixem descansar l'esquena deixant el front a terra i portant els braços enrere.

PRANAYAMA EN CERCLE

Aquest és un pranayama preciós on les mans s'uneixen i les respiracions es sincronitzen. Unim les mans ajuntant els palmells i inspirem pujant els braços ben amunt, obrint el pit i aixecant la barbeta. Aguantem uns intants en kumbhaka (retenció) i espirem baixant els braços. Escoltem i connectem amb el moviment i respiració dels companys, buscant la sincronicitat. Repetim unes quantes vegades.

LA GAVINA EN CERCLE

Encara en rotllana, drets i amb les cames separades, estirem els braços cap als costats i posem les mans a la gepa dels companys que tenim als costats. Inspirem obrint el pit i aixecant la barbeta i espirem baixant cap endavant mentre aixafem la gepa dels nostres companys. Inspirem i pugem obrint pit i aixecant barbeta. Repetim unes quantes vegades.

 MASSATGE EN GRUP

Això va millor fer-ho amb grups grans. El dia de les fotos van faltar dues persones i vam fer el que vam poder, però més o menys aquesta és la idea. Una persona comença a fer-li un massatge al de davant i aquest ha de fer exactament el mateix que li estan fent i així tothom. Divertida i agraïda. Quan acabem, donem les gràcies al company de darrera.

ASANES EN PARELLES

SEQÜÈNCIA: VRKSASANA - VIRABHADRASANA II - KONASANA II

Farem 5 respiracions en cada postura.

Vrksasana (l'arbre). 

Ens posem al costat del nostre company. Flexionem la cama de fora i arrepengem la planta del peu a la cuixa contrària, tan a prop del pubis com puguem. Aixequem el braç de dins i unim els palmells per sobre dels nostres caps. Les mans de fora s'ajunten a l'alçada del cor.

Virabhadrasana II (el guerrer II)

La cama de fora s'obre el més lluny que ens sigui possible i es flexiona el genoll. El braç de fora s'allarga. La mà de dins agafa la del company.

Konasana II

Estirem les dues cames amb les mans de dins encara entrellaçades i anem a buscar l'altra mà del company per damunt dels nostres caps. 

Ens donem la volta i repetim tota la seqüència cap a l'altre costat.

LA "X"

Un davant de l'altre, aixequem la cama dreta, agafem la dels company i empenyem cap amunt. Mireu-vos als ulls i aviseu-vos quan no pugueu pujar més. Un cop aquí, feu 5 respiracions. Desfem a poca poc i canviem de cama.

SALT DE FE

Un darrera de l'altre. El de darrera agafa al company dels braços i posa un peu falcant-li els seus. El de davant es deixa caure sense treure el cul, ben recte, ja que això seria fer trampa. Aquest és tot un exercici de confiança i notareu també un fort estirament als braços. Fem 5 respiracions i canviem.

NAVASANA (LA BARCA)

Asseguts un davant de l'altre, ens donem les mans, obrim les cames, ajuntem les plantes dels peus i intentem estirar les cames amunt. Fem 5 respiracions, descansem i tornem a intentar-ho. Aquí treballem flexibilitat, equilibri i observació del company.




EL GRONXADOR

Asseguts un davant de l'altre, ens donem les mans, obrim les cames i un posa les plantes dels peus contra els turmells del company i es deixa caure enrere, tibant del company. 5 respiracions i canvi. Ho fem almenys un parell de vegades.




LA FULLA PLEGADA

Asseguts en sukhasana i posant esquena contra esquena, un inspira estirant els braços amunt i enrera i es deixa caure sobre l'esquena del company, que a la seva vegada espira i es plega cap endavant. Fem el moviment contrari. Sempre inspirem quan obrim el pit i espirem quan ens pleguem.





TORSIÓ

Encara asseguts a terra esquena contra esquena, posem la mà esquerra sobre el nostre genoll dret i la nostra mà dreta sobre el genoll esquerra del company, tot fent una torsió suau. Fem 5 respiracions i canviem de costat.







SHAVASANA EN ESPIGA

Una petita relaxació al final de la sessió però en grup. Una persona s'estira a terra i una altra s'estira recolzant el cap a la seva panxa i així successivament, formant una mena d'espiga. Aquí tothom tanca els ulls i deixa que el seu cap es gronxi amb la respiració de l'altre.





Aquestes són només algunes idees, hi ha molt més que es pot fer en parelles i en grup. Prometo incloure'n més en una altra entrada més endavant.

AGRAÏMENTS: Gràcies a l'Alba Acedo, Marta Barceló, Reyes Muñoz, Maria Oliván i Alejandra Seijo per aquestes boniques fotos i deixar-me experimentar amb vosaltres. I gràcies també a Mª Carmen Camilli i Gloria Gallen, que no van poder assistir a aquesta sessió, però sé que s'ho haurien passat molt bé. I m'agradaria fer una menció especial a la Lola Blanco, que ha hagut de deixar les classes degut a un pinçament cervical, però a qui considero encara una part molt important d'aquest grup de ioguinis tan maco que hem fet a la feina. Gràcies noies, sou les millors!

Om Shanti.

Vaig néixer estressada

Els que som professors sabem que quan s'acosta el final del trimestre no pensem en els dies de vacances que vindran sinó en la muntanya de feina que se'ns ve a sobre: examens, correccions, informes... Molts dies de jornades de 12 hores o més on la feina sembla que es multipliqui en comptes de reduir-se. Si hi ha una paraula que ens ressona al cervell durants aquests dies és "estrès". Tant si ets professor com si no, però la paraula estrès t'és familiar, aquesta entrada és per a tu.

Jo vaig néixer estressada. De veritat, des que tinc ús de raó, no recordo ni un sol dia que no m'hagi estressat. Des que em llevo fins que me'n vaig a dormir, la meva vida és una carrera constant i un patiment continu. És com sentir que no dones abast però d'alguna manera has de seguir avançant perquè si no, el món s'acaba. No, el món no s'acaba. Sí, tinc molta feina i moltes coses per fer, però molta altra gent també i no per això sembla que els hagi de donar un infart. La diferència no està en qui té més responsabilitats o qui té més hores lliures. La diferència està en com et prens les coses. pots treballar a mitja jornada però acabar més atacada dels nervis que una persona que treballa a jornada completa i et puc assegurar que la culpa no és de la teva feina sinó de com reacciones tu a la pressió.

Però què és l'estrès? Segons la Wikipèdia és una reacció excessiva del cos o la ment a causa d'una sobre-estimulació de l'entorn i la incapacitat de disminuir l'estat d'alerta. En determinades circumstàncies aquesta tensió corporal i mental desemboca en una malaltia. En un origen l'estrès és beneficiós per a la majoria d'animals, ja que n'assegura la supervivència en moments de perill (accidents, amenaces de depredadors...) i els permet reaccionar davant una situació d'amenaça per alguna acció traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc. Tanmateix quan aquest estrès perdura quan desapareix l'amenaça pot començar a generar conductes i reaccions excessives o inadaptades a les noves circumstàncies. 

Així doncs, l'estrès en si no és dolent sinó tot el contrari. En el sentit biològic més estricte, l'estrès és un mecanisme natural que té el cos de posar-se en alerta en cas de perill inminent i salvar la vida. Quan es detecta una amenaça el nostre sistema nerviós simpàtic posa en marxa aquest mecanisme: se'ns dilaten les pupil·les, el cor batega més ràpid i amb més força per a poder portar més sang a les extremitats i poder escapar corrent en cas de necessitat, s'accel·lera la respiració i un munt de coses més. A més a més, les funcions no essencials per a la supervivència, com són la son, la gana i el desig sexual queden bloquejats perquè en un moment de perill la prioritat és conservar la vida, no menjar, dormir o reproduir-se. En teoria, un cop passa el perill el nostre sistema nerviós parasimpàtic fa que tot torni a la normalitat i totes les funcions orgàniques es reestableixen. El veritable problema ve quan ens trobem en estat d'alerta constant i ens veiem incapaços de retornar a la calma. 

Sempre he tingut predisposició a l'estrès i a l'ansietat extrema i durant molts anys em vaig negar a donar una oportunitat a tècniques com el ioga i la meditació perquè creia que era massa nerviosa per aquestes coses. La simple idea d'estar-me asseguda durant una estona sense fer "absolutament res" m'aterria. "Uff, si és que és parar quieta i no puc parar de pensar coses!", em deia. A més a més, tots aquests pensaments m'inundaven la ment de sentiments de frustració, por, culpabilitat i preocupació. "Seure quinze minuts a meditar deu ser com convidar la merda a que surti a a saludar-te a la superfície", em repetia. Et sona la cantarella? Doncs que sàpigues que no estàs sol/a i que té solució, però la solució passa per precisament enfrontar-te a la teva "estimada" merda. No pensar en els problemes no els fa desaparèixer, però seure una estona a meditar i observar-los t'ajuda a conèixe't i entendre't millor.

El primer pas és reconèixer que no pots amb tot. Sí, i reconèixer que encara que en Pere de la Cullera i en Pepet del Cul Estret siguin capaços de treballar 12 hores, fer la compra, endreçar la casa, jugar dues hores amb els seus fills, banyar-los i alimentar-los sense despentinar-se i amb un somriure d'orella a orella, tu no pots. No pots i punt. No et comparis amb ningú, tu ets com ets i potser et costa més enfrontar-te a tantes coses alhora. Potser és que estàs intentant abarcar molt més del que humanament pots. Hi ha una expressió fantàstica en anglès que descriu el sentiment de no donar abast: "To bite off more than you can chew", que vindria a significar: "mossegar més del que pots mastegar". Així que no t'omplis la boca si saps que no t'ho podràs empassar, deixa el que no sigui imprescindible i prioritza.

El segon pas és buscar-hi solució, buscar alguna forma d'aprendre a gestionar l'estrès. Deixar de fer certes coses però seguir patint per les poques ens queden no ajuda a millorar res. I aquí entra el ioga. No patiu, que no us penso vendre la moto. Quan jo dic que el ioga m'ha canviat la vida no vull dir que m'hagin desaparegut els problemes com per art de màgia i que m'hagi curat de l'estrès i l'ansietat. El que m'ha canviat és la perspectiva i m'ha donat eines per a enfrontar-me a certes situacions. Òbviament, segueixo sent una persona nerviosa i amb tendència a l'estrès i l'ansietat però de mica en mica vaig aprenent a controlar aquests estats i crec que puc dir que cada vegada tinc la metxa més llarga i tardo més en arribar a la zona vermella i explotar. Això em dóna la sensació que estic guanyant control sobre la meva ment i els meus impulsos i això és Raja Yoga.

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres diferents tècniques que a mi em serveixen per a controlar l'estrès i seguir avançant sense sucumbir a la pressió del meu entorn i evitar així que em peti la patata, com diu el Jordi, el meu company (una mica d'humor mai està de més XD). Per motius de drets d'imatge he pensat que és més fàcil fer-me fotos a mi mateixa fent les asanes que dedicar-me a buscar fotos d'altres yoguis i mencionar la font. També us poso un parell de videos on us explico (o intento explicar) un parell de pranayames i tindreu l'honor de veure la meva gateta Cheetah fent de les seves.

Som-hi, doncs!

Kapalabhati Pranayama Aquesta tècnica és fantàstica per quan estem cansats. atabalats i aclaparats i tenim la sensació de tenir la ment espessa. En sànskrit, kapalabhati significa "crani brillant".  I realment la sensació que et queda després de practicar-lo és de neteja, alleujament i lleugeresa. Es tracta de bufar fort pel nas per a poder expulsar restes d'aire residual del fons dels pulmons. Neteja les vies respiratòries, calma la ment i aclareix les idees. Podeu veure un petit tutorial de collita pròpia en el següent video:

Nadi Sodhana Pranayama. Nadi vol dir "canal" i sodhana "neteja o purificació". Aquest Pranayama és un dels més importants i coneguts dins del món del ioga i serveix per a purificar els nadis, els canals per on circula l'energia vital. Consisteix en alternar la respiració a través dels dos foradets del nas, que estan connectats amb els nadis Ida i Pingala. Aquest pranayama és un autèntic regal, ja que calma la ment, et porta a un estat de relaxació, alenteix el ritme cardíac i sincronitza els dos hemisferis del cervell, a més a més de purificar els nadis i facilitar la circulació del  prana (energia vital). Aquí teniu el tutorial:

Meditació amb el mantra SO HAM. En entrades anteriors ja t'he explicat com meditar. Seu en una postura còmoda, amb Dhyana Mudra i amb l'esquena ben recta, tanca els ulls, fes un parell de respiracions profundes i repeteix el mantra SO HAM en silenci, dins del teu cap. SO HAM és el mantra natural, ja que es diu que és el so de la naturalesa: SO és el so de la inhalació i HAM és el so de l'exhalació. SO HAM significa JO SÓC. Inspira pensant SO i espira pensant HAM. Tu no ets res més que la persona que està asseguda meditant. No ets cap de les etiquetes que et poses: ni mare, ni pare, ni fill, ni germà, ni amic, ni mestre, ni peixater. Tu ets tu. SO HAM.

El gat i el gos. Un exercici molt senzill però infalible. En quadrupèdia, inspira i mira amunt obrint el pit i aixecant la cua. Espira i fes el moviment contrari, mirant cap al terra i amagant la cua, com un gat enfadat. Repeteix unes 15 vegades o tantes com et vingui de gust. Aquest exercici calma la ment, fa un massatge suau a la columna i millora la respiració. Una autèntica joia.

Surya Namaskar, la salutació al sol. Ja l'hem practicat més vegades, així que ja l'hauríeu de conèixer. De fet, el Surya Namaskar hauria de formar part de la vostra rutina diària. És un exercici molt complet on es treballen totes les parts del cos, la coordinació, la concentració i la respiració.

El descans del flamenc. Un fantàstic exercici per a retrobar l'equilibri intern. Posa't dret amb els peus junts i tanca els ulls. Intenta connectar amb el teu punt Hara, el teu centre de gravetat. Un cop hagis trobat l'estabilitat, passa tot el pes del teu cos a un peu, aixeca l'altre i arrepenja'l al panxell de la cama que t'aguanta. Intenta aguantar en aquesta postura tanta estona com puguis sense perdre l'equilibri. Sempre amb els ulls tancats, no facis trampa! Ves canviant de peu.






Uttanasana o padahastasana. Bé, es tracta d'anar a tocar el terra amb les mans i les cames amb el cap. Jo encara tinc la lesió als isquiotibials de la cama esquerra, així que aquí a la foto us ensenyo el que bonament puc fer ara mateix. Comença d'empeus. Inspira, puja els braços amunt i amb l'espiració ves baixant amb l'esquena ben recta, com si volguessis anar a tocar la paret de davant. Llavors agafa't on arribis, ja siguin els peus, els turmells o les cames. Queda't aquí abaix i fes unes quantes respiracions lentes i profundes. Aquesta asana calma la ment, ens interioritza i treballa sobre els òrgans interns, millorant la digestió, còlics i molèsties vàries, a més de millorar el sentit de l'equilibri.


Yoga mudra. Assegut a terra, entrellaça les mans darrera de l'esquena, inspira i estira els braços amunt i aixeca la barbeta. Gira el cos cap a un costat i espirant, deixa't caure cap al genoll i relaxa els braços. Inspira amunt  estirant els braços una altra vegada i fes canvi de costat. Aquest exercici també és molt relaxant i ens fa un massatge a la columna, alhora que millorem la capacitat respiratòria.

Balasana. Aquesta la pots fer de forma activa amb el braços estirats endavant, sentint l'estirament a l'esquena o d'una forma més passiva, simplement deixant els braços enrere i notant com el pes del teu cos va caient. Balasana aporta calma a les ments inquietes i ajuda a millorar problemes digestius. També se li diu Namo, o reverència, ja que adoptes una postura d'humilitat, acceptació i rendició. 


Janu Sirsasana. Doblega una cama portant el taló a tocar el pubis. Estira l'altre cama cap a un costat. Inspirant, puja els braços amunt pels costats, estira la columna amunt i llavors gira el tronc cap a la cama estirada. Exhalant, baixa amb l'esquena ben recte i agafat allà on arribis. Assegura't que no estàs torçant el tronc mirant que les dues espatlles estiguin a la mateixa alçada, igual que les mans. Aguanta aquí unes quantes respiracions i llavors canvia de cama. Aquesta asana calma el cervell i cura la depressió lleu. Millora les digestions i millora les funcions del fetge i el pàncrees.


Salamba Sarvangasana. Aquesta és una de les meves preferides. Aquesta postura ens fa aplicar Jalandara Bandha i afavoreix la respiració Ujjayii, que calma la ment, alenteix el ritme cardíac i ens interioritza. Estira't a terra i doblega les cames sobre la panxa. Estira-les enrere, anant a tocar el terra per darrera del teu cap. Llavors pújal-le a poc a poc. Recolza les mans sobre, l'esquena, el més a prop de les espatlles que puguis i recorda que idealment t'hauries d'aguantar només sobre les espatlles. Si et costa, prova de fer-la a la paret i ajudant-te amb els peus per pujar.




Sirsasana. La reina de les asanes. Aquesta seria bastant llarga d'explicar, així que us faré un tutorial un altre dia, però si ja la saps fer, no dubtis en practicar-la, ja que és de les asanes més útils a l'hora de curar una ment fatigada. Sempre que estiguis estressat o hi hagi alguna cosa que et rondi pel cap, posa't del revés. Veuràs les coses amb una altra perspectiva. I de veritat prometo video tutorial per aquesta :-)








Doncs ja està. Practiqueu totes aquestes tècniques quan estigueu estressats i veureu que tot fluirà millor. A mi em funcionen, així que a vosaltres també us haurien de funcionar. 

Om Shanti.



Voldria agraïr al meu company, el Jordi, la paciència que va tenir per fer totes aquestes fotos i videos passada la mitjanit. Ets un sol.

Les 10 postures que més "odio"

Tots els que practiquem ioga, sigui a un nivell de principiant o sigui a un nivell avançat, tenim tendència a fer aquelles postures que més ens agraden i evitar a tota costa aquelles que ens desagraden. No és cap coincidència que les nostres postures preferides siguin les que millor ens surten, ja que el nostre cos és mandrós i conformista per naturalesa. Avui us explico perquè les asanes que més odiem són precisament les que més hem de practicar i us mostraré quines són les que més em frustren a mi.

Avui us tornaré a parlar de Patanjali i les seves sàvies paraules. Els seus Yoga Sutres comencen així:

Aquí comença l'enseyament del Ioga. El Ioga és la detenció de tota activitat mental. Quan l'activitat mental s'atura, l'esperit s'estableix en la seva naturalesa essencial.

Molt bé, doncs, la finalitat del ioga és aturar les fluctuacions mentals per a poder portar pau a l'esperit. Fantàstic. Entre d'altres coses, una de les formes d'arribar a aturar les fluctuacions mentals, és la pràctica de les asanes, que defineix de la següent manera:

La postura adequada porta a un estat de fermesa i estabilitat.

O en altres paraules, l'asana és còmoda i ferma.

Això es realitza mitjançant la relaxació de tot esforç i portant la ment a l'infinit. I a partir d'aquí un ja no és acosat pels dilemes i els conflictes dels aspectes oposats.

Vaja, que ens hem de sentir còmodes i estables durant les asanes per a poder calmar la ment. Però no crec que Patanjali es referís a fes només aquelles postures en les que et sentis còmode i evita fer aquelles que no et surtin i et facin mal. Es tracta precisament d'aconseguir trobar la comoditat en totes les postures, per així poder trascendir les limitacions.

La teoria està molt clara, però el que costa més és la pràctica. Tots en hi trobem de vegades, que estem intentant fer una asana i ens sentim de tot menys còmodes i ferms. Més aviat ens sentim incòmodes, adolorits, frustrats i rígids. Tot aquest trasbals d'emocions i sensacions ens porta a rebutjar aquesta postura i buscar aquella altra que sabem que ens farà sentir bé. Però avui et demanaré que no evitis aquestes postures, perquè són aquestes precisament les que més necessites.

La postura comença quan vols desfer-la.

Les limitacions en una asana ens posen de cara a la realitat, és com posar-te davant d'un mirall que et mostra totes les teves imperfeccions, frustracions i pors. La bellesa del ioga està en precisament observar i escoltar aquestes sensacions i intentar aprendre d'elles. De fet, una asana no és la postureta perfecta digna de postal, sinó tot el procés que hi ha per arribar allà. L'asana de veritat comença quan vols desfer la postura perquè et fa mal o perquè t'incomoda. Potser el que ens fa més mal no és el dolor físic sinó l'ego? Ens sentim incòmodes, atrapats, no podem respirar bé, sentim ràbia... però no fugis! Simplement respira, afluixa i observa. Potser el fet que no et surti aquesta asana significa rigidesa, no només física, sinó potser també mental. No vols aquesta asana perquè et fa sentir coses que no vols. Potser el problema no és sentir això. Potser el problema és que no t'hi vols enfrontar.

Practicar asanes que "no ens surten" ens ajuda a ser més humils, a escoltar-nos, a estimar-nos amb les nostres limitacions i ens porta a desitjar millora. Guanyem flexibilitat física i mental i ens obrim a acceptar. I no és aquesta la finalitat del ioga?

Normalment, si mireu les xarxes socials o pàgines web, veureu que la majoria de yoguis pengen fotos seves fent postures precioses i que adoren, postures que els fan sentir bé i que queden fantàstiques de cara al pati. Això fa que la resta de practicants ho vegin i pensin "pfff, aquesta sensació de dolor, rigidesa i incomoditat només la dec tenir jo, que no sóc gens flexible". És més, la majoria de gent a qui li he intentat ensenyar una miqueta de hatha em diu, és que per a tu això és molt fàcil i a mi no em surt, se'm dóna fatal". Doncs bé el meu objectiu d'avui és mostrar-vos que, estiguem al nivell que estiguem, tots tenim limitacions i ens sentim frustrats davant de certes asanes. Avui faré el que poca gent fa a les xarxes, us ensenyaré les postures que més ràbia em fan i més em frustren, les que treuen el pitjor de mi i que, per tant, més necessito practicar. Les anomenaré "les 10 postures que més odio", tot i que en realitat no les odio, perquè em serveixen de mestre. Són aquelles que quan estic a classe i l'Ajna, la meva mestra, les menciona, ja se'm remouen les entranyes. Veureu que moltes d'elles ni tan sols són avançades. De vegades les postures més frustrants no són les més difícils i que no et surten, de vegades són molt simples però et fan sentir coses desagradables. Som-hi doncs!

El cargol. Es tracta de plegar-te endavant amb l'esquena rodoneta, com quan enrotlles un pòster. Aquesta asana de bon matí, amb l'esquena encara freda i rígida, em mata, per no mencionar la sensació d'asfixia que em provoca. Serveix precisament per donar flexibilitat a la musculatura dorsal i treure rigideses i és més potent del que sembla. Com totes les postures de flexió de columna, ajuda a calmar la ment i porta a la introspecció. Què deu ser això que tinc a dins que tant m'incomoda? Interessant... la seguiré practicant.

Anujasana. Sembla fàcil oi? Doncs per això em frustra. Aquesta consisteix en rodolar d'un costat a l'altre fets una boleta però sense fer trampes ajudant-nos amb els peus o els colzes, treient la força de les entranyes. Jo dec tenir les entranyes ben fluixes perquè una vegada m'he girat cap a un costat ja no hi ha manera de tornar al mig. Em sento com una tortuga panxa enlaire que no sap donar-se la volta. Llavors és quan  veig a la gent del meu voltant balancejant-se gràcilment d'un costat a l'altre. O la gent fa trampa o jo tinc poca traça. O les dues  coses. En fi, seguirem treballant les entranyes, que sembla que les tinc fofes.

Utkatasana.  Aquesta té dues versions, la vertical i la diagonal. La vertical és la que més em costa: els ossos dels turmells se'm claven i em fan mal, noto com si els tendons d'Aquil.les m'anessin a petar i em noto els genolls bloquejats. Es tracta de flexionar al màxim els genolls sense treure el cul. Jo intento flexionar però no aconsegueixo gran cosa a part d'incomoditat i certa frustració. Serà que estic mal feta? Tothom sembla baixar més i no tenir gaires problemes amb aquesta asana. O són imaginacions meves? És probable... Llavors està la versió diagonal, molt més còmoda que la vertical, tot i que més cansada. Aquí em costa trobar la inclinació adequada i sempre em pregunto si tindré els braços ben posats. Em sembla que aquesta l'hauré de practicar més davant d'un mirall.

Paschimottanasana. Probablement la part més rígida del meu cos són els isquiotibials, aquests meravellosos músculs de la part de darrera de les cuixes, per a que ens entenguem, i és per això que, per normal general, totes les postures de flexió de columna en provoquen dolor i incomoditat. Quan faig Paschimottanasana sóc molt més conscient de les meves limitacions i rigideses. Sento mal als isquiotibials i una sensació estranya que comença a l'estómac i m'incita a desfer la postura inmediatament. És curiós perquè es diu que aquesta postura millora les digestions, estimula els òrgans interns i calma la ment. Serà que a mi se'm remenen moltes coses aquí i per això m'incomoda?

Purvottanasana. Aquesta asana és curiosament la contrapostura de l'anterior, la Paschimottanasana. Doncs aquesta és una altra d'aquestes postures que em fan plantejar-me si estic mal feta. Aquí la majoria de gent arriba a tocar amb les plantes dels peus a terra. Jo no. Sempre em trobo posant tot el pes del cos sobre els talons i com que no puc repartir bé tot el pes per tot el peu, acabo posant massa pressió als genolls i forçant la hiperextensió. És per això que intento flexionar una mica els genolls, a veure si millora un mica. Potser és precisament la hiperextensió dels genolls el que fa que no arribi a tocar amb tot el peu a terra? O és que els meus peus són estranys? Seguiré investigant.

Garbha Pindasana. Hi ha una paraula que descriu el que aquesta asana significa per a mi: dolor. Hi ha dies que em surt i dies que no hi ha manera. El dia de la foto no vaig tenir sort (quina sorpresa). Per a que m'entengueu, en postura de lotus has de fer passar els braços més enllà dels colzes pels foradets que queden entre les cuixes i els panxells (bessons) i després rodolar per terra. Quin forat? Exacte. Ah, i els dies que em surt em quedo atrapada, tombada a terra amb el braços allà dins i sense poder-me moure. Tot un show. Després em queden uns bonics blaus de record. Us juro que no descansaré fins que no em senti ferma i còmoda en aquesta postura!

Triang mukha eka pada paschimottanasana. Aquesta asana suposa un gran repte per als meus pobres genolls, especialment l'esquerre, ja que hi vaig tenir una lesió quan era adolescent. Quan el genoll que tinc plegat és el dret puc més o menys aguantar una mica, però quan és l'esquerre... Necessito una manteta o un bloc a sota del cul perquè ni hi arribo ni aguanto la pressió. Aquesta em frustra per la descompensació de flexibilitat entre els meus dos genolls, però me la prenc amb calma perquè no em vull fer mal. Ahimsa, no violència.

Bakasana. D'acord, aquesta es veu molt espectacular i digna de postaleta, però no us imagineu el mal que em faig als braços. L'aguanto uns instants i poca cosa més perquè em clavo els genolls a sota de les aixelles. Em frustra perquè m'adono que em falta força al tronc, que en realitat no he de posar cap pes als braços, sinó que hauria de poder aixecar les cames amb la força dels meus abdominals i les entranyes. Aixxx, aquestes punyeteres entranyes!! Doncs apa, a seguir practicant-la!

Tatrak. Aquesta no és una asana en si, és un exercici per als ulls. Has de mirar fixament el teu dit gros sense parpallejar ni moure el cap. Mous el braç endavant i després als costats, sempre seguint el dit amb la vista. Aquest exercici em mareja, em fa mal als ulls i no us imagineu com pica no poder parpallejar. Va bé fer-la per a millorar la vista cansada i la concentració. Jo que em passo el dia entre llibres hauria de fer-la més sovint.

Parsvottanasana. D'aquesta el que em mata és la posició de les mans. La mà esquerra bé, però la dreta... buff, noto com si se m'hagués de partir el canell. Tinc el canell dret molt rígid, així que m'hi he de posar de valent. Aquí la hiperextensió dels meus genolls també pot ser un problema. Ara que veig la foto me n'adono. Doncs res, a treballar!

Kurmasana. I aquí tenim la reina de les asanes que "odio". La kurmasana, la tortuga! I com no podia ser d'una altra manera, com que m'he de plegar endavant, em fa sentir fatal. Isquiotibials rígids i dolor als colzes. He d'intentar portar els genolls més a sobre de les espatlles, així evitaria posar pressió als meus colzes i provocar hiperextensió. Això de ser hiperlaxa és un rotllo perquè et pots fer mal més fàcilment, però també et fa ser més concient de les teves articulacions i les aliniacions. Aquí em sento atrapada, ofegada i angoixada i a més a més hi afegim el dolor als isquiotibials. Una meravella de postura. Si tant em molesta és perquè la necessito i punt.

I fins aquí el top 10 d'asanes que em frustren! Espero que hagueu disfrutat veient-me "patir" i desitjo haver-vos motivat a fer les postures que no us agraden, en comptes de fugir i evitar-les. Practicant arribarem a trascendir les nostres limitacions.

Bona pràctica i Om Shanti!