Saucha, la pureza. No juzgues, no critiques, no le quieras mal a nadie.

Hoy escribo en castellano porque quiero llegar a más gente y porque me apetece.

Hoy quiero hablaros de Saucha, la pureza, el primer niyama, a raíz de cosas que me he encontrado a lo largo de los últimos días. Ayer me encontré un comentario bastante desafortunado en uno de mis videos en Youtube. El video en cuestión es un tutorial para hacer nadi Sodhana Pranayama y lo publiqué hace casi un año. Aparentemente, mi gran crimen fue publicarlo en catalán. El comentario en cuestión dice, literalmente: "porque no habla español?", así con sus faltas de ortografía también. Esas palabras me han molestado, y lo primero que me ha venido a la cabeza ha sido "¡porque en mi día a día hablo en catalán!" No voy a entrar en debates lingüísticos y/o políticos (eso ya lo he hecho en mi Facebook personal), pero esta persona, en vez de ignorar el vídeo porque no lo entendía, y elegir cualquiera de todos los tutoriales similares que existen en castellano, ha decidido juzgarme por hablar mi idioma y poner un "no me gusta", a modo de castigo, supongo. Me pregunto si hace lo mismo cada vez que encuentra un vídeo en un idioma que no habla.

Por poneros otro ejemplo, a mi gran amiga yogui virtual @mintyogini el otro día le dejaron un comentario de índole similar en una de sus publicaciones en Instagram. Algunos ya la conocéis y sabéis que es musulmana y usa hijab (el velo islámico) en todas sus fotos. Una chica de nacionalidad española le dijo literalmente "Se te ven los tobillos", a modo sarcástico y con intención claramente de ataque hacia su indumentaria. Me imagino que esta chica dejó ese comentario creyendo que lo hacía en un arrebato de feminismo ejemplar, aunque en realidad estaba haciendo todo lo contrario. ¿Cómo puedes ser feminista y a la vez juzgar a una mujer por cómo se viste? ¿Acaso eres más libre por ir desnuda? Si una mujer se hace una foto de yoga en ropa interior, es una mujer liberada y moderna, pero si otra decide ser más recatada por principios y por elección propia, es una sometida, una reprimida y merece que la juzguemos. Menudo doble rasero, ¿no? Bueno, pues tampoco, a la pobre Kino MacGregor la amargan contantemente y la llaman de todo menos bonita por hacer su práctica de Ashtanga en top y shorts. Si eres feminista, defiende a tus hermanas mujeres, no las apedrees, eso para empezar.

Podría pasarme horas discutiendo también sobre esto: política, religión, lingüística, independentismo, sexismo, capitalismo... y no acabaríamos nunca. No quiero escribir sobre esto, sólo quiero usarlo para destacar la importancia de Saucha, la pureza.

Saucha es uno de los Niyamas que Patanjali describió en los Yoga Sutras. Recordad que los niyamas son los principios que nos sugieren cómo deberíamos relacionarnos con nosotros mismos, pero nunca desde un punto de vista moralista. Saucha se traduce como "pureza, limpieza" y se puede interpretar de diferentes maneras. A un nivel literal y físico, se refiere a la higiene y limpieza tanto de la propia persona como de nuestro entorno. Si quieres ser un buen yogui y ser feliz, te sugiero que intentes cuidarte un poco: mantén una buena higiene personal, aliméntate bien con comida sana, usa técnicas de depuración (kriyas) y no seas descuidado con tu entorno. La pureza trae armonía y la armonía atrae más armonía a tu vida. Es mucho más fácil concentrarte en tu práctica y la meditación y relajar tu mente si todo está limpio y ordenado que viviendo en el caos absoluto y la mugre.

No obstante, en un sentido más metafórico, saucha también se refiere a la pureza de pensamientos, de intenciones y de palabras. Qué rápidos somos juzgando a los demás cuando nunca nos hemos encontrado en su situación. Qué fácil es criticar a alguien y escudarse en el anonimato y distancia que nos brinda internet. Muchos seguramente os preguntáis qué conseguís siendo puros de palabra, mente y corazón. Pues tenéis mucho que ganar y poco que perder. Cuando juzgas o criticas a alguien, en realidad estás proyectando toda esa rabia, odio y rechazo hacia ti mismo. Mueves una energía muy negativa a tu alrededor que no sólo hiere a otras personas, sino también a ti mismo. Piénsalo. Cada vez que te enfadas con alguien y le criticas, se activan emociones negativas y notas un fuego por dentro que te va quemando. ¿Sí o no? Qué te hace pensar que esas emociones no te están intoxicando? Esa misma rabia, odio o rechazo empieza por envenenarte a ti y luego envenena tu entorno. ¿Acaso quieres ser una de esas personas tóxicas de las que todo el mundo quiere alejarse? ¿Te has planteado si tú eres una de esas personas tóxicas? Exacto.

Y lo mismo ocurre cuando mientes, engañas y utilizas a la gente para conseguir tus objetivos. Todas estas palabras, acciones e intenciones negativas te hacen cargar un lastre. No estás siendo puro y te estás alejando de tu verdadera esencia. Empieza por pensártelo dos veces antes de criticar, juzgar a alguien o decirle cualquier cosa: ¿esta persona me está haciendo algún mal con su comportamiento?¿Le voy a causar un dolor innecesario con mis palabras? ¿Lo que le digo se lo digo por su bien o con el fin de hacerle sentir mal? ¿Voy a sentirme mejor persona después de decir todo eso? ¿Tengo derecho a juzgar a una persona por vestirse de cierta manera, adorar a cierto dios, tener cierta tendencia sexual o hacer lo que hace si ella es feliz haciendo todo eso y además no le hace daño a absolutamente a nadie siendo como es?

El mundo sería un lugar mucho mejor si dejáramos de meternos en la vida de los demás. ¿Qué tal un poco de "vive y deja vivir"? O como dice Extremoduro: "Ama, ama y ama y ensancha el alma". Os dejo esta magnífica cita de Gandhi, que vendría a ser un resumen de lo aquí explicado:

Keep your thoughts positive
because your thoughts become your words.
Keep your words positive
because your words become your behavior.
Keep your behavior positive
because your behavior becomes your habits.
Keep your habits positive
because your habits become your values.
Keep your values positive
because your values become your destiny. Mohandas Karamchand Gandhi, Indian Political And Spiritual Leader

Que en castellano más o menos sería:  

"Cuida tus pensamientos, porque se convertirán en tus palabras. Cuida tus palabras, porque se convertirán en tus actos. Cuida tus actos, porque convertirán en tus hábitos. Cuida tus hábitos, porque se convertirán en tu destino."

Om Shanti. Paz en tus intenciones, paz en tus acciones y paz en tus palabras.

Nota: Este mes en Yoga Ashram de Caldes de Montbui trabajamos precisamente Saucha y una de las cosas que van incluídas es la limpieza de estómago e intestinos. A final de mes aprenderé estos kriyas, ya os mantendré informados, ya que mi intención es hacer otro post sobre eso.

Les mames yoguinis també es desesperen.

(Ve más abajo para leer la versión en castellano)

Últimament tinc el bloc bastant abandonat, i no és pas fer falta de idees, sinó per falta de temps. Sempre penso: "buah, m'encantaria escriure un article sobre això" o "podria gravar una classe completa en video sobre això", però és impossible. Amb la feina, la casa i els nens no puc fer res de tot això. A dures penes trobo temps per a la meva pròpia pràctica, per no dir que no en trobo, com podria trobar temps per escriure res? I a mida que el meu fill petit va fent-se gran, cada vegada és més difícil. Durant les últimes setmanes m'he estat centrant més en les meves publicacions a Instagram, ja que és una plataforma bastant més ràpida per a connectar amb la gent i en definitiva, per a desforgar-me quan ho necessito. Aquesta publicació resumiria bastant el moment en que em trobo ara.

(English version in comments) Saludo a la luna en buena compañía. Ayer os conté que tuve una práctica maravillosa y productiva, ya que mi pareja se llevó a los niños de paseo. Pues bien, siguiendo en la línea de las publicaciones #behindthescenes, os dejo esta imágen. Mi práctica muchas veces no puede ser diaria debido a que tengo que hacer cosas de madre y muchas veces es simplemente porque mi hijo pequeño está por el medio y se me echa literalmente encima mientras grita "teta, teta!". Siempre hablo de aprovechar y trabajar "pratyahara", la abstracción de los sentidos, manteniendo la mente centrada en la práctica, pero la verdad es que cuando tienes a alguien que te empieza a dar golpecitos, te tira de sirsasana o directamente intenta arrancarte la camiseta para poder mamar la concentración es nula. Me acabo sentando, frustrada, en la esterilla, con mi hijo en brazos y viendo como se me pasa la mañana. No es que no me guste pasar las mañanas con él, para nada, me encanta! Pero necesito espacio para mi, para seguir funcionando y respirar. Echo de menos mi práctica diaria, cuando meditaba, y practicaba asanas y pranayama como mínimo 6 veces por semana. Ahora doy gracias si consigo hacer 3 saludos al sol mal hechos. Pero cada cosa a su tiempo. Paciencia. #moonsalutation #anjaneyasana #lowlunge #backbend #progress #heartopening #yogachallenge #asana #yoga #yogi #yogini #yogamom #yogamum #practice #yogapractice #practicepracticepractice #practiceandalliscoming #yogaeverywhere #yogaeveryday #yogaeverydamnday #morningpractice #instayogis #instayoga

Una foto publicada por Irya Devi (Rosa Sánchez) (@irya_devi) el 27 de Dic de 2016 a la(s) 8:22 PST

Com a mare, vull estar amb els meus fills. Com a yogui, vull temps de pràctica, i com a persona, necessito descansar i tenir estones de no fer res. Exacte, sabeu què desitjo més? Avorrir-me. Des de juliol de 2012, que és quan va néixer la meva filla gran, que no he tingut ni 5 minuts per a avorrir-me. Sempre s'han de fer coses, sempre hi ha alguna cosa per netejar, per cuinar, pendent de fer a la feina, una pràctica de ioga mig decent que el teu cos i ment demanen desesperats des de fa setmanes i fills que volen de la teva atenció. Doncs això: vols cuinar, vols netejar, vols jugar amb els teus fills, vols meditar, vols fer asanes, vols dormir... vols fer moltes coses però al final no acabes fent res. I et desesperes, i et poses nerviosa, t'estresses i et poses de mala lluna i ho pagues amb tothom. La pilota es va fent gran i més gran. I et diuen: "Ets, mare, és normal. Tingues paciència, que ja passarà". Sí ja passarà, però mentrestant, portes literalment 4 anys i mig dormint una mitja de 5 hores per nit i a més a més, intermitents. I et diuen (com és el cas d'una persona fanàstica que he conegut a instagram):"El yoga és molt més que pràctica i meditació, el yoga està en totes les coses de la vida. Mentre donis el pit al teu fill, centra't en practicar la respiració conscient". Ei, aquest és un consell fabulós i fa literalment anys que intento posar-lo en pràctica, però aquells que coneixeu els meus fills, en especial el petit, sabreu que això és impossible. En Pau fa literalment tombarelles mentre mama, em pessiga els mugrons, m'esgarrapa i em fa patades. A qui aconsegueixi practicar al respiració conscient en aquestes circumstàncies li dono un premi i li demano que si us plau m'expliqui el truc. Quan jo veia la meva mestra meditant plàcidament mentre li donava el pit a la seva filla jo al·lucinava i pensava "Wow! M'encanta! Jo faré el mateix!" Meeeeeec, incorrecte! Ja t'agradaria, maca. Té, et donem uns fills nerviosos i mogudets perquè no puguis ni seure en la mateixa postura durant tres minuts. 

Vol dir tot això que us he estat enganyat durant tot aquest 2016 amb les meves publicacions i fotos precioses de la Mama Yoguini? No pas. Hi ha temporades en les que he aconseguit compaginar moltes coses: pràctica, feina, maternitat i bloc i també hi ha temporades, com aquesta que estic passant, que no tinc temps ni de posar rentadores. Ei, literalment. Només poso rentadores si sé del cert que després podré estendre la roba, i per desgràcia, això no acostuma a passar. Però com pot ser que no tingui temps d'estendre la roba si em passo tot el matí a casa? Em passo el matí a casa però normalment me'l passo atenent el meu fill petit. Us he dit ja que no para quiet? Si vaig al lavabo, en aquesta estona li dóna temps de trencar un calaix de la cuina, buidar-me dos armaris, pintar-me una paret del menjador i intentar ficar els dits a un endoll. I de veritat que no exagero, pregunteu-li a qualsevol que conegui en Pau. No li puc treure l'ull de sobre, perquè perilla ell, perilla el gat i perilla la integritat de la meva llar. Respiració conscient? M'encantaria! Ham So, Ham So. Just Keep Swimming! Hakuna Matata! Ja he provat tots els mantres. De tant en tant el cos diu prou i peta. Per molt yogui que siguis, per molt hippie flower power que vulguis ser. Ets dona (o home), ets mare (o pare), ets un ésser humà i tens un límit. Respira, respira. Inhala pau i exhala estrès.

Ei, i fins i tot quan arribes a aquest punt de desesperació penses: no passa res, és passatger, tot millorarà. I sabeu què? Que és veritat. Tot passarà i tot millorarà, i arribarà un dia que quan t'aturis uns instants a respirar te n'adonaràs que el món sempre es mou molt ràpid, que sempre hi ha les mateixes coses al teu voltant, però el que canvia és la forma en que tu te les prens. 

Potser porto moltes setmanes d'estrès i cansament, però si faig balanç, puc dir que aquest últim any ha estat fantàstic: els meus fills estan creixent sans i feliços, estic escrivint aquest bloc (que llegeix poqueta gent, però molt fidel), he obert els meus horitzons yòguics i he començat a especialitzar-me en Vinyasa Yoga i inclús a donar classes, m'he tret el carnet de socorrista, he començat a ser més activa a les xarxes socials, la qual cosa m'ha ajudat a conèixer un munt de gent fantàstica, a guanyar sorteigs, reptes i assistir a esdeveniments yoguis. Encara que passo per uns moments d'estrès, no oblido com he arribat aquí i en dóno gràcies. És primordial mantenir la ment positiva.

He escrit aquest article per a totes aquelles persones, especialment mares yoguinis, que de tant en tant se senten desbordades. Noies, no esteu pas soles. Seguiu nedant i que tingueu un feliç 2017 ple de joia i hores de son.

Om Shanti.

_____________________________________________________________________________

Versión en castellano 

Últimamente tengo el blog bastante abandonado y no es por falta de ideas, sino por falta de tiempo. Siempre pienso :"Buah, me encantaría escribir un artículo sobre esto" o "podría grabar una clase completa en vídeo sobre esto", pero es imposible. Con el trabajo, la casa y lso niños no puedo hacer nada de eso. A duras penas encuentro tiempo para mi propia práctica, por no decir que no encuentro tiempo ni para eso, así que ¿cómo podría encontrar tiempo para escribir nada? Y a medida que mi hijo pequeño va creciendo, cada vez me es más difícil. Durante las últimas semanas me he estado centrando más en mis publicaciones en Instagram, ya que es una plataforma bastante más rápida para conectar con la gente y, en definitiva, para desahogarme cuando lo necesito. Esta publicación resumiría bastante bien el momento en el que me encuentro ahora.

(English version in comments) Saludo a la luna en buena compañía. Ayer os conté que tuve una práctica maravillosa y productiva, ya que mi pareja se llevó a los niños de paseo. Pues bien, siguiendo en la línea de las publicaciones #behindthescenes, os dejo esta imágen. Mi práctica muchas veces no puede ser diaria debido a que tengo que hacer cosas de madre y muchas veces es simplemente porque mi hijo pequeño está por el medio y se me echa literalmente encima mientras grita "teta, teta!". Siempre hablo de aprovechar y trabajar "pratyahara", la abstracción de los sentidos, manteniendo la mente centrada en la práctica, pero la verdad es que cuando tienes a alguien que te empieza a dar golpecitos, te tira de sirsasana o directamente intenta arrancarte la camiseta para poder mamar la concentración es nula. Me acabo sentando, frustrada, en la esterilla, con mi hijo en brazos y viendo como se me pasa la mañana. No es que no me guste pasar las mañanas con él, para nada, me encanta! Pero necesito espacio para mi, para seguir funcionando y respirar. Echo de menos mi práctica diaria, cuando meditaba, y practicaba asanas y pranayama como mínimo 6 veces por semana. Ahora doy gracias si consigo hacer 3 saludos al sol mal hechos. Pero cada cosa a su tiempo. Paciencia. #moonsalutation #anjaneyasana #lowlunge #backbend #progress #heartopening #yogachallenge #asana #yoga #yogi #yogini #yogamom #yogamum #practice #yogapractice #practicepracticepractice #practiceandalliscoming #yogaeverywhere #yogaeveryday #yogaeverydamnday #morningpractice #instayogis #instayoga

Una foto publicada por Irya Devi (Rosa Sánchez) (@irya_devi) el 27 de Dic de 2016 a la(s) 8:22 PST

Como madre, quiero estar con mis hijos. Como yogui, quiero tiempo para mi práctica, y como persona, necesito descansar y tener ratos para no hacer nada. Exacto. ¿Sabéis qué es lo que más deseo? Aburrirme. Desde julio de 2012, que es cuando nació mi hija mayor, no he tenido ni cinco minutos para aburrirme. Siempre se tienen que hacer cosas, siempre hay algo que limpiar, que cocinar, pendiente de hacer en el trabajo, una práctica de yoga medio decente que tu cuerpo y tu mente piden desesperados desde hace semanas e hijos que piden tu atención. Pues eso: quieres cocinar, quieres limpiar, quieres jugar con tus hijos, quieres meditar, quieres hacer asanas, quieres dormir... quieres hacer muchas cosas pero al final no haces nada. Y te desesperas, te estresas, te pones de mala leche y lo pagas con todo el mundo. La pelota se va haciendo grande y más grande. Y te dicen: "Eres madre, es normal. Ten paciencia que ya pasará." Sí, ya pasará, pero de mientras llevas literalmente 4 años y medio durmiendo una media de 5 horas por noche, y además intermitentes. Y te dicen (como es el caso de una persona fantástica que he conocido en Instagram): "El yoga es mucho más que práctica y meditación, el yoga está en todas las cosas de la vida. Mientras des el pecho a tu hijo, céntrate en practicar la respiración consciente." ¡Joder, qué razón tiene esta chica! Ey, este es un consejo fabuloso y hace literalmente años que intento ponerlo en práctica, pero aquellos que conocéis a mis hijos, en especial al pequeño, sabréis que es imposible para mi. Pau da literalmente volteretas mientras mama, me pellizca los pezones, me araña y me da patadas. A quien consiga practicar en estas circunstancias le doy un premio y le pido que por favor me cuente el truco. Cuando veía a mi maestra dándole el pecho a su hija yo alucinaba y pensaba "¡Wow!¡Me encanta! ¡Yo haré lo mismo!" Meeeeeeeec, ¡incorrecto! Ya te gustaría, maja. Toma, te damos dos hijos nerviosos y moviditos para que no puedas ni sentarte en la misma postura durante tres minutos seguidos.

¿Significa todo esto que os he estado engañando durante todo el 2016 con mis publicaciones y fotos preciosas de la Mamá Yoguini? Para nada. Hay temporadas en las que he conseguido compaginar muchas cosas: práctica, trabajo, maternidad y blog y también hay temporadas como esta que estoy pasando ahora, que no tengo tiempo ni para poner lavadoras. Ey, literalmente. Sólo pongo lavadoras si sé seguro que voy a poder tender la ropa después y, por desgracia, eso no suele ocurrir. ¿Pero cómo puede ser que no tenga tiempo de tender la ropa si me paso la mañana en casa? Me paso la mañana en casa pero normalmente me la paso atendiendo a mi hijo pequeño. ¿Os he dicho ya que no para quieto? Si voy al baño, en ese ratito le da tiempo de romper un cajón de la cocina, vaciarme dos armarios, pintarme una pared del comedor e intentar meter los dedos en un enchufe. Y de verdad que no exagero, preguntadle a cualquiera que conozca a Pau. No le puedo quitar el ojo de encima porque peligra él, peligra el gato y peligra la integridad de mi casa. ¿Respiración consciente? ¡Me encantaría! Ham So, Ham So. Just keep swimming! Hakuna Matata! Ya he probado todos los mantras. De vez en cuando el cuerpo dice basta y peta. Por muy yogui que seas, por muy hippie flower power que quieras ser. Eres mujer (u hombre), eres madre (o padre), eres un ser humano y tienes un límite. respira, respira. Inhala paz exhala estrés.

Ey, e incluso cuando llegas a este punto de desesperación piensas: no pasa nada, es pasajero, todo merjorará. ¿Y sabéis qué? Pues que es verdad. Todo pasará y todo mejorará, y llegará un día que cuande te pares unos instantes a respirar te darás cuenta de que el mundo siempre se mueve muy rápido, que siempre hay las mismas cosas a tu alrededor, pero lo que cambia es la forma en que tú te las tomas.

Puede que lleve muchas semanas de estrés y cansancio, pero si hago balance, puedo decir que este último años ha sido fantástico: mis hijos están creciendo sanos y felices, estoy escribiendo este blog (que lee muy poquita gente, pero muy fiel), he ampliado mis horizontes yoguis y he empezado a especializarme en Vinyasa Yoga e incluso a dar clases; me he sacado el carnet de socorrista, he empezado a ser más activa en las redes, la cual cosa me ha ayudado a conocer a un montón de gente estupenda, a ganar sorteos, retos y asistir a eventos yoguis. Aunque paso por unos momentos de estrés, no olvido cómo he llegado hasta aquí y doy las gracias. Es primordial mantener la mente positiva.

He escrito este artículo para todas aquellas personas, especialmente madres yoguinis, que de vez en cuando se sienten desboradadas. Chicas, no estáis solas. Seguid nadando y que tengáis un feliz 2017 lleno de felicidad y horas de sueño.

Om Shanti.

Ioga durant l'embaràs. Una altra forma de preparar-te per a l'arribada del teu bebè.

El ioga és tan complet i tan saludable que és apte per a tothom: gent de totes les mides, formes, colors i condicions físiques. Això inclou l'embaràs, el part i el post-part. Si ja feies ioga i estàs embarassada, pots seguir practicant, això sí, adaptant les asanes a la teva nova condició. I si estàs embarassada però mai has fet ioga, ara és el moment ideal per a començar.

Perquè fer ioga durant l'embaràs?

A més de preparar el nostre cos per al part i l'arribada del bebè, el ioga també ens ajuda a respirar i a connectar amb el bebè. És important tenir en compte que l'exercici durant l'embaràs no ha de centrar-se només en el part, sinó també en el nostre benestar i el del bebè. El ioga ens ajudarà a trobar una estoneta per a dedicar-nos a nosaltres mateixes i a alleujar les molèsties típiques de la gestació. Bàsicament, la diferència entre la gimnàstica pre-part i el ioga és el mateix de sempre: la consciència i l'atenció plena en allò que estem fent. Perquè limitar-nos a preparar el terreny per al part si de fet podem fer servir el ioga com una eina de connexió amb nosaltres mateixes, aprendre a sentir-nos còmodes amb el nostre cos canviant i sentir una connexió especial amb la vida que creix al nostre interior? No és meravellós poder viure un embaràs conscient? És una llàstima, però ja són unes quantes les vegades que he sentit a noies embarassades dir que han deixat el ioga per a centrar-se en la gimnàstica pre-part o perquè consideraven que el ioga seria perillós per al bebè. Des de el meu punt de vista, i segons la meva humil opinió, el ioga pot ser tant bo com qualsevol gimnàstica pre-part. Us ho dic perquè jo també he fet gimnàstica pre-part. I recordeu que també podeu fer les dues coses, de fet res o ningú us ho impedeix.

Durant el meu primer embaràs tot eren dubtes, pors i inseguretats. Creia que tota informació i formació era poca, així que llegia molt i practicava quasevol tècnica que es posés al meu abast: gimnàstica pre-part, ioga, reflexologia podal, massatge perineal... Durant el segon embaràs tot va ser molt més relaxat i em vaig centrar en el ioga. El ioga em va ensenyar tècniques de relaxació i respiració que vaig poder utilitzar durant tota la gestació i també durant el part. Els meus dos parts van ser per cesària, sí, la segona va ser programada però la primera no. He tingut dues cesàries però sé perfectament el que són els dolors de part, i us asseguro que aquí el ioga pot ajudar i molt. El fet de ser conscient del que li passa al teu cos i tenir la capacitat de mantenir la ment calmada i centrada a través del control de la respiració et dóna una gran sensació de calma, control i poder, tant en un part natural com en un part induït o per cesària. Però com ja he dit abans, el ioga no és només per al part, també t'ajuda a controlar els nivells d'estrès durant la gestació, una qüestió molt important, ja que un alt grau de nerviosisme pot afectar negativament el fetus. També ajuda a equilibrar l'organisme per a que el cos pugui seguir treballant de forma eficient. I això ho dic perquè sempre recordaré el dia que una persona molt propera a mi em va dir: "Pfff, tant de ioga i al final cesària". Permeteu-me que us digui que no vaig sentir en cap moment que hagués perdut el temps, sinó tot el contrari. Vaig guanyar temps i espai per a mi i em vaig cuidar a nivell físic, mental i emonional. Crec que de vegades ens centrem massa en el resultat i ens oblidem del procés. Tant important són els 9 mesos de gestació com el moment de donar a llum.

Avui vull compartir amb vosaltres una sèrie d'exercicis fantàstics per a la ment i el cos de l'embarassada. Són exercicis aptes per a totes les gestants i en qualsevol moment de la gestació. Són asanes i exercicis  senzills i 100% segurs per a la salut de la futura mare i del bebè que només t'aportaran beneficis. Tot i així mai està de més que si no tens gaire experiència en ioga, et busquis un bon professor que et pugui ajudar.

A l'hora de dissenyar una sessió de ioga per a l'embaràs, seria interessant incloure-hi les següents categories: meditació, pranayama, postures de peu i d'equilibri, postures a terra, postures de columna (flexió frontal i lateral, extensió i torsió), postures d'obertura de pelvis i postures de descans. És important mobilitzar totes les zones del cos, de forma suau i progressiva i posar especial èmfasi en la respiració i la columna vertebral. Degut als canvis de pes, el creixement del fetus i el desplaçament del centre de gravetat, la pelvis i les vèrtebres lumbars són les zones del cos que es veuen més afectades, així que caldrà posar-hi especial atenció.

Les tècniques i postures que us poso a continuació són algunes de les que, a nivell personal, vaig trobar més alliberadores i terapèutiques durant els meus dos embarassos. Som-hi, doncs!

Permeteu-me que repeteixi una tècnica de meditació que ja vaig proposar a principis d'any en aquest mateix bloc:

MEDITACIÓ I PRANAYAMA

Seurem a terra amb les cames creuades i l'esquena ben recta. Podem seure a sobre d'un coixí i arrepenjar-nos a la paret o inclús deixar les cames estirades  si la postura ens és molesta. El més important és sentir-nos còmodes. Podem demanar a la nostra parella que ens acompanyi i segui darrera nostre abraçant-nos la panxona. 

Farem una respiració profunda i començarem fent-nos un suau massatge a la cara, com si ens féssim carícies. Passarem els dits pel front, el nas, les galtes, la barbeta, les orelles, el coll... Fregarem suaument el nostre cap, els cabells... fregarem també les nostres mans, apretant els dits i els palmells. Farem una altra respiració profunda i portarem les mans als nostres genolls. 

Un cop aquí començarem a practicar la respiració completa yogui: inspirarem pel nas i dirigirem l'aire cap a l'abdomen, a la part baixa dels pulmons, com si infléssim un globus. Seguirem omplint eixamplant i separant les costelles i acabarem omplint la part alta dels pulmons, la zona de les clavícules. Treurem l'aire també pel nas i en el mateix sentit que abans: primer buidem la panxa, ajuntem costelles i finalment buidem l'aire de les clavícules. Aguantarem un parell de segons amb els pulmons buits i tornarem a començar. Repetirem unes 15 vegades, posant tota la nostra consciència a cada respiració. No deixis que res et destorbi. Simplement, respira i deixa que el teu cos i el bebè es gronxin amb cada respiració. Sentiràs que desapareix la fatiga del teu cos; estaràs oxigenant totes les teves cèl·lules i les del nadó. Deixa que la sensació de pau i calma vagi fent el seu efecte. Si necessites fer més respiracions, endavant.

Quan estiguis preparada, deixa la respiració lliure. Nota els canvis que s'han produït al teu cos i fixa't en com et sents.

Visualitza ara un prat ple de flors a la muntanya i visualitza't a tu mateixa asseguda al costat d'un rierol. Pren-te el temps que necessitis i imagina amb detall cada flor, cada bri d'herba, el color del cel, el reflex de la llum del sol a l'aigua del rierol. Sent l'escalfor del sol a la teva pell i l'olor de l'herba fresca. Tot és vida al teu voltant i també al teu interior.

Porta les mans al teu ventre. Visualitza ara el teu bebè: la seva cara, les seves manetes, els seus peuets. Imagina'l calentó i protegit, acompanyat pels batecs del teu cor. Pensa el seu nom i repeteix-lo com un mantra. Si encara no té nom, pensa alguna forma amorosa referir-te a ell o ella. Envia-li amor i digues-li totes aquelles coses que creus que necessita sentir. Fes-li saber quant l'estimes i que el cuidaràs i protegiràs. Queda't aquí tanta estona com necessitis. Quan estiguis llesta, fes una respiració profunda i ajunta les teves mans davant del cor en senyal d'agraïment per aquest moment de pau i l'oportunitat de ser mare. Dibuixa un somriure als teus llavis i proposa't mantenir aquesta sensació de calma durant la resta del dia.

Recorda que el teu bebè s'alimenta del mateix que tu, respira el mateix oxigen que tu i sent les mateixes emocions que tu. Dóna permís per parar de tant en tant a respirar i disfrutar d'aquesta aventura que ara comences.

NADI SODHANA PRANAYAMA
Nadi vol dir "canal" i sodhana "neteja o purificació". Aquest Pranayama és un dels més importants i coneguts dins del món del ioga i serveix per a purificar els nadis, els canals per on circula l'energia vital. Consisteix en alternar la respiració a través dels dos foradets del nas, que estan connectats amb els nadis Ida i Pingala. Aquest pranayama és un autèntic regal, ja que calma la ment, et porta a un estat de relaxació, alenteix el ritme cardíac i sincronitza els dos hemisferis del cervell, a més a més de purificar els nadis i facilitar la circulació del  prana (energia vital). Ja hem parlat d'aquest pranayama en altres ocasions però sempre va bé recordar-lo. Aquí teniu el tutorial:

ASANES PREPARATÒRIES

Comencem a mobilitzar el cos i escalfant progresivament. Encara assegudes a terra, comencem a moure el coll amunt i avall i a un costat i a l'altre. Després imaginarem que amb la punteta del nas dibuixem una espirall, primer molt petita i cada vegada més gran. Després desfem l'espirall girant en sentit contrari i fent-la cada cop més petita.

TORSIÓ
Amb l'esquena ben recta, posem la mà esquerra darrera nostre i la dreta sobre el genoll esquerre. Girem el cos suau ment fent palanca amb la mà del genoll. Sempre farem la torsió en sentit ascendent: començant per les lumbars, seguint amb les dorsals i finalment girant les cervicals. Respira 5 vegades aquí de forma ampla i profunda, desfés a poc a poc i fes el mateix a l'altre costat. Les torsions són molt alliberadores i descarreguen molta tensió de l'esquena.



EL GAT I EL GOS

Un exercici molt senzill però infalible. Posa't a quatre grapes. Les mans aliniades amb les espatlles i separades a la mateixa distància que aquestes. Els genolls separats a la distància dels malucs i també aliniats. Inspira, mira amunt, obre el pit i porta el còccix també amunt, fent amb la teva columna la forma d'una "U". Expira i fes el moviment contrari: mira abaix i encorba l'esquena, com si fossis un gat enfadat. Repeteix el cicle unes 10 vegades. 
Descansa seient sobre els talons en Vajrasana uns instants, amb la ment serena i observant cada petit canvi. Fes una respiració profunda.  El gat i el gos calma la ment, fa un massatge suau a la columna i millora la respiració. Allibera molt la tensió de la zona lumbar, que acostuma a ressentir-se bastant a mida que avança l'embaràs. És una autèntica joia, no deixis de fer-la.

MALASANA
A continuació ens ajupirem i aixarrancarem. Intentarem separar els genolls el màxim possible i portar els talons a tocar a terra. Ajuntarem les mans en Shanti mudra davant del cor i, inspirant, empenyerem els genolls cap enfora amb l'ajuda dels colzes. Espirarem i relaxarem. Repetirem almenys 10 vegades. Si ens costa molt, podem posar uns blocs sota els peus o inclús un coixí sota el cul. Aquesta postura és la postura per a embarassades per excel·lència. Enforteix el sòl pelvià (que durant l'embaràs pot quedar debilitat o més vulnerable). Alleuja el mal d'esquena, obre els malucs i la pelvis, preparant-los així per al part, millora la circulació sanguínia a la pelvis i la matriu i ens connecta amb Muladhara, el chakra arrel.


LA GRANOTA

Seguirem obrint i mobilitzant la pelvis amb la granota. Des de Malasana, posarem les mans ben planes a terra, inspirarem obrint el pit i aixecant la barbeta lleugerament i espirarem estirant les cames. Farem almenys 5 repeticions (si pots més, millor), sempre posant la consciència en la nostra respiració. Si pots, no desenganxis les mans de terra en cap moment, encara que no puguis estirar les cames del tot. Això t'ajudarà a sentir-te encara més segura i arrelada. L'última vegada que pugis, estira les cames i deixa el cos i els brços penjant. Queda't aquí uns intants respirant, relaxada. Llavors, puja a poc a poc, vèrtebra per vèrtebra i amb l'esquena ben rodoneta i els genolls un pèl flexionats. Queda't dreta en tadasana uns intants. Tadasana serà la postura de descans que farem servir entre asana i asana sempre que estiguem dretes. Separes una mica els peus i fas la forma d'un triangle. Deixes l'esquena recte i fiques el cul una mica endins.


POSTURES D'EMPEUS I EQUILIBRI

TALASANA, LA PALMERA

Aquesta és una asana d'equilibri molt simple però molt agradable, ja que ens ajuda a estirar la columna i alliberar tensions. Amb els peus junts, busca un punt davant teu i fixa-hi la mirada. Inspira i estira amunt el braç dret mentre et poses de puntetes. Aguanta a dalt uns instants amb els pulmons plens i llavors baixa talons a tera i el braç mentre espires. Inspira i puja l'altre braç, reté a dalt i baixa. Per últim fes el mateix amb els dos braços alhora. Repeteix tota la seqüència tres vegades. Talasana ens ajuda a combatre lumbàlgies, enforteix les cames i ens ajuda a guanyar capacitat pulmonar i a millorar el sentit de l'equilibri.


KONASANA II, EL RELLOTGE

Separa les cames més o menys a la distància de les espatlles. Inspira i puja el braç dret pel costat i estira'l tant amunt com puguis. Espirant, i amb el braç ben enganxat a l'orella, inclina't cap el costat esquerra, assegurant-te que no desplaces la pelvis. Inspira i torna al centre. Espirant, baixa el braç dret pel costat alhora que puges el braç esquerre ben estirat, com si es tractessin de les agulles d'un rellotge. Espira i baixa el braç esquerre mentre puges el dret. Fes això tres vegades a cada costat i llavors descansa en Tadasana. Konasana II ens ajuda a guanyar flexibilitat a l'esquena i a millorar la capacitat pulmonar.






UTTHITA PARSVAKONASANA

D'empeus, obre un peu i col·local perpendicular a l'altre, formant una "T". Avança ara el peu que has girat separant les cames tant com puguis. Puja els braços amunt i flexiona la cama. Arrepenja el colze sobre la cuixade la cama flexionada i estira l'altre braç per sobre del cap. Respira 3 vegades i canvia de costat, desfent la postura a poc a poc. Fes-la almenys dues vegades a cada costat.  Coses importants a tenir en compte:

1. El genoll de la cama flexionada no pot mai avançar-se més que el peu, sempre ha de quedar just a sobre del turmell i idealment, la cama hauria d'estar flexionada formant un angle recte.
2. El peu de darrere ha de quedar totalment enganxat a terra.

Aquesta postura ajuda a obrir malucs i pelvis i a estirar l'esquena.



UTTHITA TRIKONASANA, EL TRIANGLE

Des d'Utthita Parsvakonasana, passarem a fer el triangle i seguirem estirant els costats i obrint la pelvis. Estira la cama que tinguis flexionada i inclina el cos. Estira els braços encreu i intenta anar a tocar el terra amb la mà. Puja a poc a poc i fes el mateix a l'altre costat. Fes-la un parell de vegades a cada costat.



POSTURES A TERRA

PARIGHASANA, LA PORTA
En el cas que ja et trobis en un estat avançat de gestació o simplement et trobis cansada o et costi fer Utthita Parsvakonasana o Utthitha Trikonasana, pots fer Parighasana. Aquesta postura és com el triangle però de genolls a terra. Obre la cama dreta  cap a un costat i assegura't que la cuixa de la cama esquerra es queda ben perpendicular a terra. Inspira i estira el braç esquerra amunt, inclina't cap a la cama estira mentre deixes que la mà dreta hi rellisqui cap abaix.  Respira tres vegades, desfés a poc a poc i fes el mateix a l'altra banda. 

Quan acabis, descansa en Balasana, la postura del fetus, separant una mica les cames, deixant el front a terra i estirant els braços endavant. Així descansaràs l'esquena i podràs respirar bé sense fer-li mal al bebè. Si no estàs còmoda, sempre pots posar-te un bloc o un coixí sota el front.







VYAGHRASANA, EL TIGRE

Aquesta postura és ideal per treballar la zona lumbar sense perill de fer-nos mal a la panxa. Vyaghrasana substitueix Bhujangasana (la cobra), Shalabasana (la llagosta) i Dhanurasana (l'arc), que són postures on ens hem d'estirar panxa a terra. Comencem igual que amb el gat i el gos, en quadrupèdia. Inspira i estira un braç endavant i la cama contraria enrere, espira i torna'ls al seu lloc. Repeteix i fes el mateix amb l'altre braç i cama. Pots anar fent aquest moviment seguint el ritme de la teva respiració o, si ho prefereixes, pots aguantar 3 respiracions a dalt i després canviar. El que tu prefereixis. Aquesta asana enforteix la musculatura dorsal i lumbar, glutis i espatlles, alhora que ens obre el pit i millora la respiració.


USTRASANA, EL CAMELL

Seguim treballant l'extensió dorsal amb el camell. De genolls, posem les mans darrera dels ronyons, protegint les lumbars, inspirem i anem enrere retenint l'aire i mantenint les cuixes fermes i perpendiculars a terra. Idealment, hauriem de portar les mans als talons i deixar-nos caure enrere, obrint el pit i deixant penjar el cap, però si no sou yoguinis experimentades, no us ho recomano, ja que us podríeu fer mal i/o marejar-vos. Amb que ens inclinem lleugerament enrere i obrim el pit, ja és suficient.


POSTURES ASSEGUDES I D'OBERTURA DE PELVIS

BADDHA KONASANA, LA PAPALLONA

Les postures d'obertura de pelvis són les més relaxants i més enfocades a la preparació per al part. A part, de Malasana, que ja hem vist abans, una de els més importants és Baddha Konasana. Seu a terra i doblega les cames, fent que les plantes dels peus es toquin. Porta els peus el més a prop que puguis del pubis, i agafa-te'ls amb les mans. Activa els bíceps i estira l'esquena fent passar el pit per davant dels braços. Mou els genolls amunt i avall mentre respires profunda i relaxadament. Pots estar-t'hi tanta estona com vulguis. Si, a més a més, t'inclines una mica endavant i intentes a nar a tocar-te els peus amb el front, notaràs un agradable estirament a la zona del sacre que t'alliberarà el nervi ciàtic. Durant els dos embarassos vaig patir de ciàtica i us asseguro que aquesta postura va ser un regal caigut del cel.

PARIVRTTA JANU SIRSASANA

Des de Baddha Konasana, estira una cama a un costat i inclina't lateralment. Intenta arribar a tocar-te el peu, i si no, agafa't la cama allà on arribis. El braç del costat contrari s'aixeca i es deixa estirat i ben enganxat a l'orella de dalt. Fes aquí 5 respiracions, desfés a poc a poc i canvia de costat. Aquesta asana obre la pelvis i alhora ens ajuda a estirar l'esquena i alliberar una miqueta el nervi ciàtic.

UPAVISTHA KONASANA, OBERTURA TOTAL

La reina de les obertures. Separa les cames tot el que puguis sense flexionar els genolls. Queda't aquí uns instants amb l'esquena recta i respirant lenta i profundament. Llavors, si vols, pots passar a la següent fase i posar les mans a terra i anar allargant-te abaix i endavant tot el que puguis. Si ets molt flexible, vigila no t'aplastis la panxa contra el terra.


POSTURES RESTAURATIVES I DE RELAXACIÓ

VIPARITA KARANI ASANA, INVERSIÓ SIMPLE

Aquesta és una asana invertida molt simple però fantàstica per a combatre el cansament i les cames inflades. Aquesta asana millora la circulació sanguínia a les extremitats inferiors i contribueix a eliminar la retenció de líquids. Durant l'embaràs és molt comú sentir les cames pesades i inflades, així que aquesta asana és una bona teràpia. Busca una paret, estira't, engaxa-hi el cul i estira les cames amunt. Porta la barbeta cap el pit i simplement relaxa't i respira.


SETU BANDHA SARVANGASANA

Estirada a terra, flexiona les cames i intenta agafar-te els turmells. Inspira i puja la pelvis ben amunt. Espira i baixa a poc a poc vèrtebra per vèrtebra. Amb la força de la inspiració torna a pujar i ves seguint el cicle al ritme de la teva respiració. Aquesta postura enforteix cames i glutis, millora la respiració i ens fa un suau massatge a l'esquena, preparant-la per a la relaxació final.


SAVASANA, EL MORT

Aquesta versió de Savasana és apta per a embarassades. Normalment la relaxació es fa estirats a terra panxa enlaire, però la majoria d'embarassades troben aquesta postura incòmoda o inclús es maregen, ja que el bebè aplasta la vena cava. Us recomano que proveu de posar-vos de costat, preferiblement sobre l'esquerre. Deixa el braç esquerre darrere teu, estira la cama esquerra i arronsa una mica la dreta. Posa't un coixí a sota del genoll dret per a subjectar bé i no notar pressió a la panxa i si, vols, un altre a sota del cap per estar més còmoda. Tanca els ulls i connecta amb la teva respiració i aquest meravellós bebè que creix dins teu. 

Si heu trobat tots aquests exercicis útils i conèixeu algú a qui li pugui servir, no dubteu en compartir aquesta entrada al bloc.

Voldria donar les gràcies a la Toñi Calero, que ha estat la gran protagonista d'aquesta entrada, per fer-me de model a les fotos i per la seva bona disposició. Probablement pensa que sóc una plasta de tantes vegades que li he agraït, però prefereixo ser pesada que quedar-me curta. Són unes fotos precioses de la sessió a l'aire lliure que vam fer fa un parell de setmanes al Parc de l'Hostal del Fum a Palau-Solità i Plegamans. I gràcies també a la petita Rocío, a qui no li veurem la carona fins a l'agost, però que també hi surt estupenda. 

Om Shanti.

Yoga for "every body". Aprèn a estimar el teu cos a través del ioga.

Ja feia uns dies que em rondava pel cap escriure sobre el ioga i el cos. Últimament s'han posat molt de moda els videos d'una yoguini que es diu Dana Falsetti. Per què ha cridat tant l'atenció aquesta noia? Doncs perquè és grassa. No una mica ampla o un pèl més grossa que la resta, no. És ben grassa, però la pots veure pràcticament flotant i movent-se de forma gràcil entre postures. Tant de bo jo algun dia arribi a ser tant flexible i àgil com ella. 

La Dana ens ha trencat tots els esquemes, ja que tendim a pensar que una yoguini experimentada és sempre una noia amb un físic espectacular i esculpit amb músculs i corves perfectes gràcies a hores i hores de pràctica. Però la Dana no és així ni cal que ho sigui. No us creieu que ella és especial, no. Com ella hi ha milers de noies arreu del món, però ella està donant veu a la part més realista i humana del ioga a les xarxes socials. La Dana va patir un transtorn de la conducta alimentària durant molts anys i s'afartava de menjar, la qual cosa feia que guanyés pes de forma exagerada i encara li destruís més l'autoestima. La seva vida va ser un infern fins que va conèixer el ioga i va començar a practicar. En poc temps va guanyar confiança en ella mateixa i va començar a sentir-se millor física i psicològicament. Màgia? No. Va trobar sentit a la seva vida a través de la sadhana (el seu camí de ioga).

Per què us parlo d'una persona a qui no conec de res? Doncs perquè ella és l'exemple més clar de la transformació que una persona pot experimentar si li dóna una oportunitat al ioga. Jo sóc dona, i com a tal, estic carregada de punyetes i complexes estúpids del tipus: "estic  gorda" (cosa que en el meu cas no és veritat, però de tant en tant m'ho dic igual), "se m'estan caient els pits", "no m'agraden les meves cames", etc, etc. M'he passat tota la vida acomplexada per coses que ni existien ni tenien solució, en comptes d'emprar el temps en aprendre a estimar-me. En 30 anys no em vaig posar mai una faldilla curta i vaig deixar de fer servir pantalons curts quan tenia 14 anys perquè odiava les meves cames. Sempre he tingut unes cuixes relativament grosses en comparació amb la resta del cos i una mica de cartutxeres i, en general, unes cames amb una forma molt estranya. Ajjj,sempre les he odiat! Tota una vida tapant les meves "horribles" cames per a evitar horroritzar el personal fins que em vaig convertir en mare per primera vegada i se me'n van anar totes les ximpleries de cop. 

Durant el meu primer embaràs vaig guanyar 20 kilos. Sí senyors, 20! Em vaig posar tan grossa que no em reconeixia a mi mateixa quan en mirava al mirall. Em fa llàstima dir-ho però del primer embaràs pràcticament no tinc fotos perquè fugia de les càmeres, no fos cas que algú aconseguís inmortalitzar la meva "monstruositat". Em sentia gorda, inflada i desmoralitzada. Llavors va néixer la meva filla i tot va canviar. Les meves prioritats i preocupacions eren unes altres i vaig començar a guanyar confiança en coses que mai hauria imaginat. El pes de l'embaràs va anar desapareixent i tot i que el meu cos havia canviat, de cop i volta vaig començar a posar-me pantalons i vestits curts. El gran canvi va venir quan vaig començar a fer la formació de ioga a Yoga Ashram amb Swamini Danda i Swamini Ajna Vamadeva: vaig començar la meva sadhana de veritat, practicant Hatha i meditació de forma constant, cada dia i sense excuses. El meu cos es va començar a fer fort i flexible i això a mi em donava confiança. No sóc massa prima, sóc normaleta, de constitució mitjana i segueixo tenint bones cuixes, com sempre. Però ara em sento molt millor amb el meu cos del que m'havia sentit en el passat sent més prima. La societat m'havia rentat el cervell amb la idea de ser prima i tenir unes cames ben estilitzades, quan en realitat el que necessitava era ser forta. I no parlo de ser forta en el sentit de musculosa sinó en el sentit de ser àgil i sentir que tens control total sobre el teu cos. El ioga m'ha donat confiança en mi mateixa i m'ha ensenyat el que és l'acceptació. A través de la rendició a la pràctica, he après a confiar en el meu cos i a cuidar-lo. I és quan et sents forta i flexible que et notes poderosa i capaç de qualsevol cosa. I aquesta és la veritable autoconfiança.  Només tenim un cos i aquest és el que conté la nostra ànima. Un cos sa conté persones més felices i satisfetes amb la seva vida. Mai tindràs un altre cos, així que estima'l!

Sóc mare de dos fills i no tinc el "tipazo" que tenen la majoria de yoguinis que segueixo a Instagram. A mi els leggings no em quedaran mai tan bé com a elles però m'és igual perquè la vida és molt més que el nostre cos. El ioga no és només per a les persones primes, guapes i flexibles com ens volen fer creure alguns, el ioga és ideal per a qualsevol persona que vulgui cuidar-se i aprendre a estimar-se tal i com és. Gent de totes les mides, colors i religions. Tots som bells a la nostra manera. El ioga és per a qualsevol persona que es proposi cuidar-se i aprendre a estimar-se. Qualsevol cos és perfecte per al ioga, siguis alt, baix, gras, prim flexible o rígid com una fusta.

Aquí us deixo fotos de yoguinis que m'inspiren dia rere dia. Són persones de diferents mides, formes i races, totes belles a la seva manera i, sobretot, úniques. Són persones que com tothom, tenen els seus complexes però gràcies a la seva pràctica han après a escoltar-se i acceptar-se. Algunes d'aquestes dones han hagut d'aguantar alguna vegada insults i crítiques  a les xarxes socials per no tenir un cos perfecte, però tot i així segueixen publicant i inspirant a desenes de milers de yoguis d'arreu del món. Aquestes són les yoguinis que més admiro, per la seva dedicació, per la seva tècnica o per l'encant que desprenen, i totes elles tenen el cos perfecte per al ioga.

Dana Falsetti

Irene Pappas aka Fit Queen Irene

Kerri Verna, aka Beach Yoga Girl

Kino MacGregor

Laruga Glaser

Kathryn Budig

Laura Kasperzak aka Laura Sykora