Les mames yoguinis també es desesperen.

(Ve más abajo para leer la versión en castellano)

Últimament tinc el bloc bastant abandonat, i no és pas fer falta de idees, sinó per falta de temps. Sempre penso: "buah, m'encantaria escriure un article sobre això" o "podria gravar una classe completa en video sobre això", però és impossible. Amb la feina, la casa i els nens no puc fer res de tot això. A dures penes trobo temps per a la meva pròpia pràctica, per no dir que no en trobo, com podria trobar temps per escriure res? I a mida que el meu fill petit va fent-se gran, cada vegada és més difícil. Durant les últimes setmanes m'he estat centrant més en les meves publicacions a Instagram, ja que és una plataforma bastant més ràpida per a connectar amb la gent i en definitiva, per a desforgar-me quan ho necessito. Aquesta publicació resumiria bastant el moment en que em trobo ara.

(English version in comments) Saludo a la luna en buena compañía. Ayer os conté que tuve una práctica maravillosa y productiva, ya que mi pareja se llevó a los niños de paseo. Pues bien, siguiendo en la línea de las publicaciones #behindthescenes, os dejo esta imágen. Mi práctica muchas veces no puede ser diaria debido a que tengo que hacer cosas de madre y muchas veces es simplemente porque mi hijo pequeño está por el medio y se me echa literalmente encima mientras grita "teta, teta!". Siempre hablo de aprovechar y trabajar "pratyahara", la abstracción de los sentidos, manteniendo la mente centrada en la práctica, pero la verdad es que cuando tienes a alguien que te empieza a dar golpecitos, te tira de sirsasana o directamente intenta arrancarte la camiseta para poder mamar la concentración es nula. Me acabo sentando, frustrada, en la esterilla, con mi hijo en brazos y viendo como se me pasa la mañana. No es que no me guste pasar las mañanas con él, para nada, me encanta! Pero necesito espacio para mi, para seguir funcionando y respirar. Echo de menos mi práctica diaria, cuando meditaba, y practicaba asanas y pranayama como mínimo 6 veces por semana. Ahora doy gracias si consigo hacer 3 saludos al sol mal hechos. Pero cada cosa a su tiempo. Paciencia. #moonsalutation #anjaneyasana #lowlunge #backbend #progress #heartopening #yogachallenge #asana #yoga #yogi #yogini #yogamom #yogamum #practice #yogapractice #practicepracticepractice #practiceandalliscoming #yogaeverywhere #yogaeveryday #yogaeverydamnday #morningpractice #instayogis #instayoga

Una foto publicada por Irya Devi (Rosa Sánchez) (@irya_devi) el 27 de Dic de 2016 a la(s) 8:22 PST

Com a mare, vull estar amb els meus fills. Com a yogui, vull temps de pràctica, i com a persona, necessito descansar i tenir estones de no fer res. Exacte, sabeu què desitjo més? Avorrir-me. Des de juliol de 2012, que és quan va néixer la meva filla gran, que no he tingut ni 5 minuts per a avorrir-me. Sempre s'han de fer coses, sempre hi ha alguna cosa per netejar, per cuinar, pendent de fer a la feina, una pràctica de ioga mig decent que el teu cos i ment demanen desesperats des de fa setmanes i fills que volen de la teva atenció. Doncs això: vols cuinar, vols netejar, vols jugar amb els teus fills, vols meditar, vols fer asanes, vols dormir... vols fer moltes coses però al final no acabes fent res. I et desesperes, i et poses nerviosa, t'estresses i et poses de mala lluna i ho pagues amb tothom. La pilota es va fent gran i més gran. I et diuen: "Ets, mare, és normal. Tingues paciència, que ja passarà". Sí ja passarà, però mentrestant, portes literalment 4 anys i mig dormint una mitja de 5 hores per nit i a més a més, intermitents. I et diuen (com és el cas d'una persona fanàstica que he conegut a instagram):"El yoga és molt més que pràctica i meditació, el yoga està en totes les coses de la vida. Mentre donis el pit al teu fill, centra't en practicar la respiració conscient". Ei, aquest és un consell fabulós i fa literalment anys que intento posar-lo en pràctica, però aquells que coneixeu els meus fills, en especial el petit, sabreu que això és impossible. En Pau fa literalment tombarelles mentre mama, em pessiga els mugrons, m'esgarrapa i em fa patades. A qui aconsegueixi practicar al respiració conscient en aquestes circumstàncies li dono un premi i li demano que si us plau m'expliqui el truc. Quan jo veia la meva mestra meditant plàcidament mentre li donava el pit a la seva filla jo al·lucinava i pensava "Wow! M'encanta! Jo faré el mateix!" Meeeeeec, incorrecte! Ja t'agradaria, maca. Té, et donem uns fills nerviosos i mogudets perquè no puguis ni seure en la mateixa postura durant tres minuts. 

Vol dir tot això que us he estat enganyat durant tot aquest 2016 amb les meves publicacions i fotos precioses de la Mama Yoguini? No pas. Hi ha temporades en les que he aconseguit compaginar moltes coses: pràctica, feina, maternitat i bloc i també hi ha temporades, com aquesta que estic passant, que no tinc temps ni de posar rentadores. Ei, literalment. Només poso rentadores si sé del cert que després podré estendre la roba, i per desgràcia, això no acostuma a passar. Però com pot ser que no tingui temps d'estendre la roba si em passo tot el matí a casa? Em passo el matí a casa però normalment me'l passo atenent el meu fill petit. Us he dit ja que no para quiet? Si vaig al lavabo, en aquesta estona li dóna temps de trencar un calaix de la cuina, buidar-me dos armaris, pintar-me una paret del menjador i intentar ficar els dits a un endoll. I de veritat que no exagero, pregunteu-li a qualsevol que conegui en Pau. No li puc treure l'ull de sobre, perquè perilla ell, perilla el gat i perilla la integritat de la meva llar. Respiració conscient? M'encantaria! Ham So, Ham So. Just Keep Swimming! Hakuna Matata! Ja he provat tots els mantres. De tant en tant el cos diu prou i peta. Per molt yogui que siguis, per molt hippie flower power que vulguis ser. Ets dona (o home), ets mare (o pare), ets un ésser humà i tens un límit. Respira, respira. Inhala pau i exhala estrès.

Ei, i fins i tot quan arribes a aquest punt de desesperació penses: no passa res, és passatger, tot millorarà. I sabeu què? Que és veritat. Tot passarà i tot millorarà, i arribarà un dia que quan t'aturis uns instants a respirar te n'adonaràs que el món sempre es mou molt ràpid, que sempre hi ha les mateixes coses al teu voltant, però el que canvia és la forma en que tu te les prens. 

Potser porto moltes setmanes d'estrès i cansament, però si faig balanç, puc dir que aquest últim any ha estat fantàstic: els meus fills estan creixent sans i feliços, estic escrivint aquest bloc (que llegeix poqueta gent, però molt fidel), he obert els meus horitzons yòguics i he començat a especialitzar-me en Vinyasa Yoga i inclús a donar classes, m'he tret el carnet de socorrista, he començat a ser més activa a les xarxes socials, la qual cosa m'ha ajudat a conèixer un munt de gent fantàstica, a guanyar sorteigs, reptes i assistir a esdeveniments yoguis. Encara que passo per uns moments d'estrès, no oblido com he arribat aquí i en dóno gràcies. És primordial mantenir la ment positiva.

He escrit aquest article per a totes aquelles persones, especialment mares yoguinis, que de tant en tant se senten desbordades. Noies, no esteu pas soles. Seguiu nedant i que tingueu un feliç 2017 ple de joia i hores de son.

Om Shanti.

_____________________________________________________________________________

Versión en castellano 

Últimamente tengo el blog bastante abandonado y no es por falta de ideas, sino por falta de tiempo. Siempre pienso :"Buah, me encantaría escribir un artículo sobre esto" o "podría grabar una clase completa en vídeo sobre esto", pero es imposible. Con el trabajo, la casa y lso niños no puedo hacer nada de eso. A duras penas encuentro tiempo para mi propia práctica, por no decir que no encuentro tiempo ni para eso, así que ¿cómo podría encontrar tiempo para escribir nada? Y a medida que mi hijo pequeño va creciendo, cada vez me es más difícil. Durante las últimas semanas me he estado centrando más en mis publicaciones en Instagram, ya que es una plataforma bastante más rápida para conectar con la gente y, en definitiva, para desahogarme cuando lo necesito. Esta publicación resumiría bastante bien el momento en el que me encuentro ahora.

(English version in comments) Saludo a la luna en buena compañía. Ayer os conté que tuve una práctica maravillosa y productiva, ya que mi pareja se llevó a los niños de paseo. Pues bien, siguiendo en la línea de las publicaciones #behindthescenes, os dejo esta imágen. Mi práctica muchas veces no puede ser diaria debido a que tengo que hacer cosas de madre y muchas veces es simplemente porque mi hijo pequeño está por el medio y se me echa literalmente encima mientras grita "teta, teta!". Siempre hablo de aprovechar y trabajar "pratyahara", la abstracción de los sentidos, manteniendo la mente centrada en la práctica, pero la verdad es que cuando tienes a alguien que te empieza a dar golpecitos, te tira de sirsasana o directamente intenta arrancarte la camiseta para poder mamar la concentración es nula. Me acabo sentando, frustrada, en la esterilla, con mi hijo en brazos y viendo como se me pasa la mañana. No es que no me guste pasar las mañanas con él, para nada, me encanta! Pero necesito espacio para mi, para seguir funcionando y respirar. Echo de menos mi práctica diaria, cuando meditaba, y practicaba asanas y pranayama como mínimo 6 veces por semana. Ahora doy gracias si consigo hacer 3 saludos al sol mal hechos. Pero cada cosa a su tiempo. Paciencia. #moonsalutation #anjaneyasana #lowlunge #backbend #progress #heartopening #yogachallenge #asana #yoga #yogi #yogini #yogamom #yogamum #practice #yogapractice #practicepracticepractice #practiceandalliscoming #yogaeverywhere #yogaeveryday #yogaeverydamnday #morningpractice #instayogis #instayoga

Una foto publicada por Irya Devi (Rosa Sánchez) (@irya_devi) el 27 de Dic de 2016 a la(s) 8:22 PST

Como madre, quiero estar con mis hijos. Como yogui, quiero tiempo para mi práctica, y como persona, necesito descansar y tener ratos para no hacer nada. Exacto. ¿Sabéis qué es lo que más deseo? Aburrirme. Desde julio de 2012, que es cuando nació mi hija mayor, no he tenido ni cinco minutos para aburrirme. Siempre se tienen que hacer cosas, siempre hay algo que limpiar, que cocinar, pendiente de hacer en el trabajo, una práctica de yoga medio decente que tu cuerpo y tu mente piden desesperados desde hace semanas e hijos que piden tu atención. Pues eso: quieres cocinar, quieres limpiar, quieres jugar con tus hijos, quieres meditar, quieres hacer asanas, quieres dormir... quieres hacer muchas cosas pero al final no haces nada. Y te desesperas, te estresas, te pones de mala leche y lo pagas con todo el mundo. La pelota se va haciendo grande y más grande. Y te dicen: "Eres madre, es normal. Ten paciencia que ya pasará." Sí, ya pasará, pero de mientras llevas literalmente 4 años y medio durmiendo una media de 5 horas por noche, y además intermitentes. Y te dicen (como es el caso de una persona fantástica que he conocido en Instagram): "El yoga es mucho más que práctica y meditación, el yoga está en todas las cosas de la vida. Mientras des el pecho a tu hijo, céntrate en practicar la respiración consciente." ¡Joder, qué razón tiene esta chica! Ey, este es un consejo fabuloso y hace literalmente años que intento ponerlo en práctica, pero aquellos que conocéis a mis hijos, en especial al pequeño, sabréis que es imposible para mi. Pau da literalmente volteretas mientras mama, me pellizca los pezones, me araña y me da patadas. A quien consiga practicar en estas circunstancias le doy un premio y le pido que por favor me cuente el truco. Cuando veía a mi maestra dándole el pecho a su hija yo alucinaba y pensaba "¡Wow!¡Me encanta! ¡Yo haré lo mismo!" Meeeeeeeec, ¡incorrecto! Ya te gustaría, maja. Toma, te damos dos hijos nerviosos y moviditos para que no puedas ni sentarte en la misma postura durante tres minutos seguidos.

¿Significa todo esto que os he estado engañando durante todo el 2016 con mis publicaciones y fotos preciosas de la Mamá Yoguini? Para nada. Hay temporadas en las que he conseguido compaginar muchas cosas: práctica, trabajo, maternidad y blog y también hay temporadas como esta que estoy pasando ahora, que no tengo tiempo ni para poner lavadoras. Ey, literalmente. Sólo pongo lavadoras si sé seguro que voy a poder tender la ropa después y, por desgracia, eso no suele ocurrir. ¿Pero cómo puede ser que no tenga tiempo de tender la ropa si me paso la mañana en casa? Me paso la mañana en casa pero normalmente me la paso atendiendo a mi hijo pequeño. ¿Os he dicho ya que no para quieto? Si voy al baño, en ese ratito le da tiempo de romper un cajón de la cocina, vaciarme dos armarios, pintarme una pared del comedor e intentar meter los dedos en un enchufe. Y de verdad que no exagero, preguntadle a cualquiera que conozca a Pau. No le puedo quitar el ojo de encima porque peligra él, peligra el gato y peligra la integridad de mi casa. ¿Respiración consciente? ¡Me encantaría! Ham So, Ham So. Just keep swimming! Hakuna Matata! Ya he probado todos los mantras. De vez en cuando el cuerpo dice basta y peta. Por muy yogui que seas, por muy hippie flower power que quieras ser. Eres mujer (u hombre), eres madre (o padre), eres un ser humano y tienes un límite. respira, respira. Inhala paz exhala estrés.

Ey, e incluso cuando llegas a este punto de desesperación piensas: no pasa nada, es pasajero, todo merjorará. ¿Y sabéis qué? Pues que es verdad. Todo pasará y todo mejorará, y llegará un día que cuande te pares unos instantes a respirar te darás cuenta de que el mundo siempre se mueve muy rápido, que siempre hay las mismas cosas a tu alrededor, pero lo que cambia es la forma en que tú te las tomas.

Puede que lleve muchas semanas de estrés y cansancio, pero si hago balance, puedo decir que este último años ha sido fantástico: mis hijos están creciendo sanos y felices, estoy escribiendo este blog (que lee muy poquita gente, pero muy fiel), he ampliado mis horizontes yoguis y he empezado a especializarme en Vinyasa Yoga e incluso a dar clases; me he sacado el carnet de socorrista, he empezado a ser más activa en las redes, la cual cosa me ha ayudado a conocer a un montón de gente estupenda, a ganar sorteos, retos y asistir a eventos yoguis. Aunque paso por unos momentos de estrés, no olvido cómo he llegado hasta aquí y doy las gracias. Es primordial mantener la mente positiva.

He escrito este artículo para todas aquellas personas, especialmente madres yoguinis, que de vez en cuando se sienten desboradadas. Chicas, no estáis solas. Seguid nadando y que tengáis un feliz 2017 lleno de felicidad y horas de sueño.

Om Shanti.

Taller de postures invertides a Espai Ioga. Mai deixem d'aprendre.

Avui vull explicar-vos l'experiència que vaig tenir ahir al taller de postures invertides al que vaig assistir a Espai Ioga a Granollers. La veritat és que en un principi només anava a fer una entrada a Facebook resumint les meves impressions, però pensant-m'ho bé, m'he adonat que no faria justícia a la gran feina que han fet les noies de l'espai, la Mariona i l'Èrica.

Com molts ja sabeu, jo em vaig iniciar al ioga ara fa just 6 anys en la disciplina de Hatha clàssic i de mica en mica, i pel meu compte, he anat descobrint i experimentant amb altres estils. És per això que la meva relació amb certes postures com són la Pincha Mayurasana (equilibri sobre avantbraços) i l'Adho Mukha Vrksasana (la vertical), és purament autodidacta, ja que no són asanes massa comuns en Hatha, per no dir que gens. Feia temps que pensava que havia de trobar algú que m'ensenyés tècniques per fer aquestes postures perquè de vegades no tinc molt clar què estic fent, però la meva situació de mare treballadora no facilita gaire les coses i no deixa massa temps lliure. Fins que fa un parell de setmanes vaig trobar per Instagram, a través d'un contacte (l'Ainània), un anunci d'un taller d'invertides a Granollers, ben a prop de casa. Aquesta era la meva gran oportunitat!

Cares de felicitat en acabar el taller. Foto: Espai Ioga

Per ser del tot sincera, no coneixia l'existència d'aquest centre de ioga ni coneixia la Mariona o l'Èrica, però tenia moltes ganes d'aprendre i molt poc a perdre, així que m'hi vaig apuntar, i us asseguro que n'he sortit molt contenta.

L'Espai Ioga es troba just al centre de Granollers. És en un segon pis, però és molt acollidor, i només entrar-hi ja t'hi sents com a casa. La decoració senzilla i l'olor a encens tan familiar i que tant ens agrada als yoguis et dóna la benvinguda, juntament amb un gran somriure de les "mestresses".

Part de l'escalfament. Foto: Espai Ioga

El taller estava molt ben estructurat. Vam començar amb un joc per trencar el gel i aprendre'ns els noms de tots els assistents i vam seguir amb uns exercicis d'escalfament ben divertits que incloïen, entre d'altres coses, salts de granota i arrossegar-se pel terra. Quan ja vam haver entrat en calor, vam començar amb Sirsasana, la postura sobre el cap. 

Ens van dividir en dos grups, segons el nostre nivell i ens van donar molt bones explicacions i consells sobre com pujar de forma segura. A les que estàvem una mica més avançades la Mariona va saber plantejar-nos diferents reptes, com intentar pujar de Sirsasana a Bakasana i després a Adho Mukha Vrksasana. Buff!! Aquesta era ben dura!

L'Ainània m'ajuda fent la "patata caliente". Foto: Espai Ioga

Després vam fer una petita parada per una infusió i vam passar a paraules majors: Adho Mukha Vrksasana, el pi. Permeteu-me que us digui que aquí vaig veure la llum. Vaig entendre que per fer una bona vertical s'havien de tenir en compte aliniació, integració i equilibri. Ens van explicar el concepte d'integració, que per a mi era relativament desconegut i ens en van posar exemples pràctics. La integració consisteix en activar absolutament tot el cos a l'hora de fer una inversió, la qual cosa facilita la postura, ja que no has d'aguantar el pes mort del teu cos sobre els braços. I també vaig aprendre la importància de "grapar" costelles i pèlvis per evitar l'esquena de banana (postura arquejada), que pot ser molt perjudicial i a arrelar-me a terra fort amb els dits. Per a treballar aquests conceptes, vam fer tota una sèrie d'exercicis a terra amb l'ajuda d'un company, la paret i "props" com mantes, pilotes i rodes. Amb cada exercici anava guanyant consciència corporal  i cada vegada entenia més com havia de col·locar el cos i què s'havia de sentir a l'estar cap per avall.

Massatge Thai. Foto: Espai Ioga

Després d'una bona estona suant i practicant, vam acabar la sessió amb un més que merescut massatge Thai a quatre mans i quatre peus, gentilesa de l'Èrica. Tot un regal després de tota la feina que havíem fet. Ah, i al marxar, ens van donar un plàtan pel camí per a recuperar forces. Un plàtan que va saber a glòria, la veritat.

En general, la impressió que m'emporto del taller és més que positiva. Vaig tenir l'oportunitat de rebre una informació molt útil per a poder millorar les meves postures i també per ajudar als altres a entrar-hi de forma fàcil i segura. Vaig sentir que cada un dels minuts que vaig passar allà van valdre la pena i sens dubte repetiria 100 vegades. La Mariona i l'Èrica són unes mestres fantàstiques, et reben amb molt carinyo, expliquen d'una forma molt entenedora i es nota que són unes autèntiques apassionades del ioga. Dóna gust trobar-se amb gent així pel món. Si aneu per Granollers i teniu l'oportunitat, no us perdeu les classes o els tallers al seu centre. 100% recomanables!

Aquí teniu el link a la pàgina Espai Ioga a Granollers: http://espaioga.com/

També les podeu trobar a Instagram com a @espaioga i a Facebook.

També vull fer una menció especial a l'Ainània, la meva companya de batalles durant el taller i la persona gràcies a qui me'n vaig assabentar de que es feia. La vaig conèixer fa unes setmanes a la Yoga Masterclass de Mango i és sens dubte una molt bona yogui i persona. També és blogger (amb bastant més d'èxit que jo, la veritat sigui dita), així que no dubteu en fer una ullada al seu Instagram @ainania_yoga i el seu bloc, que escriu amb una amiga: https://gaudiumvitablog.wordpress.com/

Gràcies a tots aquells que enriquiu la meva vida i el meu camí de ioga. Hi ha mestres allà on anem i mai deixem d'aprendre. Om Shanti.

Sóc una mala yoguini

El concepte de yogui tranquil, pacient, quiet i de veu dolça i calmada, que no s'altera per res no va amb mi. Jo sóc una mala yoguini: sóc nerviosa, moguda, tinc una veu més aviat estrident, m'altero, m'estresso, m'impaciento, em desespero, m'enrabio, ploro i perdo els papers de tant en tant. És per això que ric molt quan després d'alguna classe m'han dit que voldrien ser tranquils com jo. Res més lluny de la realitat. Jo sóc un sac de nervis, un descontrol amb potes, una bomba de rellotgeria. No hi ha ni un sol dia que no em proposi mantenir la calma, ser pacient i comprensiva i, en definitiva, ser la viva imatge de la serenor. No hi ha ni un sol dia que no tingui en compte els principis del ioga i les ensenyances del savi Patanjali. "Aquieta la ment", "respira", "allunya't dels patrons repetitius i de la toxicitat dels teus pensaments", "medita", "yoga, yoga, yoga...". Jo intento ser una bona yoguini però a canvi l'únic que aconsegueixo és ser un ésser humà. Ajjj, quina ràbia! Jo vull ser una yoguini pacífica, tranquil·la, serena, dolça i pura com un Buddha però no faig més que fracassar i l'únic que aconsegueixo és ser... jo mateixa.

Moltes vegades em comparo amb altres yoguis i yoguinis, la majoria del meu entorn, ja siguin mestres o companys de sadhana i penso... "per què jo no tinc aquesta veu tan dolça?", "per què jo no sóc tan mística?", "per què jo no sóc tan espiritual?", "per què jo no sóc capaç d'inspirar la gent d'aquesta manera?", "les meves classes mai seran tan maques", "jo no tinc ni la meitat de coneixements de filosofia que aquesta persona". Són una sèrie de pensaments autocrítics que em porten a plantejar-me si realment serveixo per a compartir i ensenyar el ioga o potser seria millor que em dediqués a altres coses i limités el ioga a un nivell personal, fent la meva pràctica pel meu compte i ja. I no és pas enveja d'aquestes persones el que sento, sinó ràbia i impotència de no poder estar jo a la seva alçada.

La meva sadhana de Hatha Yoga (el ioga físic) està plena d'asanes complicades, de contorsions i de seqüències avançades. A la vista tot és molt maco i pot donar la sensació que en sé molt, però a nivell de Raja Yoga (el ioga de la ment) no sóc més que una principiant. Vull ser una bona yoguini! Vull ser capaç de seure 15 minuts a meditar i centrar la ment com Déu mana. Vull ser dolça, tranquil·la, serena, espiritual, mística i meravellosa! Vull encaixar en el concepte de yogui ideal perquè sinó d'alguna manera serà com si estigués enganyant a tothom, inclús a mi mateixa. "Bah, Rosa, deixa-ho córrer. Dedica't a ensenyar anglès, que això sí que ho saps fer bé i no insisteixis més amb això d'ensenyar ioga." Aquest és un pensament que m'inunda el cap dia sí i dia també, però per algun motiu segueixo sentint papallones a l'estómac i una il·lusió infinita cada vegada que publico alguna cosa a la pàgina de Facebook o en aquest bloc. Sento la necessitat innata de compartir la meva experiència i el poquet ioga que conec i això no pot ser dolent.

Moltes vegades el problema radica en el fet de voler ser qui no som, quan en realitat hauriem d'acceptar-nos. Sabeu què penso? Que el concepte de yogui perfecte no existeix. No deixeu que cap gurú il·luminat us vengui la moto, cap d'ells ha arribat al Samadhi encara. Si tot just comences ara el teu camí de ioga o estàs experimentant amb la meditació, no esperis miracles d'un dia per l'altre. L'autoconeixement i la pau interior no són automàtics, no apareixen instantàniament i a més a més requereixen les tres Ps de les que sempre parla Swamini Danda, la meva mestra: pràctica, paciència i perseverància.

El yogui perfecte no existeix, cadacú és yogui a la seva manera i cadascú ho fa tan bé com pot. És per això que em dic: "No vulguis ser qui no ets, sigues, en canvi, la millor versió de tu mateix". I sí, aquesta frase me l'acabo de treure jo de la màniga, probablement inspirada per milers d'idees similars que he llegit en llibres i per internet. Potser l'he plagiat involuntàriament, qui sap? És igual, el que importa és el missatge. Per què he de viure frustrada perquè no sóc una cosa si puc ser una cosa totalment diferent i igualment bona? Potser no sóc tranquil·la, serena, dolça, mística i espiritual, però sóc la Irya Devi. 

Jo sóc el nom espiritual que les meves mestres em van donar perquè m'acompanyés durant la meva sadhana. I cito textualment:

IRYA DEVI. Ets la deessa vigorosa, activa, guerrera defensora de la vida, que utilitzes la teva energia per a investigar, remoure i canviar el que faci falta per alliberar el Ser.

Què collons! Ni tranquil·la, ni dolça, ni mística, ni espiritual, però sóc forta, vigorosa, activa, perseverant i determinada. Potser la meva tasca no consisteix en inspirar els altres d'una forma yòguica  molt tradicional sinó en saber treure el millor de cada persona i ser encoratjadora. No sóc especialment dolça i delicada però sóc alegre i divertida: a les meves classes, ja siguin d'anglès o de ioga mai hi falta el toc d'humor i sobretot, m'agrada riure de tot, inclús de mi mateixa. 

Tots els yoguis són aprenents, ja siguin principiants o siguin mestres. No existeixen els bons i els mals yoguis, ja que el yoga es una disciplina molt àmplia que abarca molts aspectes de la persona. Simplement, cada persona té un talent diferent i no pot comparar-se amb els altres. Així doncs, deixaré d'intentar ser la yoguini que no sóc i començaré a ser la millor versió de mi mateixa.

Om Shanti.

Alleuja el malestar de la menstruació amb ioga

El ioga és una ciència mil·lenària i ancestral, però si hem de ser honestos, sempre ha anat dirigit als homes. Durant segles el ioga va ser practicat única i exclusivament pel sexe masculí i les dones no hi van tenir accés fins a ben entrat el segle XX. Personalment, ho trobo molt curiós, ja que avui dia la major part dels practicants de ioga d'arreu del món són precisament dones i moltíssima gent ho veu com una cosa "de dones". On vull arribar amb tot això és al fet que la major part de la literatura yogui no contempla en cap cas una pràctica adaptada a certes necessitats específiques de les femelles i falta moltíssima informació sobre què és bo i què és dolent durant la menstruació, la gestació o el puerperi. 

Durant moltíssimes dècades hi ha hagut gran controvèrsia sobre els possibles beneficis i contraindicacions de certes postures, especialment les inversions, durant la menstruació i moltes vegades s'han contraindicat al·legant que és de "sentit comú". La majoria de vegades, aquest "sentit comú" ha passat de mestres a deixebles sense ésser absolutament mai qüestionat. Per sort, alguns mestres que han explorat més els efectes de la pràctica d'asanes durant la menstruació són B.K.S. Iyengar i la seva filla Geeta Iyengar. Moltes dones que practiquen ioga t'asseguraran que la pràctica d'asanes durant la menstruació pot tenir efectes calmants i terapèutics perquè ho han experimentat elles mateixes. 

Hi ha la creença que les dones que menstruen no poden fer postures invertides perquè aquestes inverteixen el flux i entorpeixen la menstruació. Us poso una cita exacta extreta del llibre The Women's Book of Yoga: Asana and Pranayama for All Phases of the Menstrual Cycle (2007) de Bobby Clennell:

If the body is turned upside down, this process [of menstrual discharge] is disturbed and may force the menstrual flow back up into the menstrual cavity and up through the fallopian tubes, causing the uterus to perform an adapted function instead of its normal function.... Since the menstrual process is one of discharge, it is a commonsense precaution to avoid these poses. Do not practice any inversions until the menstrual flow has completely stopped.

Permeteu-me que us en faci una traducció:

Si el cos es gira del revés, aquest procés [de descàrrega menstrual] queda afectat i podria fer tornar el flux menstrual a la cavitat menstrual i les trompes de falopi, obligant a l'úter a fer una funció adaptada en comptes de la seva funció normal. Com el procés menstrual és de descàrrega, és de sentit comú tenir precaució i evitar aquestes postures. No practiqui cap inversió fins que el flux menstrual hagi desaparegut completament. 

Molt dramàtic tot plegat, no creieu? Si bé és cert que el mestre Iyengar recomana no fer inversions i moltes yoguinis han constatat que, efectivament, fer inversions durant la menstruació els ha causat certes molèsties, jo sóc de la opinió que depèn molt de la persona. També és interessant tenir en compte altres punts de vista, com els arguments que utilitza Mark Stephens a Yoga Sequencing. Designing Transformative Classes:

(Tradueixo directament)

...la gravetat afecta la descàrrega menstrual igual que afecta el pas del menjar o l'aigua a través del cos. Intenta empassar una mica d'aigua mentre estàs en Adho Mukha Svanasana o en Sirsasana: se't queda l'aigua a la boca i t'inunda els sinus nasals o passa a través de l'esòfag fins a l'estómac? Tal i com la Nasa Medical Division ha confirmat a través d'estudis de dones en gravetat 0, la ciència mèdica en general ha establert que la expulsió menstrual és provocada per pressió intrauterina i intravaginal, juntament amb l'acció peristàltica d'alguns músculs i que la gravetat no hi influeix. Això també explicaria perquè les femelles quadrúpedes no tenen cap problema amb el flux menstrual tot i no tenir una orientació vertical a la gravetat, i perquè una dona menstrua normalment tant si dorm sobre la panxa com sobre l'esquena tot i que l'úter queda en un sentit oposat al de la gravetat. 

Doncs això ho diu la Nasa. Significa això que ara ens hem de posar com boges a fer invertides? Significa que Iyengar s'equivocava? Sincerament, no crec ni que ningú tingui raó ni que ningú s'equivoqui. La meva postura en aquest debat seria: fem ús del sentit comú, que per a mi vol dir "escolta el teu cos i fes el que et demani i creguis que t'anirà bé". Cadascú coneix el seu cos , així que escolteu-lo. Una regla pot ser molt diferent de la del mes anterior. Una asana que un mes et va genial per a alleujar els còlics menstruals pot ser una tortura el mes següent. El mateix passa amb el ioga i l'embaràs: hi ha un munt de postures contraindicades durant l'embaràs que a mi em sentaven de meravella i mai em van fer mal. Això sí, normalment els dos primers dies de la regla són els més "crítics" i ens sentim bastant dèbils i fatigades, així que permet-te una pràctica més moderada durant aquests dies, que el cos t'ho agraïrà. Personalment, jo segueixo fent inversions durant la menstruació i no noto absolutament cap diferència, a banda de sentir-me més cansada que de costum. Si ja tens una pràctica habitual, no cal que la modifiquis si et trobes bé, però mai està de més escoltar els savis del ioga, que en saben bastant més que nosaltres. El ioga, al cap i a la fi, és experimentació, així que experimenta i descobreix què és el que et funciona a tu. Si veus que certes postures o inversions et són incòmodes o t'aporten malestar, no les facis.

Una cosa està clara:no cal que deixem la pràctica del ioga durant la menstruació perquè, a més a més, algunes asanes ens poden ser especialment beneficioses. Avui us proposo una sèrie de postures que a mi em van bé durant aquests dies del mes. Repeteixo, jo tinc la sort de tenir en general unes regles fàcils i indolores que no m'impedeixen fer una vida absolutament normal, tu escolta el teu cos i tria el que creus que és més convenient per a tu. Ja sigui per dolor, per cansament o per malestar general, aquestes asanes et seran de gran ajuda.

BADDHA KONASANA, la papallona

Aquesta és una postura d'obertura de malucs i una de les meves preferides durant els meus dos embarassos, ja que em va ajudar molt amb la ciàtica.

Asseguts a terra, ajuntem els peus tant a prop del pubis com ens sigui possible i ens els agafem amb les mans. Activa bíceps per mantenir els peus al seu lloc i per estirar l'esquena amunt, fent passar el pit per davant dels braços. Fes 5 respiracions aquí. Separa els peus una mica del pubis i ves a buscar-los amb el cap. Queda't allà on arribis i respira 5 vegades més. Si ja arribes a tocar els peus amb el cap, intenta anar a tocar el terra. 

El següent pas és Supta Baddha Konasana: deixa't caure enrera fins que puguis recolzar el cap i l'esquena a terra. Relaxa els braços, tanca els ulls i deixa que la pelvis es vagi obrint sola amb el propi pes de les cames.

APANASANA

Aquesta és molt semblant a l'Anujasana, que ja vam mencionar en una ocasió anterior. La diferència és que aquí no cal apretar ni rodolar d'un costat a l'altre. Estirats a terra, ens abracem els genolls i deixem que el cap descansi a terra. Aquesta postura és fantàstica per a descansar de qualsevol altra postura en decúbit supí (panxa enlaire). Podem quedar-nos quiets aquí i respirar tranquil·lament o la podem fer més activa acostant els genolls al pit quan espirem i separant-los quan inspirem. Aquesta asana és una autèntica meravella per al dolor menstrual, tant a nivell abdominal com de ronyons.

ANANDA BALASANA (happy baby, el bebè feliç)
No us recorda a un bebè content? Estirats a terra, flexionem el genolls, ens agafem dels peus i ens balancegem d'un costat a l'altre suaument. Agradable, relaxant i un genial massatge als nostres ronyons adolorits.







MARJARYASANA I BITILASANA (gat i gos)

Cal que l'expliqui? No és coincidència que aquestes dues asanes apareguin a gairebé tots els meus articles, ja que són dues de les postures terapèutiques per excel·lència del ioga.  Posa't a quatre grapes. Les mans aliniades amb les espatlles i separades a la mateixa distància que aquestes. Els genolls separats a la distància dels malucs i també aliniats. Inspira, mira amunt, obre el pit i porta el còccix també amunt, fent amb la teva columna la forma d'una "U". Expira i fes el moviment contrari: mira abaix i encorba l'esquena, com si fossis un gat enfadat. Repeteix el cicle unes 10 vegades. Descansa seient sobre els talons en vajrasana uns instants, amb la ment serena i observant cada petit canvi. Fes una respiració profunda. 












GOMUKHASANA (la cara de vaca)

Sí, la cara de vaca. Es diu així perquè, aparentment, la forma recorda a la cara d'una vaca, tot i que jo encara no he aconseguit trobar-hi la semblança. Aquesta és una mica complicada d'explicar per escrit, així que intenteu fer la postura tant semblant a la de la foto com pugueu. Seu a terra i doblega la cama esquerra portant el taló a tocar la natja dreta i el genoll apuntant cap endavant. Flexiona ara la cama dreta i passa-la per sobre de l'esquerra, posant el taló al costat de la natja dreta i aliniant els genolls bé, un a sobre de l'altre. Porta el braç dret darrera de l'esquena i estira l'esquerra amunt i llavors doblega el colze, intentant entrellaçar les dues mans. Si no hi arribes, pots fer servir una corda o una corretja. No encorvis l'esquena, obre el pit i porta la barbeta una mica amunt. Fes 5 respiracions i desfés a poc a poc. Treballa ara el costat contrari. Per tal de no fer-nos un embolic, és important tenir en compte que el braç i la cama sempre van del revés: si la cama que tens a sobre és la dreta, el braç que s'estira amunt és l'esquerre i viceversa. Hi ha una versió molt interessant que consisteix en inclinar el cos cap endavant i fer-nos una boleta. Si et ve de gust, prova-la!

PASCHIMOTTANASANA (la pinça, la postura de la posta de sol)

Asseguts amb les cames estirades i l'esquena ben recta, inspirem i aixequem els braços amunt. Espirant, baixem a buscar els peus (ens agafarem allà on arribem) i posarem la intenció en allargar-nos el màxim possible, en comptes d'anar a buscar les cames. Un cop hagis allargat, llavors pots començar a baixar. Si us hi fixeu, jo a la foto estic compensant la falta de flexibilitat als isquiotibials amb una esquena massa arrodonida i això no està bé. Encara que quedem lluny de les cames, sempre és millor allargar que aixafar-nos contra les cames. Respirem 5 vegades, desfem inspirant i pujant amunt i repetim almenys dues vegades més.

JANU SIRSASANA (la postura del cap al genoll)

Doblega una cama portant el taló a tocar el pubis. Estira l'altre cama cap a un costat. Inspirant, puja els braços amunt pels costats, estira la columna amunt i llavors gira el tronc cap a la cama estirada. Exhalant, baixa amb l'esquena ben recta i agafa't allà on arribis. Assegura't que no estàs torçant el tronc mirant que les dues espatlles estiguin a la mateixa alçada, igual que les mans. Aguanta aquí unes quantes respiracions i llavors canvia de cama. 

UPAVISTHA KONASANA (el gripau)

Seu a terra i separa les cames tant com puguis. Agafa't dels dits grossos dels peus o de les cames allà on arribis. Inspira i estira l'esquena i porta la barbeta amunt i, espirant, baixa a poc a poc a buscar el terra. No pateixis si no arribes gaire lluny, cadascú ha de treballar al seu ritme. Respira unes 10 vegades a baix i després puja lentament.

USTRASANA (el camell)

De genolls, separem les cames a la distància dels malucs, ens inclinem enrere i intentem agafar-nos els peus amb les mans. Deixem caure el cap enrere i respirem tranquil·lament unes 3 vegades mentre experimentem la sensació d'obertura. Reperteix-la almenys 2 vegades. Si tens problemes de cervicals, no deixis caure el cap enrere. Si la flexió és massa intensa per a tu i no arribes a tocar-te els peus, posa les mans a la part baixa de l'esquena, just on tens els ronyons i flexiona enrere. Les mans protegiran les teves lumbars i et donaran un punt de recolzament per a que la postura sigui un pèl més còmoda. Quan desfacis la postura, puja lentament, ja que fent aquesta asana és fàcil marejar-se. A nivell personal us puc dir que aquesta asana és una meravella, una de les que millor em funcionen quan estic menstruant.


ARDHA MATSYENDRASANA (El mig senyor dels peixos)

Aquesta i qualsevol asana de torsió de columna alleugen molt qualsevol malestar abdominal. Són un regal caigut del cel, així que aprofiteu-les! Hi ha diferents maneres de fer aquesta postura, així que trieu la que us sigui més còmoda o assequible al vostre nivell. Comencem asseguts a terra amb les cames estirades davant nostre. Flexionem la cama dreta i acostem el genoll al nostre pit. Passem el peu dret per sobre de la cuixa dreta. La cama esquerra, que queda abaix, pot quedar-se estirada o podem flexionar-la com a la foto. Girarem el cos cap a la cama de dalt i posarem la mà dreta darrera nostre, falcant l'esquena. El braç esquerre ens servirà per fer palanca i aprofundir en la torsió. El podem posar com a la foto o podem abraçar la cuixa. Finalment, completarem la torsió girant el cap cap enrere. Farem unes 5 respiracions aquí i repetirem a l'altre costat. Estira't i descansa en Ananda Balasana o Apanasana (les hem vist abans).


SUPTA PADANGUSTHASANA

Estira't a terra i agafa't del dit gros del peu amb una mà, estira la cama i ves a buscar-la amb el cap, aixecant una mica el tronc de terra. Si no hi arribes, pots fer servir una corda: Agafa't el peu amb la corda i, amb les mans, ves tibant cap a tu a poc a poc. Aguanta 5 respiracions aquí, desfés i canvia de cama. També pots provar la versió lateral: sense desenganxar el cos de terra, agafar del dit gros i estira la cama cap a tu i al costat, intentant que la pelvis no s'aixequi de terra del costat contrari.

MATSYASANA (el peix)

Encara a terra, ajuda't dels colzes per aixecar el cap i ves a portar la closca a terra. Obre bé el pit i porta les mans a sobre de les cuixes. Activa els peus portant els talons enfora i els dits cap a tu. Fes 5 respiracions, desfés, descansa i torna a construir la postura. Si tens problemes de cervicals, evita l'extensió màxima del coll i fes-la amb el cap en una posició més neutral.





SUPTA PARIVARTANASANA (la torsió a terra)

Estirats a terra, flexiona el genoll dret i abraça'l amb el braç esquerre portant-lo cap el pit. Estira el braç dret en creu cap al costat i gira el cap cap el costat dret. Fes palanca amb la mà que tens al genoll intentant portanr-lo a tocar el terra cap al costat esquerre. Fes unes 5 respiracions aquí, desfés i fes el mateix cap a l'altre costat.

  

SETU BANDHA SARVANGASANA O CHAKRASANA (el pont o la mitja roda)

Encara a terra, flexiona les cames i separa-les. Col·loca els peus rectes mirant endavant. Intenta agafar-te els talons amb les mans. Inspira i aixeca el sacre primer i després tota la columna de terra. Respira a dalt 5 vegades, inflant bé la panxa durant la inspiració. Amb la última espiració, baixa a poc a poc, col·locant l'esquena a terra vèrtebra per vèrtebra. Repeteix 2 vegades més.








VIPARITA KARANI ASANA

Busca una paret i estira't a terra amb el cul enganxat a la paret. Pots fer aquesta postura abans de Savasana o en comptes d'ella. Tanca els ulls, porta la barbeta cap el pit i relaxa't. Queda't aquí tanta estona com necessitis. Aquesta asana ajuda a calmar la ment, millora la circulació i ajuda al drenatge linfàtic (cosa molt útil, ja que moltes dones tenim a retenir líquids durant la menstruació).





Pensa que durant els dies que tens la regla és probable que et sentis dèbil i et maregis amb facilitat, així que tingues cura de fer les transicions suaus i desfer les postures lentament. És important que aprenguis a escoltar el teu cos i saber fins on pots arribar sense necessitat de forçar la màquina. Cuida't i estima't i tot seran beneficis.


Om Shanti.


Referències:

• Yoga Sequencing. Designing Transformative Classes, Mark Stephens.
• www.yogajournal.com 

Agraïments: 
Gràcies a la Judit Roura per les precioses fotos que em va fer ahir per poder completar aquest article. Tens un pati molt maco ;-P