Les mames yoguinis també es desesperen.

(Ve más abajo para leer la versión en castellano)

Últimament tinc el bloc bastant abandonat, i no és pas fer falta de idees, sinó per falta de temps. Sempre penso: "buah, m'encantaria escriure un article sobre això" o "podria gravar una classe completa en video sobre això", però és impossible. Amb la feina, la casa i els nens no puc fer res de tot això. A dures penes trobo temps per a la meva pròpia pràctica, per no dir que no en trobo, com podria trobar temps per escriure res? I a mida que el meu fill petit va fent-se gran, cada vegada és més difícil. Durant les últimes setmanes m'he estat centrant més en les meves publicacions a Instagram, ja que és una plataforma bastant més ràpida per a connectar amb la gent i en definitiva, per a desforgar-me quan ho necessito. Aquesta publicació resumiria bastant el moment en que em trobo ara.

(English version in comments) Saludo a la luna en buena compañía. Ayer os conté que tuve una práctica maravillosa y productiva, ya que mi pareja se llevó a los niños de paseo. Pues bien, siguiendo en la línea de las publicaciones #behindthescenes, os dejo esta imágen. Mi práctica muchas veces no puede ser diaria debido a que tengo que hacer cosas de madre y muchas veces es simplemente porque mi hijo pequeño está por el medio y se me echa literalmente encima mientras grita "teta, teta!". Siempre hablo de aprovechar y trabajar "pratyahara", la abstracción de los sentidos, manteniendo la mente centrada en la práctica, pero la verdad es que cuando tienes a alguien que te empieza a dar golpecitos, te tira de sirsasana o directamente intenta arrancarte la camiseta para poder mamar la concentración es nula. Me acabo sentando, frustrada, en la esterilla, con mi hijo en brazos y viendo como se me pasa la mañana. No es que no me guste pasar las mañanas con él, para nada, me encanta! Pero necesito espacio para mi, para seguir funcionando y respirar. Echo de menos mi práctica diaria, cuando meditaba, y practicaba asanas y pranayama como mínimo 6 veces por semana. Ahora doy gracias si consigo hacer 3 saludos al sol mal hechos. Pero cada cosa a su tiempo. Paciencia. #moonsalutation #anjaneyasana #lowlunge #backbend #progress #heartopening #yogachallenge #asana #yoga #yogi #yogini #yogamom #yogamum #practice #yogapractice #practicepracticepractice #practiceandalliscoming #yogaeverywhere #yogaeveryday #yogaeverydamnday #morningpractice #instayogis #instayoga

Una foto publicada por Irya Devi (Rosa Sánchez) (@irya_devi) el 27 de Dic de 2016 a la(s) 8:22 PST

Com a mare, vull estar amb els meus fills. Com a yogui, vull temps de pràctica, i com a persona, necessito descansar i tenir estones de no fer res. Exacte, sabeu què desitjo més? Avorrir-me. Des de juliol de 2012, que és quan va néixer la meva filla gran, que no he tingut ni 5 minuts per a avorrir-me. Sempre s'han de fer coses, sempre hi ha alguna cosa per netejar, per cuinar, pendent de fer a la feina, una pràctica de ioga mig decent que el teu cos i ment demanen desesperats des de fa setmanes i fills que volen de la teva atenció. Doncs això: vols cuinar, vols netejar, vols jugar amb els teus fills, vols meditar, vols fer asanes, vols dormir... vols fer moltes coses però al final no acabes fent res. I et desesperes, i et poses nerviosa, t'estresses i et poses de mala lluna i ho pagues amb tothom. La pilota es va fent gran i més gran. I et diuen: "Ets, mare, és normal. Tingues paciència, que ja passarà". Sí ja passarà, però mentrestant, portes literalment 4 anys i mig dormint una mitja de 5 hores per nit i a més a més, intermitents. I et diuen (com és el cas d'una persona fanàstica que he conegut a instagram):"El yoga és molt més que pràctica i meditació, el yoga està en totes les coses de la vida. Mentre donis el pit al teu fill, centra't en practicar la respiració conscient". Ei, aquest és un consell fabulós i fa literalment anys que intento posar-lo en pràctica, però aquells que coneixeu els meus fills, en especial el petit, sabreu que això és impossible. En Pau fa literalment tombarelles mentre mama, em pessiga els mugrons, m'esgarrapa i em fa patades. A qui aconsegueixi practicar al respiració conscient en aquestes circumstàncies li dono un premi i li demano que si us plau m'expliqui el truc. Quan jo veia la meva mestra meditant plàcidament mentre li donava el pit a la seva filla jo al·lucinava i pensava "Wow! M'encanta! Jo faré el mateix!" Meeeeeec, incorrecte! Ja t'agradaria, maca. Té, et donem uns fills nerviosos i mogudets perquè no puguis ni seure en la mateixa postura durant tres minuts. 

Vol dir tot això que us he estat enganyat durant tot aquest 2016 amb les meves publicacions i fotos precioses de la Mama Yoguini? No pas. Hi ha temporades en les que he aconseguit compaginar moltes coses: pràctica, feina, maternitat i bloc i també hi ha temporades, com aquesta que estic passant, que no tinc temps ni de posar rentadores. Ei, literalment. Només poso rentadores si sé del cert que després podré estendre la roba, i per desgràcia, això no acostuma a passar. Però com pot ser que no tingui temps d'estendre la roba si em passo tot el matí a casa? Em passo el matí a casa però normalment me'l passo atenent el meu fill petit. Us he dit ja que no para quiet? Si vaig al lavabo, en aquesta estona li dóna temps de trencar un calaix de la cuina, buidar-me dos armaris, pintar-me una paret del menjador i intentar ficar els dits a un endoll. I de veritat que no exagero, pregunteu-li a qualsevol que conegui en Pau. No li puc treure l'ull de sobre, perquè perilla ell, perilla el gat i perilla la integritat de la meva llar. Respiració conscient? M'encantaria! Ham So, Ham So. Just Keep Swimming! Hakuna Matata! Ja he provat tots els mantres. De tant en tant el cos diu prou i peta. Per molt yogui que siguis, per molt hippie flower power que vulguis ser. Ets dona (o home), ets mare (o pare), ets un ésser humà i tens un límit. Respira, respira. Inhala pau i exhala estrès.

Ei, i fins i tot quan arribes a aquest punt de desesperació penses: no passa res, és passatger, tot millorarà. I sabeu què? Que és veritat. Tot passarà i tot millorarà, i arribarà un dia que quan t'aturis uns instants a respirar te n'adonaràs que el món sempre es mou molt ràpid, que sempre hi ha les mateixes coses al teu voltant, però el que canvia és la forma en que tu te les prens. 

Potser porto moltes setmanes d'estrès i cansament, però si faig balanç, puc dir que aquest últim any ha estat fantàstic: els meus fills estan creixent sans i feliços, estic escrivint aquest bloc (que llegeix poqueta gent, però molt fidel), he obert els meus horitzons yòguics i he començat a especialitzar-me en Vinyasa Yoga i inclús a donar classes, m'he tret el carnet de socorrista, he començat a ser més activa a les xarxes socials, la qual cosa m'ha ajudat a conèixer un munt de gent fantàstica, a guanyar sorteigs, reptes i assistir a esdeveniments yoguis. Encara que passo per uns moments d'estrès, no oblido com he arribat aquí i en dóno gràcies. És primordial mantenir la ment positiva.

He escrit aquest article per a totes aquelles persones, especialment mares yoguinis, que de tant en tant se senten desbordades. Noies, no esteu pas soles. Seguiu nedant i que tingueu un feliç 2017 ple de joia i hores de son.

Om Shanti.

_____________________________________________________________________________

Versión en castellano 

Últimamente tengo el blog bastante abandonado y no es por falta de ideas, sino por falta de tiempo. Siempre pienso :"Buah, me encantaría escribir un artículo sobre esto" o "podría grabar una clase completa en vídeo sobre esto", pero es imposible. Con el trabajo, la casa y lso niños no puedo hacer nada de eso. A duras penas encuentro tiempo para mi propia práctica, por no decir que no encuentro tiempo ni para eso, así que ¿cómo podría encontrar tiempo para escribir nada? Y a medida que mi hijo pequeño va creciendo, cada vez me es más difícil. Durante las últimas semanas me he estado centrando más en mis publicaciones en Instagram, ya que es una plataforma bastante más rápida para conectar con la gente y, en definitiva, para desahogarme cuando lo necesito. Esta publicación resumiría bastante bien el momento en el que me encuentro ahora.

(English version in comments) Saludo a la luna en buena compañía. Ayer os conté que tuve una práctica maravillosa y productiva, ya que mi pareja se llevó a los niños de paseo. Pues bien, siguiendo en la línea de las publicaciones #behindthescenes, os dejo esta imágen. Mi práctica muchas veces no puede ser diaria debido a que tengo que hacer cosas de madre y muchas veces es simplemente porque mi hijo pequeño está por el medio y se me echa literalmente encima mientras grita "teta, teta!". Siempre hablo de aprovechar y trabajar "pratyahara", la abstracción de los sentidos, manteniendo la mente centrada en la práctica, pero la verdad es que cuando tienes a alguien que te empieza a dar golpecitos, te tira de sirsasana o directamente intenta arrancarte la camiseta para poder mamar la concentración es nula. Me acabo sentando, frustrada, en la esterilla, con mi hijo en brazos y viendo como se me pasa la mañana. No es que no me guste pasar las mañanas con él, para nada, me encanta! Pero necesito espacio para mi, para seguir funcionando y respirar. Echo de menos mi práctica diaria, cuando meditaba, y practicaba asanas y pranayama como mínimo 6 veces por semana. Ahora doy gracias si consigo hacer 3 saludos al sol mal hechos. Pero cada cosa a su tiempo. Paciencia. #moonsalutation #anjaneyasana #lowlunge #backbend #progress #heartopening #yogachallenge #asana #yoga #yogi #yogini #yogamom #yogamum #practice #yogapractice #practicepracticepractice #practiceandalliscoming #yogaeverywhere #yogaeveryday #yogaeverydamnday #morningpractice #instayogis #instayoga

Una foto publicada por Irya Devi (Rosa Sánchez) (@irya_devi) el 27 de Dic de 2016 a la(s) 8:22 PST

Como madre, quiero estar con mis hijos. Como yogui, quiero tiempo para mi práctica, y como persona, necesito descansar y tener ratos para no hacer nada. Exacto. ¿Sabéis qué es lo que más deseo? Aburrirme. Desde julio de 2012, que es cuando nació mi hija mayor, no he tenido ni cinco minutos para aburrirme. Siempre se tienen que hacer cosas, siempre hay algo que limpiar, que cocinar, pendiente de hacer en el trabajo, una práctica de yoga medio decente que tu cuerpo y tu mente piden desesperados desde hace semanas e hijos que piden tu atención. Pues eso: quieres cocinar, quieres limpiar, quieres jugar con tus hijos, quieres meditar, quieres hacer asanas, quieres dormir... quieres hacer muchas cosas pero al final no haces nada. Y te desesperas, te estresas, te pones de mala leche y lo pagas con todo el mundo. La pelota se va haciendo grande y más grande. Y te dicen: "Eres madre, es normal. Ten paciencia que ya pasará." Sí, ya pasará, pero de mientras llevas literalmente 4 años y medio durmiendo una media de 5 horas por noche, y además intermitentes. Y te dicen (como es el caso de una persona fantástica que he conocido en Instagram): "El yoga es mucho más que práctica y meditación, el yoga está en todas las cosas de la vida. Mientras des el pecho a tu hijo, céntrate en practicar la respiración consciente." ¡Joder, qué razón tiene esta chica! Ey, este es un consejo fabuloso y hace literalmente años que intento ponerlo en práctica, pero aquellos que conocéis a mis hijos, en especial al pequeño, sabréis que es imposible para mi. Pau da literalmente volteretas mientras mama, me pellizca los pezones, me araña y me da patadas. A quien consiga practicar en estas circunstancias le doy un premio y le pido que por favor me cuente el truco. Cuando veía a mi maestra dándole el pecho a su hija yo alucinaba y pensaba "¡Wow!¡Me encanta! ¡Yo haré lo mismo!" Meeeeeeeec, ¡incorrecto! Ya te gustaría, maja. Toma, te damos dos hijos nerviosos y moviditos para que no puedas ni sentarte en la misma postura durante tres minutos seguidos.

¿Significa todo esto que os he estado engañando durante todo el 2016 con mis publicaciones y fotos preciosas de la Mamá Yoguini? Para nada. Hay temporadas en las que he conseguido compaginar muchas cosas: práctica, trabajo, maternidad y blog y también hay temporadas como esta que estoy pasando ahora, que no tengo tiempo ni para poner lavadoras. Ey, literalmente. Sólo pongo lavadoras si sé seguro que voy a poder tender la ropa después y, por desgracia, eso no suele ocurrir. ¿Pero cómo puede ser que no tenga tiempo de tender la ropa si me paso la mañana en casa? Me paso la mañana en casa pero normalmente me la paso atendiendo a mi hijo pequeño. ¿Os he dicho ya que no para quieto? Si voy al baño, en ese ratito le da tiempo de romper un cajón de la cocina, vaciarme dos armarios, pintarme una pared del comedor e intentar meter los dedos en un enchufe. Y de verdad que no exagero, preguntadle a cualquiera que conozca a Pau. No le puedo quitar el ojo de encima porque peligra él, peligra el gato y peligra la integridad de mi casa. ¿Respiración consciente? ¡Me encantaría! Ham So, Ham So. Just keep swimming! Hakuna Matata! Ya he probado todos los mantras. De vez en cuando el cuerpo dice basta y peta. Por muy yogui que seas, por muy hippie flower power que quieras ser. Eres mujer (u hombre), eres madre (o padre), eres un ser humano y tienes un límite. respira, respira. Inhala paz exhala estrés.

Ey, e incluso cuando llegas a este punto de desesperación piensas: no pasa nada, es pasajero, todo merjorará. ¿Y sabéis qué? Pues que es verdad. Todo pasará y todo mejorará, y llegará un día que cuande te pares unos instantes a respirar te darás cuenta de que el mundo siempre se mueve muy rápido, que siempre hay las mismas cosas a tu alrededor, pero lo que cambia es la forma en que tú te las tomas.

Puede que lleve muchas semanas de estrés y cansancio, pero si hago balance, puedo decir que este último años ha sido fantástico: mis hijos están creciendo sanos y felices, estoy escribiendo este blog (que lee muy poquita gente, pero muy fiel), he ampliado mis horizontes yoguis y he empezado a especializarme en Vinyasa Yoga e incluso a dar clases; me he sacado el carnet de socorrista, he empezado a ser más activa en las redes, la cual cosa me ha ayudado a conocer a un montón de gente estupenda, a ganar sorteos, retos y asistir a eventos yoguis. Aunque paso por unos momentos de estrés, no olvido cómo he llegado hasta aquí y doy las gracias. Es primordial mantener la mente positiva.

He escrito este artículo para todas aquellas personas, especialmente madres yoguinis, que de vez en cuando se sienten desboradadas. Chicas, no estáis solas. Seguid nadando y que tengáis un feliz 2017 lleno de felicidad y horas de sueño.

Om Shanti.

Compartim ioga. Ioga en grup i en parelles

Jo sempre he estat una persona molt independent i individualista. Això de fer treballs en grup no m'ha agradat mai perquè no m'agrada haver de dependre de ningú. Però curiosament, una de les coses que més he arribat a estimar del ioga és el fet que es pot compartir. Estrany oi? 

Normalment pensem en ioga com a una disciplina individual i de interiorització, però de vegades oblidem que també pot ser una activitat compartida en grup o en parella. És molt interessant com, a través del treball compartit, podem arribar a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i a acceptar-nos una miqueta més. Treballem la paciència, el saber escoltar i ajudar els companys i a perdre una mica la vergonya. Per què dic això últim? Doncs perquè una de les coses que més em crida l'atenció de quan fas treballar la gent per parelles (i jo m'hi incloc) és que es disculpen. Es disculpen per tenir les mans fredes o suades, per tenir els peus lletjos, per pesar massa o ser massa grossos per al company, per no anar depilades i una pila interminable de ximpleries. És ben curiós que quan proposes treballar en parella surten tots els complexes i manies i és per això que aquesta pràctica ens pot ajudar. Sabeu per què? Perquè junts aconseguim trascendir tots aquests obstacles i a connectar més profundament amb els altres i amb nosaltres mateixos. Hi ha molta gent que es posa nerviosa per la falta de confiança, ja que, al cap i a la fi, estàs deixant que algú que potser no coneixes massa envaeixi el teu espai vital. La por i la vergonya són coses que desapareixen gradualment a mida que anem practicant  i el treball en equip s'acaba convertint en tota una experiència de creixement. I el treball en equip, que abans tant et molestava, de sobte es converteix en un plaer.

Quan fas ioga amb una altra persona aprens a observar com es troba, com se sent, com respira... Observes i sincronitzes moviment i respiració amb ella. Un exercici que sembla purament físic s'acaba convertint en un exercici de concentració, pranayama i consciència plena. Aprens a escoltar i ajudar l'altra persona i a la vegada aprofundeixes en les asanes.

Avui us proposo una sèrie d'asanes i pranayames que podeu fer amb amics, parella o en família. Abans de tot, voldria agrair a les meves companyes de feina/ alumnes la gran feina que van fer el dia que vaig proposar aquests exercicis, al il·lusió que hi van posar i sobretot, donar les gràcies per deixar-me utilitzar-les de conillets d'índies i dexar-se fer fotos per al bloc. Aquesta entrada no hauria estat possible sense elles.

ASANES EN GRUP

MEDITACIÓ EN CERCLE

En rotllana, seiem en Sukhasana, Siddhasana o Padmasana amb l'esquena ben recta i ajuntem les mans en Dhyana Mudra, el gest de la meditació, posant una mà sobre el palmell de l'altra i unint els polzes suaument. Connectem amb la respiració i aquietem la ment posant atenció plena en el que estem fent. Ens preparem per a la sessió d'avui posant bones intencions a la pràctica que farem i buscant una actitud d'obrir-se, donar i rebre. Ens disposem a compartir, escoltar i ajudar, sempre treballant des de la pau, el respecte i la comprensió cap a nosaltres mateixos i cap als companys. Després d'uns 5 minuts, fem una respiració profunda i ajuntem les mans davant del cor en Atmanjali /Shanti Mudra, el gest de la pau. Després d'uns instants deixem descansar l'esquena deixant el front a terra i portant els braços enrere.

PRANAYAMA EN CERCLE

Aquest és un pranayama preciós on les mans s'uneixen i les respiracions es sincronitzen. Unim les mans ajuntant els palmells i inspirem pujant els braços ben amunt, obrint el pit i aixecant la barbeta. Aguantem uns intants en kumbhaka (retenció) i espirem baixant els braços. Escoltem i connectem amb el moviment i respiració dels companys, buscant la sincronicitat. Repetim unes quantes vegades.

LA GAVINA EN CERCLE

Encara en rotllana, drets i amb les cames separades, estirem els braços cap als costats i posem les mans a la gepa dels companys que tenim als costats. Inspirem obrint el pit i aixecant la barbeta i espirem baixant cap endavant mentre aixafem la gepa dels nostres companys. Inspirem i pugem obrint pit i aixecant barbeta. Repetim unes quantes vegades.

 MASSATGE EN GRUP

Això va millor fer-ho amb grups grans. El dia de les fotos van faltar dues persones i vam fer el que vam poder, però més o menys aquesta és la idea. Una persona comença a fer-li un massatge al de davant i aquest ha de fer exactament el mateix que li estan fent i així tothom. Divertida i agraïda. Quan acabem, donem les gràcies al company de darrera.

ASANES EN PARELLES

SEQÜÈNCIA: VRKSASANA - VIRABHADRASANA II - KONASANA II

Farem 5 respiracions en cada postura.

Vrksasana (l'arbre). 

Ens posem al costat del nostre company. Flexionem la cama de fora i arrepengem la planta del peu a la cuixa contrària, tan a prop del pubis com puguem. Aixequem el braç de dins i unim els palmells per sobre dels nostres caps. Les mans de fora s'ajunten a l'alçada del cor.

Virabhadrasana II (el guerrer II)

La cama de fora s'obre el més lluny que ens sigui possible i es flexiona el genoll. El braç de fora s'allarga. La mà de dins agafa la del company.

Konasana II

Estirem les dues cames amb les mans de dins encara entrellaçades i anem a buscar l'altra mà del company per damunt dels nostres caps. 

Ens donem la volta i repetim tota la seqüència cap a l'altre costat.

LA "X"

Un davant de l'altre, aixequem la cama dreta, agafem la dels company i empenyem cap amunt. Mireu-vos als ulls i aviseu-vos quan no pugueu pujar més. Un cop aquí, feu 5 respiracions. Desfem a poca poc i canviem de cama.

SALT DE FE

Un darrera de l'altre. El de darrera agafa al company dels braços i posa un peu falcant-li els seus. El de davant es deixa caure sense treure el cul, ben recte, ja que això seria fer trampa. Aquest és tot un exercici de confiança i notareu també un fort estirament als braços. Fem 5 respiracions i canviem.

NAVASANA (LA BARCA)

Asseguts un davant de l'altre, ens donem les mans, obrim les cames, ajuntem les plantes dels peus i intentem estirar les cames amunt. Fem 5 respiracions, descansem i tornem a intentar-ho. Aquí treballem flexibilitat, equilibri i observació del company.




EL GRONXADOR

Asseguts un davant de l'altre, ens donem les mans, obrim les cames i un posa les plantes dels peus contra els turmells del company i es deixa caure enrere, tibant del company. 5 respiracions i canvi. Ho fem almenys un parell de vegades.




LA FULLA PLEGADA

Asseguts en sukhasana i posant esquena contra esquena, un inspira estirant els braços amunt i enrera i es deixa caure sobre l'esquena del company, que a la seva vegada espira i es plega cap endavant. Fem el moviment contrari. Sempre inspirem quan obrim el pit i espirem quan ens pleguem.





TORSIÓ

Encara asseguts a terra esquena contra esquena, posem la mà esquerra sobre el nostre genoll dret i la nostra mà dreta sobre el genoll esquerra del company, tot fent una torsió suau. Fem 5 respiracions i canviem de costat.







SHAVASANA EN ESPIGA

Una petita relaxació al final de la sessió però en grup. Una persona s'estira a terra i una altra s'estira recolzant el cap a la seva panxa i així successivament, formant una mena d'espiga. Aquí tothom tanca els ulls i deixa que el seu cap es gronxi amb la respiració de l'altre.





Aquestes són només algunes idees, hi ha molt més que es pot fer en parelles i en grup. Prometo incloure'n més en una altra entrada més endavant.

AGRAÏMENTS: Gràcies a l'Alba Acedo, Marta Barceló, Reyes Muñoz, Maria Oliván i Alejandra Seijo per aquestes boniques fotos i deixar-me experimentar amb vosaltres. I gràcies també a Mª Carmen Camilli i Gloria Gallen, que no van poder assistir a aquesta sessió, però sé que s'ho haurien passat molt bé. I m'agradaria fer una menció especial a la Lola Blanco, que ha hagut de deixar les classes degut a un pinçament cervical, però a qui considero encara una part molt important d'aquest grup de ioguinis tan maco que hem fet a la feina. Gràcies noies, sou les millors!

Om Shanti.

Sóc mama (o papa) però sóc humana

Comences el dia de bon matí despertant nens, vestint-los preparant esmorzars, motxilles, fent llits, portant nens a escola, treballant, fent la compra, netejant i endreçant, banyant nens, renyant, negociant, posant rentadores, planxant i un munt de coses més. Ets una super mama (o un super papa), tu pots amb tot i més. Mmmm segur?

imatge de www.sheknows.com

D'entre el milió i mig de feines que has fet, on és el temps per a tu? Quan va ser l'últim cop que et vas donar un bon bany d'escuma? L'últim cop que vas seure al sofà a veure una pel·lícula i no fer res en tot el dia? O sense anar més lluny, quan va ser l'última vegada que vas anar a fer pipí tu sola i no hi havia cap criatura seguint-te i demanant-te coses? Sempre hi ha coses per fer i sempre poses aquestes feines i les necessitats del altres per davant. Tu no te n'adones però la teva persona, la teva essència, es va esborrant fins que ja només queda un record del que era i en el seu lloc només hi queden muntanyes de roba per plegar, nens cridant i plorant tot el dia i piles de paper que s'acumulen al despatx. "Sóc feliç", et dius. I no ho dubto pas, tu has triat ser mare/ mare treballadora. La teva família és el millor que t'ha passat mai i ho la canviaries per res del món, però t'estàs oblidant que també ets un ésser humà, un individu, i com a tal, necessites temps i espai per a tu.

De vegades creiem que si ens agafem un parell d'horetes per a nosaltres de tant en tant estem sent egoïstes, que hauriem d'estar dedicant aquest preciat temps a fer coses "més importants". Perdona'm un moment... Més importants? Més importants que la teva salut mental? Atura't un moment i pensa: de veritat que de vegades no et sents desbordada o que perds els nervis amb facilitat? Sempre ets la mare més bona, adorable i pacient del planeta? Oi que no? I què et fa pensar que obsessionant-te amb fer coses més importants que dedicar-te una estoneta a tu mateixa ajudarà la teva família? Fes-te un favor i descansa de tant en tant. Demana ajuda. Fes una estoneta de ioga, ves al gimnàs, a caminar, medita, ves a fer un cafè amb algú (sense nens). Dedica't un temps a estimar-te de tant en tant i recorda qui eres abans de ser mare. Aquesta persona encara hi és allà, no deixis mai que es perdi.

Si et dediques estones a tu mateixa, no estàs perdent el temps, l'estàs guanyant. Et sentiràs bé amb tu mateixa, estaràs de bon humor, recarregaràs les piles i això farà que vegis totes les tasques que hagis de fer d'una altra manera. Seràs més eficient i podràs aprofitar millor el temps que passis amb la teva família. En definitiva, seràs més feliç i això farà més feliços tots els qui et rodegen.

De veritat, no seràs una mala mare o un mal pare per deixar els nens amb els avis una estoneta, deixa ja d'autotorturar-te.

Per mi, una estoneta de pau és meditació, una sessió de Hatha Yoga o una migdiada. Per tu pot ser qualsevol cosa que et faci feliç i t'ajudi a desconnectar, però organitza't. Busca algú que es quedi amb els nens un parell d'horetes: els avis, els tiets, uns amics, un cangur...

Jo tinc la grandíssima sort de tenir uns sogres fantàstics que em cuiden del bebè una estoneta dos matins a la setmana per a que jo pugui anar a classe de ioga. I els caps de setmana el meu company i jo intentem organitzar-nos per a que tant un com l'altre tinguem la nostra estona de descans. Per exemple, aquest últim cap de setmana jo vaig fer la migdiada el dissabte i ell el diumenge. Tot és qüestió d'organitzar i prioritzar, òbviament sempre depenent de les necessitats i possibilitats de cadascú.

Avui us proposo una petita meditació amb mudra per aprendre a aturar-nos, buscar el nostre espai i disfrutar-lo, especialment en aquells moments en que ens trobem desbordades i creiem que acabarem mossegant algú. Per a aquest exercici m'he inspirat en una petita meditació que proposa Gertrud Hirschi al seu llibre "Mudras. El poder del yoga en tus manos".

Com he dit, farem servir un mudra, que és un gest que es fa amb les mans i que envia un missatge a la resta del cos, la ment i l'esperit. El mudra d'avui es diu Dharmachakra Mudra, que vol dir "gest del gir de la roda".

Seurem en postura meditativa, si ho necessitem, arrepenjant l'esquena contra una paret o assegudes en una cadira. Posarem les dues mans a l'alçada del pit, la dreta una mica més amunt que l'esquerra. En les dues mans el dit índex i el polze es toquen. La mà esquerra té el palmell girat cap al cor i la dreta cap a fora. El dit mig de la mà esquerra toca el punt on el polze i l'índex de la mà dreta s'uneixen, tancant el cercle.

Dharmachakra Mudra

Tanca els ulls, fes una respiració profunda i intenta percebre les puntes dels tres dits units. Com et sents? Notes algun canvi? 

Segons l'autora del llibre, Gertrud Hirschi, la mà esquerra simbolitza el món interior i la mà dreta el teu entorn. Per a que la teva vida estigui en equilibri i puguis ser feliç, aquests dos móns han d'estar en armonia. Has de treballar, cumplir amb tots els teus deures i només llavors anar a descansar, però també has de saber reservar-te un temps per al recolliment i així aconseguir energies renovades i saviesa per a poder continuar amb les teves obligacions. 

Mentre mantens aquest mudra, centra la teva atenció a les puntes dels tres dits units i repeteix la següent afirmació (interiorment o en veu alta): "Amb el cor agraït, vull confiar en el meu Jo Superior, que sap el que és millor per a mi."

Després d'uns minuts, escolta el silenci, mantenint encara el mudra i l'atenció a la punteta dels dits. Obre el cor, no pensis, simplement obre't a les respostes o missatges que et puguin venir durant aquests instants d'interiorització. Potser ho veus tot més clar quan acabis de meditar.

Aquest exercici el pots fer en 10 minutets, però si tens temps, estigues-hi tanta estona com vulguis/puguis. És una meditació que t'aportarà una claredat metal i una serenor que d'una altra forma, i amb el ritme de vida que portes, no aconseguiries.

Veuràs que si et dediques una estona de tant en tant aconseguiràs veure les coses d'una altra manera i que tot sigui més fàcil. No te'n penediràs!

Connecta amb el teu bebè: meditació senzilla per a embarassades.

Aquest post va dedicat a totes les futures mames, tant les que ja el tenen en camí com les que l'estan buscant. Avui us explico com reconnectar amb el nostre cos gestant i el nostre bebè amb una meditació curta i simple.

Una de les coses que més recordo i m'han marcat dels meus dos embarassos és la sensació que el meu cos ja no era meu, que li pertanyia a aquesta criatureta meravellosa que hi creixia a dins. Sempre es parla de l'embaràs com una època fantàstica i estupenda durant la qual la mare se sent com una divinitat creadora de vida i plena d'amor, però no podem oblidar que, a mida que creix la panxa, també creixen les inseguretats. I no només són inseguretats respecte al part, si serem bones mares, si el bebè estarà sa, etc. Durant la gestació la mare també s'ha d'enfrontar a inseguretats i sensacions desagradables en vers a la seva pròpia persona. Tot i que l'embaràs és probablement la cosa més increïble que ens ha succeït mai, durant aquests mesos observem com el nostre cos canvia de forma fins a un punt que ja no el reconeixem i pensem que tenim un aspecte horrible, que mai tornarem a ser la mateixa, que la nostra parella ja no ens estimarà ni ens trobarà atractives i tota una sèrie de missatges negatius que van minant la nostra autoestima. És per això que necessitarem dedicar-nos uns minuts al dia per a observar-nos, escoltar-nos i, sobretot, acceptar-nos i estimar-nos.

L'exercici que us proposo avui va dirigit precisament a reconnectar amb el nostre cos gestant i a aprendre a comunicar-nos amb el nostre bebè. Parlar amb el nostre bebè ens omple d'amor i seguretat i ens recorda perquè hem triat el camí de la maternitat i ens condueix cap a l'acceptació de tots els canvis que s'estan produïnt al nostre cos. A la vegada, li enviarem un missatge positiu al nostre bebè i enfortirem els vincles que ens hi uneixen.

De vegades pensem que perquè portem el bebè a dins i notem com es mou ja hi estem connectades. Quan parlo de connexió no parlo de notar-lo físicament sinó de sentir un vincle amb ell més enllà d'una puntada de peu o una petita tombarella. Parlo d'aturar-te, respirar produndament, meditar i posar tota la teva consciència en l'existència d'aquesta personeta.

El meu primer embaràs va ser molt conscient: meditava, escoltava el bebè, hi pensava sovint... Però el segon embaràs va ser vist i no vist, no em sentia embarassada. Prou enfeinada estava amb la Laia i la feina com per aturar-me a pensar! Va ser quan vaig deixar de treballar dos mesos abans de donar a llum que vaig poder dedicar-me a mi i el meu bebè. Mames, aprofiteu aquests mesos, que són únics i aquest moment en la vostra vida no es repetirà. Som-hi doncs!

Podem posar aquesta música de fons per ajudar-nos en la visualització: 

Seurem a terra amb les cames creuades i l'esquena ben recta. Podem seure a sobre d'un coixí i arrepenjar-nos a la paret o inclús deixar les cames estirades  si la postura ens és molesta. El més important és sentir-nos còmodes. Podem demanar a la nostra parella que ens acompanyi i segui darrera nostre abraçant-nos la panxona. 

Farem una respiració profunda i començarem fent-nos un suau massatge a la cara, com si ens féssim carícies. Passarem els dits pel front, el nas, les galtes, la barbeta, les orelles, el coll... Fregarem suaument el nostre cap, els cabells... fregarem també les nostres mans, apretant els dits i els palmells. Farem una altra respiració profunda i portarem les mans als nostres genolls. 

Un cop aquí començarem a practicar la respiració completa yogui: inspirarem pel nas i dirigirem l'aire cap a l'abdomen, a la part baixa dels pulmons, com si infléssim un globus. Seguirem omplint eixamplant i separant les costelles i acabarem omplint la part alta dels pulmons, la zona de les clavícules. Treurem l'aire també pel nas i en el mateix sentit que abans: primer buidem la panxa, ajuntem costelles i finalment buidem l'aire de les clavícules. Aguantarem un parell de segons amb els pulmons buits i tornarem a començar. Repetirem unes 15 vegades, posant tota la nostra consciència a cada respiració. No deixis que res et destorbi. Simplement, respira i deixa que el teu cos i el bebè es gronxin amb cada respiració. Sentiràs que desapareix la fatiga del teu cos; estaràs oxigenant totes les teves cel.lules i les del nadó. Deixa que la sensació de pau i calma vagi fent el seu efecte. Si necessites fer més respiracions, endavant.

Per a entendre com fer la Respiració Completa Yogui podeu mirar aquest video:

Quan estiguis preparada, deixa la respiració lliure. Nota els canvis que s'han produït al teu cos i fixa't en com et sents.

Visualitza ara un prat ple de flors a la muntanya i visualitza't a tu mateixa asseguda al costat d'un rierol. Pren-te el temps que necessitis i imagina amb detall cada flor, cada bri d'herba, el color del cel, el reflex de la llum del sol a l'aigua del rierol. Sent l'escalfor del sol a la teva pell i l'olor de l'herba fresca. Tot és vida al teu voltant i també al teu interior.

Porta les mans al teu ventre. Visualitza ara el teu bebè: la seva cara, les seves manetes, els seus peuets. Imagina'l calentó i protegit, acompanyat pels batecs del teu cor. Pensa el seu nom i repeteix-lo com un mantra. Si encara no té nom, pensa alguna forma amorosa referir-te a ell o ella. Envia-li amor i digues-li totes aquelles coses que creus que necessita sentir. Fes-li saber quant l'estimes i que el cuidaràs i protegiràs. Queda't aquí tanta estona com necessitis. Quan estiguis llesta, fes una respiració profunda i ajunta les teves mans davant del cor en senyal d'agraïment per aquest moment de pau i l'oportunitat de ser mare. Dibuixa un somriure als teus llavis i proposa't mantenir aquesta sensació de calma durant la resta del dia.

Recorda que el teu bebè s'alimenta del mateix que tu, respira el mateix oxigen que tu i sent les mateixes emocions que tu. Permete't parar de tant en tant per a respirar i disfrutar d'aquesta aventura que ara comences.