Irya Devi Yoga: Yoga for "every body". Aprèn a estimar el teu cos a través del ioga.

Ja feia uns dies que em rondava pel cap escriure sobre el ioga i el cos. Últimament s'han posat molt de moda els videos d'una yoguini que es diu Dana Falsetti. Per què ha cridat tant l'atenció aquesta noia? Doncs perquè és grassa. No una mica ampla o un pèl més grossa que la resta, no. És ben grassa, però la pots veure pràcticament flotant i movent-se de forma gràcil entre postures. Tant de bo jo algun dia arribi a ser tant flexible i àgil com ella.

La Dana ens ha trencat tots els esquemes, ja que tendim a pensar que una yoguini experimentada és sempre una noia amb un físic espectacular i esculpit amb músculs i corves perfectes gràcies a hores i hores de pràctica. Però la Dana no és així ni cal que ho sigui. No us creieu que ella és especial, no. Com ella hi ha milers de noies arreu del món, però ella està donant veu a la part més realista i humana del ioga a les xarxes socials. La Dana va patir un transtorn de la conducta alimentària durant molts anys i s'afartava de menjar, la qual cosa feia que guanyés pes de forma exagerada i encara li destruís més l'autoestima. La seva vida va ser un infern fins que va conèixer el ioga i va començar a practicar. En poc temps va guanyar confiança en ella mateixa i va començar a sentir-se millor física i psicològicament. Màgia? No. Va trobar sentit a la seva vida a través de la sadhana (el seu camí de ioga).

Per què us parlo d'una persona a qui no conec de res? Doncs perquè ella és l'exemple més clar de la transformació que una persona pot experimentar si li dóna una oportunitat al ioga. Jo sóc dona, i com a tal, estic carregada de punyetes i complexes estúpids del tipus: "estic gorda" (cosa que en el meu cas no és veritat, però de tant en tant m'ho dic igual), "se m'estan caient els pits", "no m'agraden les meves cames", etc, etc. M'he passat tota la vida acomplexada per coses que ni existien ni tenien solució, en comptes d'emprar el temps en aprendre a estimar-me. En 30 anys no em vaig posar mai una faldilla curta i vaig deixar de fer servir pantalons curts quan tenia 14 anys perquè odiava les meves cames. Sempre he tingut unes cuixes relativament grosses en comparació amb la resta del cos i una mica de cartutxeres i, en general, unes cames amb una forma molt estranya. Ajjj,sempre les he odiat! Tota una vida tapant les meves "horribles" cames per a evitar horroritzar el personal fins que em vaig convertir en mare per primera vegada i se me'n van anar totes les ximpleries de cop.

Durant el meu primer embaràs vaig guanyar 20 kilos. Sí senyors, 20! Em vaig posar tan grossa que no em reconeixia a mi mateixa quan en mirava al mirall. Em fa llàstima dir-ho però del primer embaràs pràcticament no tinc fotos perquè fugia de les càmeres, no fos cas que algú aconseguís inmortalitzar la meva "monstruositat". Em sentia gorda, inflada i desmoralitzada. Llavors va néixer la meva filla i tot va canviar. Les meves prioritats i preocupacions eren unes altres i vaig començar a guanyar confiança en coses que mai hauria imaginat. El pes de l'embaràs va anar desapareixent i tot i que el meu cos havia canviat, de cop i volta vaig començar a posar-me pantalons i vestits curts. El gran canvi va venir quan vaig començar a fer la formació de ioga a Yoga Ashram amb Swamini Danda i Swamini Ajna Vamadeva: vaig començar la meva sadhana de veritat, practicant Hatha i meditació de forma constant, cada dia i sense excuses. El meu cos es va començar a fer fort i flexible i això a mi em donava confiança. No sóc massa prima, sóc normaleta, de constitució mitjana i segueixo tenint bones cuixes, com sempre. Però ara em sento molt millor amb el meu cos del que m'havia sentit en el passat sent més prima. La societat m'havia rentat el cervell amb la idea de ser prima i tenir unes cames ben estilitzades, quan en realitat el que necessitava era ser forta. I no parlo de ser forta en el sentit de musculosa sinó en el sentit de ser àgil i sentir que tens control total sobre el teu cos. El ioga m'ha donat confiança en mi mateixa i m'ha ensenyat el que és l'acceptació. A través de la rendició a la pràctica, he après a confiar en el meu cos i a cuidar-lo. I és quan et sents forta i flexible que et notes poderosa i capaç de qualsevol cosa. I aquesta és la veritable autoconfiança. Només tenim un cos i aquest és el que conté la nostra ànima. Un cos sa conté persones més felices i satisfetes amb la seva vida. Mai tindràs un altre cos, així que estima'l!

Sóc mare de dos fills i no tinc el "tipazo" que tenen la majoria de yoguinis que segueixo a Instagram. A mi els leggings no em quedaran mai tan bé com a elles però m'és igual perquè la vida és molt més que el nostre cos. El ioga no és només per a les persones primes, guapes i flexibles com ens volen fer creure alguns, el ioga és ideal per a qualsevol persona que vulgui cuidar-se i aprendre a estimar-se tal i com és. Gent de totes les mides, colors i religions. Tots som bells a la nostra manera. El ioga és per a qualsevol persona que es proposi cuidar-se i aprendre a estimar-se. Qualsevol cos és perfecte per al ioga, siguis alt, baix, gras, prim flexible o rígid com una fusta.

Aquí us deixo fotos de yoguinis que m'inspiren dia rere dia. Són persones de diferents mides, formes i races, totes belles a la seva manera i, sobretot, úniques. Són persones que com tothom, tenen els seus complexes però gràcies a la seva pràctica han après a escoltar-se i acceptar-se. Algunes d'aquestes dones han hagut d'aguantar alguna vegada insults i crítiques a les xarxes socials per no tenir un cos perfecte, però tot i així segueixen publicant i inspirant a desenes de milers de yoguis d'arreu del món. Aquestes són les yoguinis que més admiro, per la seva dedicació, per la seva tècnica o per l'encant que desprenen, i totes elles tenen el cos perfecte per al ioga.