Una mica de filosofia iòguica: La Bhagavad Gita

Feia dies que no escrivia perquè la veritat és que últimament m'està costant molt trobar una estona per fer-ho. Tot són nens, casa, feina, obligacions... Fa una bona temporada que tenia ganes de tornar a escriure alguna cosa més profunda, no tant basada en la pràctica física del ioga. Avui vull tornar a les arrels, i no, no parlo de Patanjali, el savi del ioga, el pare del ioga, el que va sentar les bases de la pràctica iòguica fa més de 1500 anys. Avui us vull parlar d'un text molt més antic: La Bhagavad Gita.

Sóc totalment conscient que la majoria de gent no es llegirà aquest article perquè és "avorrit", però com a yoguini, sento l'obligació moral de parlar d'aquest text , ja que és l'origen de tot el que es treballa en ioga.

La Bhagavad Gita és un dels texts fonamentals de l’hinduisme i documenta la conversa que tenen Krishna i Arjuna mentre aquest segon es prepara per a la batalla contra els Kauravas pel regne de Hastinapura. Durant aquesta conversa, Krishna li desvetlla els misteris del yoga a Arjuna.

La Gita va ser escrita en sànskrit en algun moment entre els anys 1000 i 700 AC i conté 700 versos. En ella es presenta una síntesi dels conceptes de Dharma, Bhakti, la filosofia Samkhya i el Moksha (alliberament) a través dels 4 camins del Ioga: Jnana, Bhakti, Karma i Raja Yoga.

Si us interessa la filosofia o us agradaria aprendre més coses sobre les ensenyances del ioga autèntic, us recomano que us feu amb un exemplar d'aquest llibre. No és pas tant feixuc com es podria pensar en un principi, ja que s'hi tracten temes filosòfics però en forma de poema èpic. I sí, és filosofia, no cal que et converteixis a l'hinduisme per a poder disfrutar-lo. Recorda que el Ioga NO és una religió.

A continuació us passo un resum de la Gita que vaig fer l'any passat per al mòdul de filosofia de la meva formació com a mestra de ioga. Vaig intentar sintetitzar la informació tant bé com vaig poder i per a cada capítol vaig triar els versos que em van semblar més representatius. L'ideal és poder-se llegir el llibre sencer de tant en tant, però quan no tinc gaire temps (que és pràcticament sempre) em rellegeixo aquest resum i m'ajuda a refrescar la memòria.

CAPÍTOL 1: El Yoga del descoratjament d’Arjuna.

En aquest capítol s’introdueix el context en que passa la història i els personatges principals. Bàsicament entenem que Arjuna ha de venjar-se del rei Dhritarashtra, que li passa la corona al seu fill, en comptes del germà d’Arjuna, que és qui hauria de ser rei. Arjuna es mostra desesperançat i perdut, ja que s’enfronta a una situació tant dura com haver de matar els membres de la seva pròpia família. Arjuna diu que si per guanyar la guerra ha de matar la seva família, prefereix no lluitar i perdre.

1.45. Estamos, ¡ay! cometiendo un  gran pecado al disponernos a matar a nuestros parientes por codiciar los placeres de un reino.

1.46. Más me valdría que los hijos de Dhritarashtra, con armas en las manos, me mataran en la batalla sin oponer resistencia y desarmado.

CAPÍTOL 2: Samkhya Yoga

Krishna, que parla com la veu del yoga,  li diu que ha de lluitar per a realitzar el seu Dharma, el seu deure com a guerrer. Krishna el convenç amb tota una sèrie d’arguments que sentaran les bases de la cultura índia i del yoga mateix: cadascú té el seu destí i la seva obligació i aquests s’han de complir. Per tal de fer el bé, de vegades hem de fer coses que no ens agraden. Hem d’acceptar el nostre Dharma i buscar el camí de la saviesa.

2.33. Pero si no luchas en esta guerra justa, habrás incurrido en el pecado al renunciar a tu deber y prestigio.

2.34. La gente hablará de tu deshonra; y, para el que ha recibido honores, la deshonra es peor que la muerte.

CAPÍTOL 3: Karma Yoga

Arjuna li pregunta a Krishna perquè l’empenya a lluitar i en teoria la saviesa o coneixement és més important que l’acció. Ell només vol aconseguir la saviesa. Krishna li respon que hi ha dos camins: un consisteix en la renuncia de tot allò material i una vida de contemplació allunyada de tot allò que t’importa o el karma yoga, l’acció. No es pot adquirir coneixement evitant l’acció, ja que la nostra pròpia naturalesa i les gunes ens empenyen a actuar, però fent l’acció una persona pot conèixer la divinitat a través del servei als altres i abandonant l’ego. Si vius per la teva pròpia satisfacció estàs avocat al fracàs, però si treballes amb desafecció i pel bé comú,  trobaràs allò que busques.

3.8. Cumple tus deberes obligatorios, porque la acción es major que la inacción. Sin actuar no podrías siquiera conservar el cuerpo.

3.9. El mundo està atado por las acciones que no se realizan por sacrificio. Así pues, hijo de Kunti, actúa solo por sacrificio, libre de apegos.

CAPÍTOL 4: Jñaña Yoga

Aquí se’ns revela que l’objectiu de tota acció o sacrifici (karma yoga) és l’alliberació i la saviesa espiritual. A través de les nostres accions trobarem la saviesa i, conseqüentment, l’alliberació.

4.31. Los que comen las sobres del sacrificio, que son como el néctar, van al Brahman eterno. Este mundo no es para el que no hace sacrificios; ¿cómo entonces va a aconseguir el otro, oh Arjuna?

CAPÍTOL 5: El Yoga de la renúncia a la acció

Arjuna li pregunta a Krishna què és millor, el camí de l’acció o la renúncia a l’acció. Krishna respon que el camí de l’acció és millor perquè aquells que renuncien a allò que és material obtenen el coneixement. La verdadera clau per a obtenir l’alliberació, però, és veure que acció i coneixement o saviesa són la mateixa cosa. La renúncia sense entendre l’acció sense afecció no serveix de res. Els que actuen sense ego viuen segons les normes divines i això els empeny sempre cap a la veritat i troben Déu en totes les seves accions.

5.12. El que está unificado (bien equilibrado o armonizado) y ha renunciado a los Frutos de la acción, llega a la paz eterna. El no unificado (el inestable o desequilibrado), impulsado por el deseo y apegado a los Frutos, está atado.

CAPÍTOL 6: El Yoga de la meditació

Krishna parla de la meditació com la clau per a seguir el camí de l’acció desinteressada i poder alliberar-te dels resultats de l’acció i dels desitjos de plaer a través d’allò material. A través de la meditació es pot viure en pau sense importar el que passa al teu voltant, fins i tot en les circumstàncies més adverses. Arjuna no entén com és possible aconseguir controlar la ment i Krishna li respon que  només s’aconsegueix a base de pràctica constant i desafecció.

6.18. Se dice “està unido” de aquél cuya mente, perfectamente controlada, descansa solo en el Yo, libre de todo anhelo por los objetos del deseo.

6.35. Sin duda, oh Arjuna de brazos poderosos, la mente es bulliciosa y difícil de controlar; pero se la puede contener mediante la práctica y el desapasionamiento.

CAPÍTOL 7: Jñaña i vijñaña yoga, el Yoga del coneixement i la realització

Krishna li diu a Arjuna que quan mediti el seu objectiu ha de ser sempre la divinitat. Si aquesta és la seva motivació, coneixerà i estarà sempre unit a Déu. Molts busquen el coneixement, però només aquells que mediten i actuen buscant la divinitat, el troben.

7.18. Todos ellos son son verdaderamente nobles; pero considero al sabio como mi propio Yo, porque tiene la mente firmemente establecida en Mí como su única meta suprema.

CAPÍTOL 8: El Yoga del Brahman imperible

Arjuna pregunta a Krishna com s’uneix l’ànima a Krishna en el moment de la mort. Krishna li explica que fins i tot en el moment de la mort ha de tenir la seva ment centrada en la divinitat. Així, s’unirà a ell i evitarà patir una reencarnació. Krishna continua parlant i li diu que el secret de la vida és el yoga, ja que ens allibera del mal i el dolor i , sobretot, del món material.

8.8. Aquél cuya mente no se mueve hacía ninguna otra cosa sino que es firme por la meditación habitual y constante (Bhyasa), va a la Persona Suprema, al Resplandeciente, oh Arjuna.

CAPÍTOL 9: El Yoga de la Ciència Reial i el Secret Reial

Molta gent fa rituals i sacrificis en nom de Déu, però això no és suficient, ja que aquests, tot i que s’alliberen del pecat i arriben al cel, encara estan encadenats al desig i l’afecció. Aquests, tornaran a la terra. Els verdaderament savis adoraran a Déu i meditaran pensant en ell constantment, sense cap altre pensament o motivació, i aquests, aconseguiran l’alliberació.

9.27. Cualquier cosa que hagas, cualquier cosa que comas, cualquier sacrificio que ofrezcas, cualquier mortificación que practiques, oh Arjuna, hazla como una ofrenda para Mí.

9.28. Así te liberarás de las cadenas de las acciones que producen resultados buenos y malos; con la mente firme en el yoga de la renuncia y liberado, vendrás a Mí.

CAPÍTOL 10: El Yoga de les Glòries Divines

Krishna explica que ell és l’essencia de tot i els seus atributs divins no tenen fi, tot i que n’enumera uns quants. No només té totes les formes i manifestacions, sinó que també ell és la font, l’origen i el creador de tot.

10.19. Muy bien. Ahora voy a describirte, oh Arjuna, mis glorias divinas más destacadas. Su exposición detallada no tendría fin.

CAPÍTOL 11: El Yoga de la visió de la forma còsmica

Arjuna demana a Krishna que li mostri la seva autèntica aparença immortal. Krishna el complau i apareix amb un nombre infinit de cares, joies, armes i miracles. Es mostra com l’origen de tot i el poder de mil sols. Arjuna, impressionat, es disculpa per haver-lo tractat de forma massa casual en la seva forma humana i el reconeix com el pare de l’univers que mereix un gran respecte. Krishna explica que només li ha deixat veure la seva autèntica aparença a ell per a que pugui entendre l’autèntic poder de la divinitat. Arjuna se sent agraït.

11.43. Tú eres el padre de este mundo móvil e inmóvil . Tú eres digno de ser adorado por este mundo. Tú eres el maestro más grande, (porque) no existe nadie igual a Ti. ¡Cómo va a haber entonces alguien superior a Ti en los tres mundos, oh Ser de poder sin igual!

CAPÍTOL 12: Bhakti Yoga, el Yoga de la devoció

Krishna diu que aquells que mediten i es centren en ell i posen tota la seva devoció i fe en ell són els que trobaran la pau primer. Explica també que hi ha diversos camí per al yoga: venerant-lo, trobant la pau el allò desconegut, el treball desinteressat i la desafecció. Per trobar l’amor a la divinitat t’has de posar en el camí del yoga.

12.13. El que no odia a ningún ser, es amistoso y compasivo con todos, carece de apego y soberbia, no pierde el equilibrio en el placer y el dolor, perdona,

12.14. siempre está satisfecho, es constante en la meditación, de convicciones firmes, autocontrolado, y con la mente y el intelecto dedicados a Mí: ése es mi devoto, a quien Yo quiero.

CAPÍTOL 13: El Yoga de la distinció entre el camp i el coneixedor del camp

Krishna anomena el cos “camp” i diu que està fet de cinc sentits i dels òrgans de l’acció, la ment i l’energia d’on tot emana. És en el cos on es troba l’origen del desig, l’odi, el plaer, la intel·ligència i la voluntat. Els que són realment lliures entenen aquest “camp” i troben la separació entre cos i ànima. Els que troben el yoga són devots del mestre espiritual, no del cos o les coses materials. Ser lliure del teu cos significa ser lliure del naixement, patiment, vellesa, malaltia i mort.

13.31. El Yo Supremo, sin comienzo y sin cualidades, es imperecedero. Aunque habita en el cuerpo, oh Arjuna, no actúa ni se contamina.

CAPÍTOL 14: El Yoga de la distinció entre les tres gunes

Aquí Krishna fa una descripció detallada de les tres gunes. Sattva és llum i puresa i ens porta cap a la felicitat i saviesa. Rajas és passió i acció, però ens porta cap a la ira, el desig i l’afecció. Finalment, Tamas, que neix de la ignorància, ens porta a la deixadesa, mandra i inactivitat. Depenent de quina guna domina, cada persona tindrà certes característiques: una persona sàttvica coneixerà la llum del coneixement, una rajàsica serà dominada per l’acció i buscarà la satisfacció en allò material i una tamàsica viurà en la foscor i serà dominada per la confusió i obsessió. Segons Krishna, però, els realment savis no es veuen afectats per les tres gunes i són capaços de troba la verdadera imparcialitat.

14.26. Y el que me sirve con devoción inquebrantable trasciende las cualidades y está preparado para convertirse en Brahman.

Capítol 15: El Yoga de l’esperit suprem (Purusha)

Segons Krishna, l’esperit suprem és com un immutable arbre pippala, amb les seves arrels lligant-nos a l’acció i les seves branques alimentades per les gunes. Els verdaders savis veuen molt més enllà de la forma d’aquest arbre (els objectes) i són capaços de veure la seva essència. Els savis veuen que hi ha molt més, apart del que veiem.

15.3. Aquí no se percibe su forma como tal, ni su fin, ni su origen, ni su base, ni su punto de apoyo. Tras cortar este firmemente arraigado árbol pippala con el fuerte hacha del desapego,

15.4. hay que buscar esa meta de la que nadie vuelve. Busco refugio en ese Purusha primordial del que brotó la antigua actividad o energia.

CAPÍTOL 16: El Yoga de la distinció entre el diví i el demoníac

En aquest capítol Krishna li diu a Arjuna que sigui pur i no defalleixi en la seva dedicació a la vida espiritual. Trobarà la llibertat autocontrolant-se, sent sincer, honest i actuant desinteressadament, entre d’altres coses. Krishna descriu com a demoníaques qualitats com la hipocresia, l’arrogància, la ira, la crueldat i la ignorància.

16.21. Este infierno destructor del yo tiene tres puertas: la lujuria, la ira y la codicia. Por eso hay que abandonarlas.

16.22. El hombre que se libera de estas tres puertas de la oscuridad, oh Arjuna, practica lo que es Bueno para él y así alcanza la meta suprema.

CAPÍTOL 17: El Yoga de la distinció entre les tres classes de fe

Arjuna pregunta a Krishna perquè la gent actua com actua. Krishna li respon que hi ha tres tipus de fe, segons la naturalesa de cadascú: Sattva, Rajas o Tamas. Es que són de naturalesa sàttvica veneren a Déu, els de naturalesa rajàsica veneren el poder i la riquesa i els de naturalesa tamàsica veneren els esperits i fantasmes. Krishna diu que es pot diferenciar entre uns i altres per els aliments que mengen, la feina que fan i les disciplines que practiquen: els sàtvvics mengen aliments bons i sans i es centren en els objectius; els rajàsics mengen aliments picants i especiats i es centren en els resultats; i els tamàsics prenen aliments massa fets, poc sans o inclús en mal estat i no es centren en res, simplement es deixen arrossegar. Òbviament, de tot això extraiem la conclusió que l’estat ideal és Sattvas, i cadascú, a través del yoga i la meditació, ha de saber trobar el camí cap a l’equilibri.

17.3. La fe de cada uno concuerda con su naturaleza, oh Arjuna. El hombre consiste en su fe. Como es la fe de un hombre, así es él.

CAPÍTOL 18: El Yoga de l’alliberació per la renúncia (Moksha)

En aquest últim capítol, Krishna explica la diferència entre Sannyasa (la renúncia a l’acció interessada) i Tyaga (la renúncia als fruits de l’acció). Tyaga ve quan compleixes amb les teves obligacions sense desitjar res per a tu. La verdadera renúncia és aquella que ve sense desig de recompensa. Per arribar a Tyaga una persona ha de dominar el seu cos i l’ego a través del servei desinteressat i la desafecció. Arjuna agraeix a Krishna tots els seus ensenyaments i li promet que a partir d’ara viurà en concordança.

18.11. En verdad, un ser encarnado no puede abandonar completamente las acciones; pero al que renuncia a las recompensas de las acciones se le llama verdaderamente un hombre de renuncia. 

Espero que us hagi agradat, si és que heu arribat fins aquí abaix XD

Om Shanti.