Comença un nou viatge.

Avui per fi, i després de molt de temps rumiant-m'ho, he decidit embarcar-me en aquesta aventura cibernètica. He decidit començar aquest bloc per parlar de les dues coses que més em fascinen en aquesta vida: la maternitat i el ioga. 

Tot i que a simple vista pugui semblar que fer vida de yogui i la maternitat no siguin gaire compatibles degut a que tant una cosa com l'altra demanen molt de temps i dedicació, en realitat es complementen. El ioga m'ajuda a comprendre i acceptar situacions del dia a dia com a mare i a millorar com a persona. Per la seva banda, la maternitat m'ajuda a no portar la pràctica del ioga als extrems (sóc una mica bèstia, de vegades), és a dir: m'ensenya el concepte de desafecció, o el que en castellà anomenariem "desapego"; m'ensenya a saber parar quan toca i a establir prioritats. La maternitat m'ensenya a posar amor en tot allò que faig de forma desinteressada i a veure bellesa en totes les petites coses que em rodegen, que al cap i a la fi, és el que el ioga ens ensenya.

El meu viatge amb el ioga comença juntament amb la maternitat, però no en el moment que va néixer la Laia, la meva filla gran, sinó una mica abans, quan el meu company i jo vam decidir formar una família. Perquè la veritat és aquesta: la maternitat comença en el moment en que decideixes fer aquest pas i et prepares física i mentalment per a l'embaràs. Vaig deixar de fumar i beure i vaig considerar el ioga com una forma de mantenir el meu cos sa i aprendre a calmar la ment. Poc sabia que el que va començar com una afició es convertiria en un estil de vida.

He tingut la gran sort de passar dos embarassos amb l'ajuda del Hatha ioga, el pranayama (tècniques de control de la respiració) i el Kriya Yoga, la tècnica de meditació del llinatge de la meva mestra, Swamini Danda. Tot i que per circumstàncies diverses els meus dos parts van ser per cesària, puc dir que el ioga és el que més em va ajudar durant tots aquells mesos. Em va ajudar a escoltar el meu cos, a entendre i a acceptar els canvis que s'hi produïen i a connectar d'una forma més íntima amb les dues vides que s'hi van gestar. I sé que si els meus fills haguessis vingut a aquest món amb un part natural, també m'hauria ajudat .

Així doncs, voldria dedicar aquest primer post a totes aquelles mares, tant les que ja han donat la benvinguda als seus nadons, com les que encara els esperen o inclús els imaginen al seu cor, i les vull animar a donar una oportunitat a aquesta ciència ancestral, que lluny de ser "un rentat de cervell" com alguns podrien pensar, no és més que una filosofía clara, humil i simple que ens ajuda a trobar-nos amb nosaltres mateixes i a reconnectar amb la nostra essència. Ens ajuda a ser millors persones, millor mares i a viure felices i en armonia en el món que en rodeja.

Om Shanti. Pau Infinita. 

ॐ