viernes, 29 de enero de 2016

La meva sala de lactància: el món


Donar el pit en públic o no. És un dilema amb el que s'enfronten milers de dones cada dia. El simple fet que existeixi aquest debat i que hi hagi gent que es pregunti què és correcte i què no, demostra que hi ha quelcom que no funciona en aquesta societat.



Som una societat malalta. Aquesta és l'única explicació que trobo, perquè creieu-me, he de fer grans esforços per a comprendre què és el que porta a una persona a pensar que donar teta a una criatura és una obscenitat. 


Potser a més d'un no li van acabar de quedar clares les lliçons de biologia a l'escola, quan ens van explicar que l'ésser humà és un mamífer. Exacte, l'ésser humà mama per naturalesa, no per vici. Sabeu quin és el primer instint d'un nadó quan neix? Buscar l'escalfor i protecció de la seva mare i mamar. Mamar! I si això és el que la natura espera de nosaltres, com podem banalitzar-ho fins el punt de dir que està malament fer-ho en públic? Però com pot ser que hi hagi gent a qui li molesti veure un bebè menjant? Ens hem tornat bojos?

Vivim en un món amb una doble moralitat, on s'han sexualitzat els pits de la dona fins el punt de fer-nos creure que tot el que tingui a veure amb ells és obscè. Els pits no s'han fet per donar plaer als homes, s'han fet per alimentar els nens, i qui no ho vegi d'aquesta manera té una ment malalta. De fet el problema més gran és que qui es troba arraconat i amb un dilema és la dona que ha de donar de mamar al seu fill, no la societat malalta. 

No em molestaré ni a dir que això és de ser primitiu o antiquat perquè això, senyors, no passava antigament. A l'edat mitjana les dones es treien el pit on calgués i ningú es plantejava que estigués malament. El problema és de la imatge sexual que s'ha format al voltant dels pits i d'una doble moral absurda que ens fa creure que una model mig despullada en un lloc públic és acceptable però una mare alletant el seu nadó és, literalment fastigós. Heu vist el video?



Ara us posaré un altre exemple de la hipocresia que ens rodeja. Feu una ullada aquesta entrevista de la revista People a Kim Kardashian. Entre d'altres coses, diu que mai se sentiria còmoda donant el pit al seu fill en un restaurant o en llocs públics. Sí, ho diu ella, una persona que es va fer famosa amb un video sexual, una dona a qui mig planeta ha vist despullada en múltiples ocasions. Heu de saber que no jutjo a ningú per ensenyar el seu cos despullat, cadascú és lliure de fer el que vulgui amb ell, sigui la senyora Kardashian, la model del video o qualsevol dona del món. El que m'empipa és que una persona que no té cap problema en mostrar els seus atributs en públic  se senti incòmoda alimentant un bebè. Dona, no veus la contradicció?



Breastfeeding is time-consuming: “I’m about two months into breastfeeding and I’m not gonna lie — it can be time-consuming. For some reason, North hates when I feed the baby, and she lays on my lap so Saint can’t be right in front of me to eat, LOL! I’ve started to include her: Sometimes I will pump and have her feed him the bottle. That totally worked! She loved helping me, as opposed to my attention being off of her, and now she is my little helper.”
She’s full of milk: “I feel super lucky that breastfeeding is easy for me and I produce a lot of milk — so much that I’ve taken over my mom’s freezer with tons of milk!”
Nipple shields: “I use a nipple shield most of the time when I feed. I find the baby feeds better, and it allows me to never get irritated nipples or anything because they’re protected by the shield. The hospital suggested shields to me, since at the beginning I found nursing super painful and difficult, so I took some home and never looked back.”
Public versus private breastfeeding: “I know some people find breastfeeding such a private, personal experience, while other people are very open and even breastfeed in public. Now that I’m a mom, I say whatever makes you comfortable goes. I still personally wouldn’t breastfeed at a restaurant with a bunch of people I didn’t know staring at me. I’ve seen this before and remember tweeting how shocked I was. Now that I’m a mom, I’m not that shocked, especially if you have a few kids and can’t leave to breastfeed one kid in the bathroom while leaving the others at the table. But I still personally wouldn’t do it, unless it was an emergency situation and I was fully covered. I would however breastfeed in front of my girlfriends. I think it’s such a natural experience and I’m not shy about that. I know so many people get backlash for posting breastfeeding pics, but I don’t mind them! I know people have their opinions on how others should live their lives and I try not to be judgmental anymore — this is simply just my opinion.”
Per sort, també hi ha dones "valentes" a Hollywood que defensen el seu dret a l'alletament en públic, com és el cas de Mayim Bialik i Alissa Milano. Aquesta última va sortir fa poc en un video que es va fer viral on, en una entrevista a la televisió, la presentadora la increpava per donar el pit obertament en llocs públics. 




No fem més que atacar les dones i fer-les sentir culpables. I el més divertit del cas és que qui en realitat acaba tenint un problema és aquesta mare avergonyida, que haurà de córrer a tapar-se amb un foulard o a amagar-se com una rata a una sala de lactància ideada especialment per a mares que, com ella, senten por o vergonya d'alimentar els seus fills en públic. No em malinterpreteu, les sales de lactància són exemple que la societat s'està adaptant de mica mica a aquesta necessitat que tenen aquestes dones que no se senten còmodes alletant en públic, però tot i que respecto la decisió de qualsevol mare d'alimentar la seva criatura com li doni la santa gana, no puc evitar sentir llàstima. Hem arribat al punt de fer sentir a les dones culpables i avergonyides d'alletar en públic. En la meva humil opinió, hi ha molt bona intenció en la creació d'una sala de lactància, però així no solucionem el problema, només l'agreugem. Per això jo dic: la meva sala de lactància és el món! Els meus fills tenen dret a fer teta en un centre comercial, al carrer o a casa, igual que qualsevol altre bebè que prengui biberó. No és la mare qui s'ha d'amagar, és la societat qui ha de canviar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario