I quina és la teva excusa?

Moltes vegades la gent em pregunta si crec que el ioga és per ells i l'haurien de provar. Altres vegades, quan dic que faig ioga em diuen "uff, jo no podria, quines ganes". Avui us donaré uns quants motius per a practicar-lo basant-me en les excuses que poseu. Som-hi!

"Això és una secta i jo passo. No vull que em rentin el cervell."

D'acord, ho admeto, aquesta excusa cutre basada en prejudicis també la vaig fer servir jo en el seu moment. De fet, si t'ho pares a pensar, és bastant trist que de bones a primeres rebutgem fer una cosa només perquè creiem que és així o aixà, sense ni tan sols molestar-nos en investigar de què tracta. Suposo que la gent creu que els que practiquen ioga es passen el dia fent càntics estranys i misteriosos en una llengua exòtica i esotèrica (Sànskrit per als amics) i adorant a tota una sèrie de déus pagans de colors estrambòtics, amb més extremitats del compte o (horror!) caps d'elefant o coses per l'estil. Però tu saps realment què és el ioga?

Fem un cop d'ull a la Wikipedia, a veure què en diu d'aquesta "secta religiosa pagana":

El ioga (en sànscrit i pali: योग, yóga, "jou" o "unió") és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àstika que ja es practicava a l'Índia cap al III mil·lenni aC.

Proposa com a objectiu la major felicitat per mitjà de la unió de l'atman (ànima individual) amb el Braman (l'ànima universal). Desenvolupa com assolir els nivells més elevats de consciència i integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de la meditació, l'ascesi moral i els exercicis corporals. Per aconseguir-ho, prèviament cal passar per l'autoconeixement i l'autoanàlisi, el desaprenentatge d'idees preconcebudes inconscients, el creixement personal i altres fases. Inclou la cura del cos físic, perquè és qui conté la persona i perquè considera que fent-ho hom pren cura de l'inconscient. Dóna importància a la respiració perquè és controlable conscientment i d'aquesta manera també es pot controlar i tenir cura del cor, la circulació sanguínia i altres aspectes físics i psíquics.

Curiós. Només parlen de filosofia, autoconeixement i cura del cos. És cert que el ioga està, per tradició cultural, estretament vinculat al hinduisme, però creieu-me, ningú et farà resar res. I tampoc cal que hi creguis en tots aquest déus pagans. Dono fe.

"Però és que aquí parlen d'integrar l'aspecte espiritual a través de la meditació i no sé què més i jo no sóc gens espiritual."

Segur que no? Saps què vol dir ser espiritual? Tornem a la Wikipedia:

Característiques de la espiritualitat:

• Transcendència: l'individu vol anar més enllà dels seus límits, unir-se amb l'entorn o els altres o ser conscient de la realitat no perceptible pels sentits
• Sentit: la persona busca un sentit a la seva vida, reflexiona sobre la seva existència (pot incloure meditació formal) i incorpora uns valors que l'ajudi en aquesta recerca de significat.
• No empirisme: l'espiritualitat no es pot mesurar ni localitzar, per a alguns és un sentiment, per a altres un tipus de pensament o l'inconscient i per a uns altres una dimensió de l'ésser (ànima).
• Està lligada al coneixement veritable

Si em dius que mai, absolutament mai has reflexionat sobre el sentit de la teva existència, llavors et diré que efectivament, no ets gens espiritual. Però  en el cas que no ho fossis, tampoc crec que et fes cap mal fer una mica de ioga. Què és el pitjor que et pot passar, que aprenguis a respirar bé i a relaxar-te? Quin horror!

"D'acord, però és que jo no sóc gens místic. I si em parlen d'energia vital, chakres i l'ànima i no sé què a mi em sona a "cuento chino".

Mira, aquesta me l'aplico a mi mateixa. Tot passa per acceptar que hi ha gent molt mística i gent més pragmàtica. Et proposo una cosa: intenta practicar ioga i meditació i no jutgis, no pensis, no et predisposis a opinar res. Simplement practica i observa el que passa al teu cos. Llavors hi creuràs o no, però alguna cosa es mourà. Llavors, i només llavors, opina.

"És que és molt avorrit i jo necessito moviment i acció."

Primer de tot, et diré que un no fa ioga per divertir-se sinó per connectar amb un mateix i cuidar-se. Si el que vols és només exercici físic llavors el que necessites és anar al gym o apuntar-te a fer pilates. El ioga és connectar moviment amb respiració i posar-hi tot la consciència i concentració per arribar a fins més elevats. Com diria la meva mestra Swamini Danda, no és cap mena de gimnàstica oriental.

En segon lloc et diré que existeix una enorme varietat de modalitats de Hatha Yoga: n'hi ha des de molt estàtiques fins a molt dinàmiques. És més, n'hi ha de tant dinàmiques que quan surts d'una d'aquestes sessions et sents com si acabessis de fer una classe d'spinning. Hi ha Hatha Yoga clàssic, Kundalini, Ashtanga Vinyasa, Vinyasa Flow, Jiva Mukti, Power Yoga, Iyengar, Bikram i una infinitat més, però la finalitat de TOTES aquestes modalitats és el Raja Yoga, el treball de la ment i l'elevació espiritual. Si t'interessa trobar la modalitat adequada per a tu, et recomano aquest test: 

http://yoga.about.com/library/yogapersonalityquiz/bl_YOGAPERSONALITYQUIZ2.htm 

"És que sóc massa nerviós i això de quedar-me quiet i meditar m'hi posa encara més."

Però tu m'has vist a mi? Sóc probablement una de les persones més nervioses que puguis arribar a conèixer i aquí estic. No creus que és una mica derrotista i pessimista dir-te a tu mateix que no seràs capaç de posar en pràctica una tècnica de relaxació perquè ets massa nerviós? A veure, si ja estàs nerviós i no fas res, et quedaràs com estàs i allargaràs l'ansietat. Almenys si intentes posar-hi remei tens més possibilitats de solucionar-ho, no? Com diria la meva mestra, a meditar s'hi aprèn meditant. O és que algú pensa que quan un yogui es posa a meditar és capaç de deixar la ment en blanc i no pensar en absolutament res durant 15, 30 o 60 minuts? Això no s'ho creu ningú. Es tracta d'aprendre a transcendir tots els pensaments que ens venen a la ment mentre estem quiets i en silenci; a observar què passa sense jutjar i a deixar que tot se'n vagi per on ha vingut. I això, senyors, s'aprèn amb pràctica. No conec a cap il·luminat que hagi nascut sabent meditar.

"És que no sóc gens flexible."

Amb el vostre permís us diré que aquesta és l'excusa més pobre de totes. És com dir "No vull anar a classes de natació perquè no sé nedar" o "no vull aprendre a cuinar perquè no sé cuinar". El ioga no és per a gent flexible, el ioga et fa flexible.

"És que tinc una lesió i tinc por de fer-me mal."

Bé, aquesta excusa és molt més raonable. Si tens qualsevol problema de salut o impediment físic el ioga és la teràpia ideal. El ioga és per a nens, grans, grassos, prims, alts, baixos, embarassades, puerperes i gent de totes les condicions. Busca una bona escola o un mestre que estigui ben preparat i ells s'encarregaran de guiar-te per tal d'evitar lesions i adaptar les classes a la teva condició. Recorda que el ioga cura i és la millor medecina!

"És que no tinc temps" i altres drames del segle XXI.

Moltes vegades creiem que no tenim temps i el realitat el problema no és més que una mala organització. De veritat no tens ni una estoneta, res, ni mitja hora per dedicar-te-la a tu mateix? Llavors hauries de plantejar-te seriosament si aquest és l'estil de vida que vols portar. Com he dit de vegades només és qüestió de prioritzar i saber fer un bon ús del poc temps del que disposem. Per exemple, jo sóc mare de dos fills i treballadora, però avui després d'haver cuidat del Pau, el meu fill de 8 mesos, haver endreçat la casa i fet el dinar, he trobat 30 minutets aprofitant que s'ha quedat adormit. He meditat i he fet unes 10 salutacions al sol, que no és gaire, però jo ja sóc feliç perquè és més que res. Sí, segur que havia de fer moltes més coses i netejar i fregar i comprar i plegar roba, però tot és qüestió de prioritats i jo necessito tenir una mica de temps per a mi. Ara mateix estic escribint aquestes línies a la feina abans de començar a treballar mentre em trec la llet que demà li donaran al meu fill. Reorganitza't! Demana ajuda per a que tu et puguis prendre un temps per a tu. No seràs una mala mare per agafar-te un descans.

"És que no tinc diners."

Si bé és cert que les quotes d'algunes escoles poden ser un xic elevades, el ioga en si només demana que tinguis roba còmoda i una estoreta que pots aconseguir per 10€ al Decathlon, per posar un exemple. Un dels grans avantatges que té és que el pots practicar a qualsevol lloc i no necessites ni comprar-te unes sabatilles especials perquè és fa descalç. Veus? Si és que tot són avantatges...

"És que no m'agrada."

No podem dir que no ens agrada una cosa que no hem provat mai, però tot així podria ser que no t'agradés. Si és el cas, perfecte, no passa res. Una decisió molt respectable.

Així doncs, prou d'excuses! Si teniu algun altre motiu per no fer ioga que se m'hagi passat, us el refutaré amb molt de gust. Una abraçada.

Om Shanti.