El passat 9 d'abril va fer 6 anys que vaig deixar de fumar. A molts us semblarà una ximpleria això de recordar la data exacta però per a mi és una efemèride important perquè és quan vaig decidir que volia ser mare.
Fa 6 anys la meva vida era tant típica com la de moltes noies de 27 anys: feia un parell d'anys que m'havia independitzat, vivia amb la meva parella, sortia cada cap de setmana fins tard. Sortir normalment implicava beure quantitats importants d'alcohol (res preocupant o excessiu, però) i això sí: tabac, molt tabac. Jo no era una d'aquelles fumadores sense remei que podien passar-se el dia enganxades a la cigarreta i encendre's una amb l'anterior, però si que la meva vida girava al voltant de quant tabac em quedava a la butxaca. La meva parella no ha fumat mai i sempre el tenia a sobre meu dient-me que ho deixés i preguntant-me si pensava fumar sempre. Jo li deia que ho deixaria quan volgués ser mare però crec que ell no s'ho acabava de creure. Quan vaig fer 27 anys vam parla-ho i vam decidir que buscariem una criatura, però que primer em tocava desfer-me del monstre del tabac. Al març vaig començar a llegir-me el famós llibre d'Allen Carr "Es fácil dejar de fumar si sabes cómo" i vaig passar un parell de setmanes llegint-lo a estones, intentant conscienciar-me i integrar cada paraula. Finalment, el 9 d'abril de 2010 vaig fumar l'última cigarreta, vaig llençar la resta del tabac, els cendrers i tots els encenedors que tenia a casa. Més endavant vaig penedir-me de llençar els encenedors quan vaig veure que no tenia amb què encendre les espelmes i l'encens, hahaha.
Vaig estar llegint sobre el tema i vaig decidir que si volia portar una criatura sana a aquest món, era jo la que havia de començar a cuidar-se. Tot el que menges, beus o fumes queda al teu organisme durant molt de temps. Vaig començar a cuidar més el que menjava i a reduir considerablement la ingesta d'alcohol. Volia estar ben sana per a que el meu futur bebè no tingués problemes. I així van anar passant els mesos i l'embaràs no arribava. És en aquest moment quan comences a preguntar-te què és el que falla: sóc jo? És ell? No ho fem quan toca? És mala sort? Què està passant? I va ser llavors quan vaig veure que hi havia una cosa que no estava fent: relaxar-me. Com ja us he comentat anteriorment, jo Vaig néixer estressada (entrada al bloc de març) i no havia tingut en compte que el constant estrès que patia tenia uns efectes molt negatius en tot el meu organisme, probablement la fertilitat inclosa. Feia temps que volia fer algun tipus d'exercici per a descarregar una mica de tensió i feia anys que li donava voltes al tema del ioga, tot i que era bastant escèptica pel que fa als seus beneficis i molt reàcia a passar-me estones llargues quieta meditant i sense moure'm. Jo quedar-me quieta? Ha! Finalment vaig trobar el valor de donar-li una oportunitat i em va sorprendre. No us penso enganyar pas: no va ser un amor a primera vista. Jo m'hi vaig ficar pensant en treballar el cos físic, tot el tema del cos energètic a mi em sonava a "cuento chino", però vaig trobar molt alleujament en el pranayama. El ioga realment em servia per a relaxar-me i notava com, a nivell físic, em sentia més forta i alhora lleugera. Les molèsties que tenia des de feia temps a la ciàtica van desaparèixer (tot i que després tornarien durant el primer embaràs), respirava millor i sentia que tenia parts del cos que feia anys que havia oblidat que tenia. El treball espiritual era el que portava pitjor i, de fet, és el que més em costa encara, però sabeu allò que diuen en anglès de "Rome wasn't built in a day" (Roma no es va construir en un dia)? Doncs és totalment aplicable a la meva Sadhana (pràctica o camí espiritual).
Vaig començar a fer ioga, però encara vaig tardar un any més en quedar-me embarassada i semblava que quant més m'obsessionava, més fracassava. Ara ho veig amb perspectiva: no era el moment. No em vaig quedar embarassada fins que no vaig tenir les eines adequades per a gestionar el meu estrès i ara n'estic molt agraïda. Sóc i seré sempre una persona nerviosa i amb predisposició a l'ansietat però el ioga m'ensenya a controlar coses que sempre havia cregut incontrolables. El quedar-me embarassada quan ja n'havia après una mica va fer que tingués un embaràs molt més dolç i que el meu bebè no patís per culpa del meu nerviosisme.
Quan busquem un fill no val només amb deixar de fumar o beure o amb controlar el que menges. És cert que el teu bebè menja del que tu menges i beu del que tu beus, però també respira el que tu respires i sent el que tu sents. La salut d'un nadó comença amb la salut de la mare, i axò inclou molt més que l'aspecte físic. Una mare tranquil·la i feliç és el millor regal que se li pot fer a un fill.
Ara el ioga és la meva forma de vida. M'ha ajudat abans i durant la maternitat. Em va donar confiança durant el primer embaràs, em va ajudar a mentalitzar-me durant el segon, i m'ensenya el camí ara que tinc dos fills, encara que de vegades costi un munt. He après a respirar, no he tornat a fumar ni a beure i en general em trobo millor. Per mi, ioga, salut i maternitat van de la mà.
Om Shanti.
No hay comentarios:
Publicar un comentario