En moltes ocasions us he explicat que sóc molt nerviosa i que cada dia lluito per no posar-me histèrica per ximpleries. Doncs bé, aquestes coses no venen mai soles, i com no podia ser d'una altra manera, els meus fills també són molt nerviosos. El petit només té 11 mesos, així que és molt comprensible que sigui molt mogut i extremadament curiós, però la gran ja en té gairebé 4 i ja fa temps que li veig coses meves. S'assembla tant a mi, que de vegades aprenc coses de mi mateixa només mirant-la a ella. Quan veig les seves reaccions exagerades, les seves queixes, el seu nerviosisme exacerbat m'adono que jo sóc exactament igual. Podria quedar-me tan feliç i ressignar-me a pensar que què hi farem, la nena és un sac de nervis. Però no, jo no vull que la meva filla passi per els mateixos alts i baixos emocionals i crisis d'ansietat que jo. Ella té una cosa que jo no he tingut mai: una mama yoguini.
Fa temps que m'he proposat ensenyar-li a la Laia tècniques de relaxació i respiració bàsiques per a que almenys pugui aprendre a gestionar les seves emocions agitades. Vull donar-li les eines que jo no vaig tenir mai, perquè el dia de demà sigui una persona feliç, equilibrada i tranquil·la. Sempre he dit i seguiré dient que el ioga l'ha de triar ella. Si vol fer ioga, aprendre la filosofia i practicar ha de ser una cosa que decideixi ella mateixa. Si un un futur decideix que vol fer com la mama, fantàstic, però si no ho vol també serà fantàstic. Tot i així, mentre ella estigui creixent i formant la seva personalitat, jo li aniré donant eines que, plantejades com jocs, l'ajudaran a superar situacions d'estrès i angoixa.
La Laia té una personalitat molt forta i acostuma a ser extremadament tossuda. Tant, que fins i tot quan s'adona que estava equivocada segueix volent tenir la raó. És per això que us seré sincera i us confessaré que totes les tècniques que us explico jo aquí avui les hi intento explicar però el 99% de les vegades em surt el tret per la culata, ja que ella es nega a fer res que li diguis quan està en "zona vermella". Si li expliques quan està relaxada, és probable que t'escolti una estona i fins i tot que ho provi, però quan s'angoixa, és impossible fer-la entrar en raó i és incapaç d'aplicar res del que li has ensenyat. La majoria de vegades la cosa va així:
La Laia es posa nerviosa per alguna ximpleria i comença a plorar i cridar. Comença a tossir de forma incontrolable i se li talla la respiració. Jo li dic: "Laia, mira'm. Respira. Respira així com fa la mama. Pensa en el globus i infla'l. Respira". I ella respon: "No vull respiraaaaaaaar!!!!
La situació en si és bastant còmica, però a mi em fa mal veure-la patir tant. Lúnic que he de fer és acceptar que encara és molt petita, però que si segueixo intentant que es pari a respirar, algun dia ho entendrà i al final ho aconseguirà. Us dic això perque sapigueu que no ens hem de rendir, que perquè alguna vegada no ens hagi sortit, no hem de deixar de donar eines als nostres fills. Sé de bona tinta que el pranayama (control de la respiració) és molt beneficiós i que hi ha molts nens que el practiquen i els senta de meravella. Els nostres fills també poden!
A continuació us passo un sèrie de tècniques i idees que poden ser molt útils i fins i tot divertides. Comencem?
MANDALES
Els mandales són uns dibuixos normalment circulars amb formes i temes varis inspirats sobretot en la natura. Pintar mandales és una forma de meditació i una teràpia antiestrès magnífica, ja que ens convida a concentrar-nos plenament en el que estem fent i ajuda a desenvolupar la nostra creativitat i a canalitzar les nostres emocions a través del color. Deixeu-me que us digui que això de pintar mandales no és només per a nens. Els adults també podem beneficiar-nos plenament d'aquesta teràpia. De fet, quan encara no era mare, passava llargues estones colorejant bonics mandales. Ara és més difícil, però prometo que hi tornaré. Si ja tens els nens una mica més grans que jo, podeu fer una sessió de mandales en família: cadascú pinta el seu o en podeu fer un de ben gros entre tots i penjar-lo a la paret.
MEDITACIÓ
Els nens també poden meditar i ho poden fer de diverses formes però probablement les més fàcils i efectives per a ells són les següents:
EL PRANAYAMA DE L'ABELLA (BRAHMARI PRANAYAMA)
Es tracta de Brahmari Pranayama, la respiració de l'abella. Seiem còmodament, ens tapem les orelles, tanquem els ulls i diem: "mmmmmmmm". Però atenció! Ho hem d'allargar tanta estona com podem. Aquesta és molt maca i a més a més molt relaxant.
LA CENTRIFUGADORA
Aquest és un pranayama molt divertit que vaig trobar un dia a www.cosmickids.com. En realitat es diu "l'assecadora", però no sona gaire interessant, així que l'he rebatejat com a "centrifugadora", que sona més "cool". Posem els dits índex a la boca com a la foto, un davant de l'altre. Bufem fort per la boca i els allunyem girant-los fent un molinet i fent soroll: "psffffffffffff". Inspirem i retornem els dits a la boca girant-los en el sentit contrari. Repetim unes quantes vegades.
MANDALES
Els mandales són uns dibuixos normalment circulars amb formes i temes varis inspirats sobretot en la natura. Pintar mandales és una forma de meditació i una teràpia antiestrès magnífica, ja que ens convida a concentrar-nos plenament en el que estem fent i ajuda a desenvolupar la nostra creativitat i a canalitzar les nostres emocions a través del color. Deixeu-me que us digui que això de pintar mandales no és només per a nens. Els adults també podem beneficiar-nos plenament d'aquesta teràpia. De fet, quan encara no era mare, passava llargues estones colorejant bonics mandales. Ara és més difícil, però prometo que hi tornaré. Si ja tens els nens una mica més grans que jo, podeu fer una sessió de mandales en família: cadascú pinta el seu o en podeu fer un de ben gros entre tots i penjar-lo a la paret.
MEDITACIÓ
Els nens també poden meditar i ho poden fer de diverses formes però probablement les més fàcils i efectives per a ells són les següents:
- Concentrar-se en la respiració. Asseguts ben còmodes, tanquem els ulls i ens concentrem en la nostra respiració, observant-la. És lenta, ràpida, profunda, superficial, se'ns infla la panxa?
- Visualització. Els nens tenen una gran imaginació, cosa que serà de gran ajuda a l'hora de practica la visualització. Es tracta de tancar els ulls i escoltar una història i imaginar el paisatge i tot el que hi va passant. Els temes més recorrents són la platja, un prat verd ple de flors o el bosc i volar. Deixa que els nens imaginin el seu espai de pau i convida'ls a tornar-hi sempre que estiguin neguitosos o ho necessitin. En una altra entrada més endavant tornarem a parlar de la visualització i veurem alguns exemples.
Us recomano moltíssim un llibre que es diu Tranquilos y atentos como una rana, d'Eline Snel, on explica diference tècniques de meditació mindfulness per a nens a partir de 5 anys i a més a més porta un CD amb meditacions guiades.
PRANAYAMA
Avui voldria centrar-me especialment en el Pranayama (control de l'energia vital) o respiració conscient. En alguna altra ocasió hem parlat de pranayama, però mai està de més repassar una mica. La respiració és fonamental en ioga i en moltes altres disciplines. La respiració és la nostra principal font d'aliment i la majoria de nosaltres no hi posem pas atenció. Pensa: quant de temps pots estar sense menjar? I sense beure? I sense dormir? I sense respirar? Exacte. És gràcies a la respiració que aconseguim el nostre principal combustible i funcionem. La nostra respiració està també fortament lligada a la salut del nostre sistema nerviós. Pensa en com respires quan estàs estressat, preocupat o espantat: respires ràpid, de forma superficial i entretallada i omplint només la part alta dels pulmons. Vaja, una respiració molt poc saludable. Doncs de la mateixa forma que el nostre estat d'ànim afecta la nostra respiració, el contrari també es dóna: a través d'una respiració lenta, profunda, ampla i tranquil·la podem calmar el sistema nerviós i canviar el nostre estat d'ànim. Aprendre pranayama és el millor regal que li pots fer a la teva persona, així que perquè no ensenyar-lo als nostres fills? Aquí teniu uns quants exercicis de pranayama per als petits de la casa, les dues primeres reciclades de l'entrada sobre ioga amb nens del mes passat.
PRANAYAMA DEL GLOBUS. Aquest és un exercici que fa temps que faig amb la Laia. És un pranayama molt senzill, una tècnica de respiració que li serveix per a relaxar-se i tranquil·litzar-se quan està nerviosa o alterada. Estirats o asseguts, ens posem les mans a la panxa i ens imaginem que és un globus. Jo sempre li deixo triar de quin color vol que sigui el seu globus. Llavors inspirem profundament inflant el globus, que cada vegada serà més i més gros i llavors deixem anar l'aire desinflant-lo de mica en mica. Així, amb la nostra respiració, fem el globus gran i petit. A la Laia li agrada molt fer-lo, especialment al llit quan se'n va a dormir.
Es tracta de Brahmari Pranayama, la respiració de l'abella. Seiem còmodament, ens tapem les orelles, tanquem els ulls i diem: "mmmmmmmm". Però atenció! Ho hem d'allargar tanta estona com podem. Aquesta és molt maca i a més a més molt relaxant.
CANTAR
I per què no? És divertit, alegre, obre el cor i ens agrada a gairebé tots. Per cantar un ha de controlar la respiració i modular la veu, així que pot ser un fantàstic exercici de pranayama.
LA CENTRIFUGADORAAquest és un pranayama molt divertit que vaig trobar un dia a www.cosmickids.com. En realitat es diu "l'assecadora", però no sona gaire interessant, així que l'he rebatejat com a "centrifugadora", que sona més "cool". Posem els dits índex a la boca com a la foto, un davant de l'altre. Bufem fort per la boca i els allunyem girant-los fent un molinet i fent soroll: "psffffffffffff". Inspirem i retornem els dits a la boca girant-los en el sentit contrari. Repetim unes quantes vegades.
TOCA LA TROMPETA!
Un altre de ben divertit! Tanca una mà però sense apretar el puny del tot (deixant un petit forat al mig). Porta la mà a la boca i toca la trompeta: "tuuuuuuuuuuuu", allarganttanta estona com puguis i sense modular o variar el to o la intensitat. Repeteix tantes vegades com vulguis.
LA PALLETA (SHITALI PRANAYAMA)
Fes una U amb la llengua si pots. Recordeu que fer això amb la llengua no és qüestió d'habilitat sinó de genètica. Hi ha gent que simplement no té el gen que li permet cargolar la llengua. Un cop estiguis en aquesta posició, inspira per la boca fent passar l'aire per dins del tub que has fet amb la llengua, com si fos una palleta. Espira normalment pel nas i repeteix unes quantes vegades. Si ets dels que no sap cargolar la llengua, posa-la com si anessis a pronunciar una "s" i inspira fort: "ssssssssssssssssssssss". Aquesta pranayama és fantàstic per a l'estiu, ja que és molt refrescant i aporta molta vitalitat.
FEM BOMBOLLES!
Aquest m'encanta! Sabeu d'algú a qui no li agradi fer bombolles? Busca un pot d'aquests per a fer bombolles i intenta fer-ne de ben grosses. Hauràs de concentrar-te molt i bufar de forma suau i uniforme perque si no, les bombolles explotaran.
L'ESPELMA
Aquest és per a nens una mica més grans però és probablement el meu preferit. Aquest SEMPRE s'ha de fer amb la supervisió d'un adult! Enceneu una espelma i manteniu-la a uns 15 cms de la cara. Bufeu intentant fer la flama el més petita possible però sense arribar a apagar-la. Si ho feu bé, al flama quedarà reduïda a una llumeta blava. Si et passes de intensitat, s'apagarà, així que hauràs de controlar el flux i la intensitat de l'aire. Recorda: una flama molt petita. Intenta allargar l'espiració de forma que la flameta sigui petita el màxim de temps possible. Inspira profundament pel nas i torna a començar. És més difícil del que sembla!
Com veieu, tots aquests exercicis són ben simples però són molt entretinguts i ens ajuden a controlar la respiració i a calmar les emocions d'una forma divertida. Practiqueu sols o en família i veureu com n'és d'efectiu el pranayama.
Om Shanti
Un altre de ben divertit! Tanca una mà però sense apretar el puny del tot (deixant un petit forat al mig). Porta la mà a la boca i toca la trompeta: "tuuuuuuuuuuuu", allarganttanta estona com puguis i sense modular o variar el to o la intensitat. Repeteix tantes vegades com vulguis.
LA PALLETA (SHITALI PRANAYAMA)Fes una U amb la llengua si pots. Recordeu que fer això amb la llengua no és qüestió d'habilitat sinó de genètica. Hi ha gent que simplement no té el gen que li permet cargolar la llengua. Un cop estiguis en aquesta posició, inspira per la boca fent passar l'aire per dins del tub que has fet amb la llengua, com si fos una palleta. Espira normalment pel nas i repeteix unes quantes vegades. Si ets dels que no sap cargolar la llengua, posa-la com si anessis a pronunciar una "s" i inspira fort: "ssssssssssssssssssssss". Aquesta pranayama és fantàstic per a l'estiu, ja que és molt refrescant i aporta molta vitalitat.
FEM BOMBOLLES!Aquest m'encanta! Sabeu d'algú a qui no li agradi fer bombolles? Busca un pot d'aquests per a fer bombolles i intenta fer-ne de ben grosses. Hauràs de concentrar-te molt i bufar de forma suau i uniforme perque si no, les bombolles explotaran.
L'ESPELMA
Aquest és per a nens una mica més grans però és probablement el meu preferit. Aquest SEMPRE s'ha de fer amb la supervisió d'un adult! Enceneu una espelma i manteniu-la a uns 15 cms de la cara. Bufeu intentant fer la flama el més petita possible però sense arribar a apagar-la. Si ho feu bé, al flama quedarà reduïda a una llumeta blava. Si et passes de intensitat, s'apagarà, així que hauràs de controlar el flux i la intensitat de l'aire. Recorda: una flama molt petita. Intenta allargar l'espiració de forma que la flameta sigui petita el màxim de temps possible. Inspira profundament pel nas i torna a començar. És més difícil del que sembla!
Com veieu, tots aquests exercicis són ben simples però són molt entretinguts i ens ajuden a controlar la respiració i a calmar les emocions d'una forma divertida. Practiqueu sols o en família i veureu com n'és d'efectiu el pranayama.
Om Shanti
No hay comentarios:
Publicar un comentario