Ioga amb nens. Juguem?

Moltes vegades, mentre practico, la Laia es posa al meu costat i m'imita. Veure a la seva mare sobre una estoreta "fent postures", com diu ella, és tan natural com veure-la dormint. Per a ella tot és un joc: una cama aquí, un braç allà i... tatxaaaaan!! Ja tenim una postura divertida! De vegades oblido que li encanta jugar amb mi a fer ioga i en dies com avui m'adono que de tant en tant és divertit prendre's la pràctica del ioga com si fóssim nens i simplement deixar-nos portar.

L'entrada d'avui li dedico a la meva filla gran perquè de fet ha estat ella qui m'ha inspirat a escriure-la. Últimament em diu "Mira mama, quina postura" o "mira mama, què puc fer!" i quan em veu treure les coses per practicar em demana de posar-s'hi amb mi. Normalment per a mi la meva sadhana, la meva pràctica, és sagrada i és una estona que puc tenir per a mi sola i fer el meu treball, però ja fa uns dies que pensava: "Què carai, Rosa, la Laia vol jugar... doncs juga!". I dit i fet. Li vaig proposar de fer una sessió de ioga ella i jo el dissabte i fer-nos fotos per a poder-ho recordar i es va emocionar tant que es va passar dos dies dient-li a tothom que faria ioga amb la mama! Ostres! Que emocionant ha de ser el món vist des dels ulls d'un nen: tot és més gros i més important i la il·lusió que posen en tot el que fan és realment adorable. I perquè els adults no podem ser iguals? Hi ha una cosa que t'agrada? Salta! Crida! Riu i emociona't! Quina llàstima que les nostres vides es limitin a fer feina a casa, treballar, cuidar dels nens, obligacions, obligacions, obligacions... I per què no podem jugar? Juguem i disfrutem! Passem-nos-ho bé, que la vida està per viure-la plenament i no per estar-hi de pas.

Veure la pràctica del ioga amb els ulls d'un nen ho canvia tot. Et relaxes, no dones tanta importància a les aliniacions, a on tens aquest peu i aquella mà, a si estàs respirant bé o a si el braç s'aixecava per davant o pel costat. Simplement ho fas, experimentes, canvies coses, jugues amb les postures i et tornes més creatiu. I rius. Rius molt. Rius perquè una asana es veu ridícula o perquè t'has caigut a terra o simplement perque et ve de gust riure. Rius tu i el nen que hi ha dins teu, que encara que tu no el recordis, ell no t'ha abandonat mai.

Els nens són uns grans mestres: ens ensenyen a veure les coses de forma més simplificada, no donen importància a les coses que no la tenen, són purs i innocents i disfruten de tot el que fan. Així doncs, siguem nens! Siguem nens i juguem amb ells. Hi ha moltíssimes coses que pots aprendre dels teus fills compartint el ioga amb ells i l'estona de pau, amor, rialles i diversió que et donen és un regal. 

A més a més, fer ioga amb els nostres fills és una forma més de jugar i connectar amb ells. És temps de qualitat amb els nostres petits (o no tan petits), un temps que dediquem a reforçar llaços, compartir, riure junts i ensenyar valors com el respecte, a més a més de donar-los unes bones eines per a gestionar emocions i sentiments com la ràbia, la frustració, l'ansietat i la tristesa. Es pot dir que el ioga cura el cos i l'ànima i educa en valors.

Dissabte vaig triar una sèrie de postures que vaig creure que serien maques i li agradarien a la Laia. A casa tenim un joc fantàstic que es diu "Eduioga". Són una sèrie de cartes amb fotos i explicacions de com fer algunes postures de ioga. Vaig triar algunes d'elles, però a l'hora de la veritat va ser ella qui va decidir què volia fer. I sabeu què? Que ja em va estar bé. Ella tenia ganes de ser creativa i jo em vaig deixar portar, així que el resultat va ser una sessió de ioga mama-filla caòtica però molt divertida. A la Laia no li agrada gens que li diguin com ha de fer les coses, així que cada vegada que jo li proposava una postura ella anava a la pila de cartes i triava la que més gràcia li feia. Vaig deixar que ella anés guiant i el resultat és el que us mostraré a continuació. Espero que a vosaltres us serveixi d'inspiració.

L'ARBRE

Recolzem un peu sobre la cama contrària i estirem els braços amunt com si fossin les branques fortes i llargues d'un arbre. En teoria el peu  hauria d'anar més amunt, a prop del pubis, però jo aquí em vaig limitar a seguir la meva mini mestra. 

LA MUNTANYA GRAN I LA MUNTANYA PETITA

Aquesta és l'asana preferida de la Laia, la que fa sempre que li vol ensenyar a algú com fa ioga. És l'Adho Mukha Svanasana de tota la vida però molt més divertida perquè la fem en família.

LES PAPALLONES

Ajuntem les plantes dels peus davant del pubis i movem els genolls amunt i avall com si fóssim unes boniques papallones que volen pel prat.

LES SERPS

I qui ha dit que les serps no poden ser adorables?

Estira't panxa a terra i recolza els avantbraços a terra, obrint el pit. Mira atentament a la personeta que tens davant i somriu.

EL GAT I EL GOS

Tot un clàssic. Aquesta asana ja l'hem vist unes quantes vegades. Pot ser molt divertit fer-la i dir "bup, bup!" en la postura del gos i "miau, miau!" en la postura del gat.   Aquesta acostuma acabant amb el nen o nena muntant a la teva esquena i tu fent d'ase. Molt divertida.

EL CORB AMB MOTXILLA

Petita improvisació de la tarda. Divertida per als petits i tot un repte per a l'adult. Si bakasana sense motxilla ja és difícil, aquesta ja és la bomba. Amb la criatura a l'esquena, posa les mans a terra, arrepenja els genolls als braços just per sota de les aixelles i aixeca els peus de terra passant tot el pes als braços. Gran  treball d'equilibri i força per a la mams i molta confiança per part de la filla.

                                              

LA MUNTANYA COIXA

Li poso aquest nom per la seva semblança amb la postura de la muntanya. Aquesta se la va inventar la Laia en un moment i jo no vaig dubtar en fer el mateix. És com una barreja entre Adho Mukha Svanasana (la muntanya) i Ardha Chandrasana (la mitja lluna). Primer aixequem una cama i després l'altra. Fàcil i divertit!

LES GRANOTES

Ens ajupim i posem les mans a terra, passant els braços entre els genolls. Inspirem obrint el pit i mirant amunt i després espirem estirant les cames i plegant-nos cap endavant. Anem repetint i respirant. Després pots acabar com la Laia i jo: fent salts per tot arreu dient "croac, croac!"

LA BARQUETA

Es tracta de fer Dhanurasana però amb companyia . T'estires panxa a terra, el petit a sobre de la teva esquena i us agafeu dels peus. Wiiiiii

EL PONT

Estirats a terra, dobleguem les cames i pugem el culet tant amunt com puguem, com si fóssim un pont ben alt, ben alt.

ELS JONCS

Estirem els braços amunt i ens deixem caure cap a un costat. Som uns bonics joncs a l'aigua. El vent bufa però nosaltres ens mantenim fortes al nostre lloc.

L'ABELLA

Es tracta de Brahmari Pranayama, la respiració de l'abella. Seiem còmodament, ens tapem les orelles, tanquem els ulls i diem: "mmmmmmmm". Però atenció! Ho hem d'allargar tanta estona com podem. Aquesta és molt maca i a més a més molt relaxant.

EL GLOBUS

Aquest és un exercici que fa temps que faig amb la Laia. És un pranayama molt senzill, una tècnica de respiració que li serveix per a relaxar-se i tranquil·litzar-se quan està nerviosa o alterada. Estirats o asseguts, ens posem les mans a la panxa i ens imaginem que és un globus. Jo sempre li deixo triar de quin color vol que sigui el seu globus. Llavors inspirem profundament inflant el globus, que cada vegada serà més i més gros i llavors deixem anar l'aire desinflant-lo de mica en mica. Així, amb la nostra respiració, fem el globus gran i petit.  A la Laia li agrada molt fer-lo, especialment al llit quan se'n va a dormir.

I fins aquí la super sessió que vam tenir dissabte. No dubteu en jugar una estona amb els vostres fills a fer ioga: passareu una estona divertida i sense cap mena de dubte, reforçareu el vincle. Aprofiteu i abraceu-vos, feu-vos petons i disfruteu de la vostra companyia. Val la pena!

Agraïments: Gràcies a la Laia per participar amb tanta il·lusió en aquest projecte i per haver estat la meva petita mestra durant una estona. De fet, sempre aprenc coses d'ella... Gràcies al meu sogre per aquestes fotos tan maques i gràcies a la meva sogra per cuidar del meu fill petit mentre la Laia i jo fèiem ioga. 

I aquí va un bonus extra:

El Pau, el petit de la casa, també hi va participar.