Els que som professors sabem que quan s'acosta el final del trimestre no pensem en els dies de vacances que vindran sinó en la muntanya de feina que se'ns ve a sobre: examens, correccions, informes... Molts dies de jornades de 12 hores o més on la feina sembla que es multipliqui en comptes de reduir-se. Si hi ha una paraula que ens ressona al cervell durants aquests dies és "estrès". Tant si ets professor com si no, però la paraula estrès t'és familiar, aquesta entrada és per a tu.
Jo vaig néixer estressada. De veritat, des que tinc ús de raó, no recordo ni un sol dia que no m'hagi estressat. Des que em llevo fins que me'n vaig a dormir, la meva vida és una carrera constant i un patiment continu. És com sentir que no dones abast però d'alguna manera has de seguir avançant perquè si no, el món s'acaba. No, el món no s'acaba. Sí, tinc molta feina i moltes coses per fer, però molta altra gent també i no per això sembla que els hagi de donar un infart. La diferència no està en qui té més responsabilitats o qui té més hores lliures. La diferència està en com et prens les coses. pots treballar a mitja jornada però acabar més atacada dels nervis que una persona que treballa a jornada completa i et puc assegurar que la culpa no és de la teva feina sinó de com reacciones tu a la pressió.
Però què és l'estrès? Segons la Wikipèdia és una reacció excessiva del cos o la ment a causa d'una sobre-estimulació de l'entorn i la incapacitat de disminuir l'estat d'alerta. En determinades circumstàncies aquesta tensió corporal i mental desemboca en una malaltia. En un origen l'estrès és beneficiós per a la majoria d'animals, ja que n'assegura la supervivència en moments de perill (accidents, amenaces de depredadors...) i els permet reaccionar davant una situació d'amenaça per alguna acció traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc. Tanmateix quan aquest estrès perdura quan desapareix l'amenaça pot començar a generar conductes i reaccions excessives o inadaptades a les noves circumstàncies.
Així doncs, l'estrès en si no és dolent sinó tot el contrari. En el sentit biològic més estricte, l'estrès és un mecanisme natural que té el cos de posar-se en alerta en cas de perill inminent i salvar la vida. Quan es detecta una amenaça el nostre sistema nerviós simpàtic posa en marxa aquest mecanisme: se'ns dilaten les pupil·les, el cor batega més ràpid i amb més força per a poder portar més sang a les extremitats i poder escapar corrent en cas de necessitat, s'accel·lera la respiració i un munt de coses més. A més a més, les funcions no essencials per a la supervivència, com són la son, la gana i el desig sexual queden bloquejats perquè en un moment de perill la prioritat és conservar la vida, no menjar, dormir o reproduir-se. En teoria, un cop passa el perill el nostre sistema nerviós parasimpàtic fa que tot torni a la normalitat i totes les funcions orgàniques es reestableixen. El veritable problema ve quan ens trobem en estat d'alerta constant i ens veiem incapaços de retornar a la calma.
Sempre he tingut predisposició a l'estrès i a l'ansietat extrema i durant molts anys em vaig negar a donar una oportunitat a tècniques com el ioga i la meditació perquè creia que era massa nerviosa per aquestes coses. La simple idea d'estar-me asseguda durant una estona sense fer "absolutament res" m'aterria. "Uff, si és que és parar quieta i no puc parar de pensar coses!", em deia. A més a més, tots aquests pensaments m'inundaven la ment de sentiments de frustració, por, culpabilitat i preocupació. "Seure quinze minuts a meditar deu ser com convidar la merda a que surti a a saludar-te a la superfície", em repetia. Et sona la cantarella? Doncs que sàpigues que no estàs sol/a i que té solució, però la solució passa per precisament enfrontar-te a la teva "estimada" merda. No pensar en els problemes no els fa desaparèixer, però seure una estona a meditar i observar-los t'ajuda a conèixe't i entendre't millor.
El primer pas és reconèixer que no pots amb tot. Sí, i reconèixer que encara que en Pere de la Cullera i en Pepet del Cul Estret siguin capaços de treballar 12 hores, fer la compra, endreçar la casa, jugar dues hores amb els seus fills, banyar-los i alimentar-los sense despentinar-se i amb un somriure d'orella a orella, tu no pots. No pots i punt. No et comparis amb ningú, tu ets com ets i potser et costa més enfrontar-te a tantes coses alhora. Potser és que estàs intentant abarcar molt més del que humanament pots. Hi ha una expressió fantàstica en anglès que descriu el sentiment de no donar abast: "To bite off more than you can chew", que vindria a significar: "mossegar més del que pots mastegar". Així que no t'omplis la boca si saps que no t'ho podràs empassar, deixa el que no sigui imprescindible i prioritza.
El segon pas és buscar-hi solució, buscar alguna forma d'aprendre a gestionar l'estrès. Deixar de fer certes coses però seguir patint per les poques ens queden no ajuda a millorar res. I aquí entra el ioga. No patiu, que no us penso vendre la moto. Quan jo dic que el ioga m'ha canviat la vida no vull dir que m'hagin desaparegut els problemes com per art de màgia i que m'hagi curat de l'estrès i l'ansietat. El que m'ha canviat és la perspectiva i m'ha donat eines per a enfrontar-me a certes situacions. Òbviament, segueixo sent una persona nerviosa i amb tendència a l'estrès i l'ansietat però de mica en mica vaig aprenent a controlar aquests estats i crec que puc dir que cada vegada tinc la metxa més llarga i tardo més en arribar a la zona vermella i explotar. Això em dóna la sensació que estic guanyant control sobre la meva ment i els meus impulsos i això és Raja Yoga.
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres diferents tècniques que a mi em serveixen per a controlar l'estrès i seguir avançant sense sucumbir a la pressió del meu entorn i evitar així que em peti la patata, com diu el Jordi, el meu company (una mica d'humor mai està de més XD). Per motius de drets d'imatge he pensat que és més fàcil fer-me fotos a mi mateixa fent les asanes que dedicar-me a buscar fotos d'altres yoguis i mencionar la font. També us poso un parell de videos on us explico (o intento explicar) un parell de pranayames i tindreu l'honor de veure la meva gateta Cheetah fent de les seves.
Som-hi, doncs!
Som-hi, doncs!
Kapalabhati Pranayama Aquesta tècnica és fantàstica per quan estem cansats. atabalats i aclaparats i tenim la sensació de tenir la ment espessa. En sànskrit, kapalabhati significa "crani brillant". I realment la sensació que et queda després de practicar-lo és de neteja, alleujament i lleugeresa. Es tracta de bufar fort pel nas per a poder expulsar restes d'aire residual del fons dels pulmons. Neteja les vies respiratòries, calma la ment i aclareix les idees. Podeu veure un petit tutorial de collita pròpia en el següent video:
Nadi Sodhana Pranayama. Nadi vol dir "canal" i sodhana "neteja o purificació". Aquest Pranayama és un dels més importants i coneguts dins del món del ioga i serveix per a purificar els nadis, els canals per on circula l'energia vital. Consisteix en alternar la respiració a través dels dos foradets del nas, que estan connectats amb els nadis Ida i Pingala. Aquest pranayama és un autèntic regal, ja que calma la ment, et porta a un estat de relaxació, alenteix el ritme cardíac i sincronitza els dos hemisferis del cervell, a més a més de purificar els nadis i facilitar la circulació del prana (energia vital). Aquí teniu el tutorial:
Meditació amb el mantra SO HAM. En entrades anteriors ja t'he explicat com meditar. Seu en una postura còmoda, amb Dhyana Mudra i amb l'esquena ben recta, tanca els ulls, fes un parell de respiracions profundes i repeteix el mantra SO HAM en silenci, dins del teu cap. SO HAM és el mantra natural, ja que es diu que és el so de la naturalesa: SO és el so de la inhalació i HAM és el so de l'exhalació. SO HAM significa JO SÓC. Inspira pensant SO i espira pensant HAM. Tu no ets res més que la persona que està asseguda meditant. No ets cap de les etiquetes que et poses: ni mare, ni pare, ni fill, ni germà, ni amic, ni mestre, ni peixater. Tu ets tu. SO HAM.
El gat i el gos. Un exercici molt senzill però infalible. En quadrupèdia, inspira i mira amunt obrint el pit i aixecant la cua. Espira i fes el moviment contrari, mirant cap al terra i amagant la cua, com un gat enfadat. Repeteix unes 15 vegades o tantes com et vingui de gust. Aquest exercici calma la ment, fa un massatge suau a la columna i millora la respiració. Una autèntica joia.
Surya Namaskar, la salutació al sol. Ja l'hem practicat més vegades, així que ja l'hauríeu de conèixer. De fet, el Surya Namaskar hauria de formar part de la vostra rutina diària. És un exercici molt complet on es treballen totes les parts del cos, la coordinació, la concentració i la respiració.
El descans del flamenc. Un fantàstic exercici per a retrobar l'equilibri intern. Posa't dret amb els peus junts i tanca els ulls. Intenta connectar amb el teu punt Hara, el teu centre de gravetat. Un cop hagis trobat l'estabilitat, passa tot el pes del teu cos a un peu, aixeca l'altre i arrepenja'l al panxell de la cama que t'aguanta. Intenta aguantar en aquesta postura tanta estona com puguis sense perdre l'equilibri. Sempre amb els ulls tancats, no facis trampa! Ves canviant de peu.
Uttanasana o padahastasana. Bé, es tracta d'anar a tocar el terra amb les mans i les cames amb el cap. Jo encara tinc la lesió als isquiotibials de la cama esquerra, així que aquí a la foto us ensenyo el que bonament puc fer ara mateix. Comença d'empeus. Inspira, puja els braços amunt i amb l'espiració ves baixant amb l'esquena ben recta, com si volguessis anar a tocar la paret de davant. Llavors agafa't on arribis, ja siguin els peus, els turmells o les cames. Queda't aquí abaix i fes unes quantes respiracions lentes i profundes. Aquesta asana calma la ment, ens interioritza i treballa sobre els òrgans interns, millorant la digestió, còlics i molèsties vàries, a més de millorar el sentit de l'equilibri.
Yoga mudra. Assegut a terra, entrellaça les mans darrera de l'esquena, inspira i estira els braços amunt i aixeca la barbeta. Gira el cos cap a un costat i espirant, deixa't caure cap al genoll i relaxa els braços. Inspira amunt estirant els braços una altra vegada i fes canvi de costat. Aquest exercici també és molt relaxant i ens fa un massatge a la columna, alhora que millorem la capacitat respiratòria.
Janu Sirsasana. Doblega una cama portant el taló a tocar el pubis. Estira l'altre cama cap a un costat. Inspirant, puja els braços amunt pels costats, estira la columna amunt i llavors gira el tronc cap a la cama estirada. Exhalant, baixa amb l'esquena ben recte i agafat allà on arribis. Assegura't que no estàs torçant el tronc mirant que les dues espatlles estiguin a la mateixa alçada, igual que les mans. Aguanta aquí unes quantes respiracions i llavors canvia de cama. Aquesta asana calma el cervell i cura la depressió lleu. Millora les digestions i millora les funcions del fetge i el pàncrees.
Salamba Sarvangasana. Aquesta és una de les meves preferides. Aquesta postura ens fa aplicar Jalandara Bandha i afavoreix la respiració Ujjayii, que calma la ment, alenteix el ritme cardíac i ens interioritza. Estira't a terra i doblega les cames sobre la panxa. Estira-les enrere, anant a tocar el terra per darrera del teu cap. Llavors pújal-le a poc a poc. Recolza les mans sobre, l'esquena, el més a prop de les espatlles que puguis i recorda que idealment t'hauries d'aguantar només sobre les espatlles. Si et costa, prova de fer-la a la paret i ajudant-te amb els peus per pujar.
Sirsasana. La reina de les asanes. Aquesta seria bastant llarga d'explicar, així que us faré un tutorial un altre dia, però si ja la saps fer, no dubtis en practicar-la, ja que és de les asanes més útils a l'hora de curar una ment fatigada. Sempre que estiguis estressat o hi hagi alguna cosa que et rondi pel cap, posa't del revés. Veuràs les coses amb una altra perspectiva. I de veritat prometo video tutorial per aquesta :-)Doncs ja està. Practiqueu totes aquestes tècniques quan estigueu estressats i veureu que tot fluirà millor. A mi em funcionen, així que a vosaltres també us haurien de funcionar.
Om Shanti.
Voldria agraïr al meu company, el Jordi, la paciència que va tenir per fer totes aquestes fotos i videos passada la mitjanit. Ets un sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario