Sóc mama (o papa) però sóc humana

Comences el dia de bon matí despertant nens, vestint-los preparant esmorzars, motxilles, fent llits, portant nens a escola, treballant, fent la compra, netejant i endreçant, banyant nens, renyant, negociant, posant rentadores, planxant i un munt de coses més. Ets una super mama (o un super papa), tu pots amb tot i més. Mmmm segur?

imatge de www.sheknows.com

D'entre el milió i mig de feines que has fet, on és el temps per a tu? Quan va ser l'últim cop que et vas donar un bon bany d'escuma? L'últim cop que vas seure al sofà a veure una pel·lícula i no fer res en tot el dia? O sense anar més lluny, quan va ser l'última vegada que vas anar a fer pipí tu sola i no hi havia cap criatura seguint-te i demanant-te coses? Sempre hi ha coses per fer i sempre poses aquestes feines i les necessitats del altres per davant. Tu no te n'adones però la teva persona, la teva essència, es va esborrant fins que ja només queda un record del que era i en el seu lloc només hi queden muntanyes de roba per plegar, nens cridant i plorant tot el dia i piles de paper que s'acumulen al despatx. "Sóc feliç", et dius. I no ho dubto pas, tu has triat ser mare/ mare treballadora. La teva família és el millor que t'ha passat mai i ho la canviaries per res del món, però t'estàs oblidant que també ets un ésser humà, un individu, i com a tal, necessites temps i espai per a tu.

De vegades creiem que si ens agafem un parell d'horetes per a nosaltres de tant en tant estem sent egoïstes, que hauriem d'estar dedicant aquest preciat temps a fer coses "més importants". Perdona'm un moment... Més importants? Més importants que la teva salut mental? Atura't un moment i pensa: de veritat que de vegades no et sents desbordada o que perds els nervis amb facilitat? Sempre ets la mare més bona, adorable i pacient del planeta? Oi que no? I què et fa pensar que obsessionant-te amb fer coses més importants que dedicar-te una estoneta a tu mateixa ajudarà la teva família? Fes-te un favor i descansa de tant en tant. Demana ajuda. Fes una estoneta de ioga, ves al gimnàs, a caminar, medita, ves a fer un cafè amb algú (sense nens). Dedica't un temps a estimar-te de tant en tant i recorda qui eres abans de ser mare. Aquesta persona encara hi és allà, no deixis mai que es perdi.

Si et dediques estones a tu mateixa, no estàs perdent el temps, l'estàs guanyant. Et sentiràs bé amb tu mateixa, estaràs de bon humor, recarregaràs les piles i això farà que vegis totes les tasques que hagis de fer d'una altra manera. Seràs més eficient i podràs aprofitar millor el temps que passis amb la teva família. En definitiva, seràs més feliç i això farà més feliços tots els qui et rodegen.

De veritat, no seràs una mala mare o un mal pare per deixar els nens amb els avis una estoneta, deixa ja d'autotorturar-te.

Per mi, una estoneta de pau és meditació, una sessió de Hatha Yoga o una migdiada. Per tu pot ser qualsevol cosa que et faci feliç i t'ajudi a desconnectar, però organitza't. Busca algú que es quedi amb els nens un parell d'horetes: els avis, els tiets, uns amics, un cangur...

Jo tinc la grandíssima sort de tenir uns sogres fantàstics que em cuiden del bebè una estoneta dos matins a la setmana per a que jo pugui anar a classe de ioga. I els caps de setmana el meu company i jo intentem organitzar-nos per a que tant un com l'altre tinguem la nostra estona de descans. Per exemple, aquest últim cap de setmana jo vaig fer la migdiada el dissabte i ell el diumenge. Tot és qüestió d'organitzar i prioritzar, òbviament sempre depenent de les necessitats i possibilitats de cadascú.

Avui us proposo una petita meditació amb mudra per aprendre a aturar-nos, buscar el nostre espai i disfrutar-lo, especialment en aquells moments en que ens trobem desbordades i creiem que acabarem mossegant algú. Per a aquest exercici m'he inspirat en una petita meditació que proposa Gertrud Hirschi al seu llibre "Mudras. El poder del yoga en tus manos".

Com he dit, farem servir un mudra, que és un gest que es fa amb les mans i que envia un missatge a la resta del cos, la ment i l'esperit. El mudra d'avui es diu Dharmachakra Mudra, que vol dir "gest del gir de la roda".

Seurem en postura meditativa, si ho necessitem, arrepenjant l'esquena contra una paret o assegudes en una cadira. Posarem les dues mans a l'alçada del pit, la dreta una mica més amunt que l'esquerra. En les dues mans el dit índex i el polze es toquen. La mà esquerra té el palmell girat cap al cor i la dreta cap a fora. El dit mig de la mà esquerra toca el punt on el polze i l'índex de la mà dreta s'uneixen, tancant el cercle.

Dharmachakra Mudra

Tanca els ulls, fes una respiració profunda i intenta percebre les puntes dels tres dits units. Com et sents? Notes algun canvi? 

Segons l'autora del llibre, Gertrud Hirschi, la mà esquerra simbolitza el món interior i la mà dreta el teu entorn. Per a que la teva vida estigui en equilibri i puguis ser feliç, aquests dos móns han d'estar en armonia. Has de treballar, cumplir amb tots els teus deures i només llavors anar a descansar, però també has de saber reservar-te un temps per al recolliment i així aconseguir energies renovades i saviesa per a poder continuar amb les teves obligacions. 

Mentre mantens aquest mudra, centra la teva atenció a les puntes dels tres dits units i repeteix la següent afirmació (interiorment o en veu alta): "Amb el cor agraït, vull confiar en el meu Jo Superior, que sap el que és millor per a mi."

Després d'uns minuts, escolta el silenci, mantenint encara el mudra i l'atenció a la punteta dels dits. Obre el cor, no pensis, simplement obre't a les respostes o missatges que et puguin venir durant aquests instants d'interiorització. Potser ho veus tot més clar quan acabis de meditar.

Aquest exercici el pots fer en 10 minutets, però si tens temps, estigues-hi tanta estona com vulguis/puguis. És una meditació que t'aportarà una claredat metal i una serenor que d'una altra forma, i amb el ritme de vida que portes, no aconseguiries.

Veuràs que si et dediques una estona de tant en tant aconseguiràs veure les coses d'una altra manera i que tot sigui més fàcil. No te'n penediràs!